Gràcies i perdó

 L’objectiu d’aquesta dinàmica és establir un espai ritualitzat i de confiança per compartir amb tot el grup.  Ens caldrà un objecte per fer servir com a tòtem: pot ser un objecte personal que portem de casa amb el qual ens identifiquem o un objecte que decideixi el grup en aquell moment. També ens caldrà música relaxant de fons. El tòtem ens servirà per establir el torn de paraula: només pot parlar qui el tingui agafat. La resta de persones escolten d’una manera activa, però no comenten res. 

• Cadascú haurà de buscar un espai a l’aula (amb la cadira) que serà seu, la seva «caseta». 
• Quan es trobin a l'espai, hauran de tancar els ulls durant aproximadament 1-2 minuts per connectar amb com estan. 
• Posteriorment, hauran de mirar els/les col·legues i buscar algú a qui anar a donar-li les gràcies per una cosa i demanar-li perdó per una altra.

No cal buscar grans coses per donar les gràcies o demanar perdó; sovint les petites coses també ens mouen molt. Ex.: Gràcies perquè cada dia em saludes quan em veus, gràcies perquè ets una persona generosa… / Perdó perquè a vegades soc molt sec amb tu…  o Si hi ha gent nova, sense gaire històric amb el grup i li costa molt fer l’activitat, en comptes de donar les gràcies i demanar perdó pot compartir un aspecte positiu que li desperti l’altra persona, algun desig… Ex.: M’agradaria que fóssim amics perquè em transmets molta simpatia i confiança. o La persona que rep tant les gràcies com el perdó no pot parlar, com a molt podrà donar les gràcies pel que li estan dient. És important NO entrar en conversa; l’objectiu és clar: donar les gràcies i demanar perdó a una persona i prou

•  Un cop decidida la persona, s’haurà d’aixecar a «visitar-la» per comunicar-li el que consideri. Qui rep tant el gràcies com el perdó NO pot parlar, tan sols ESCOLTA i rep el que li diuen. És important NO entrar en conversa per no desconnectar-nos del moment; el fet d’entrar en conversa és un mecanisme d’evitació. L’objectiu és clar: donar les gràcies i demanar perdó i prou / rebre el gràcies i el perdó de l’altra persona i prou. 
• Si l’altra persona també vol donar les gràcies i demanar perdó a la visita, haurà d’esperar i anar a visitar-la després, NO pot aprofitar aquest moment per fer-ho. Cal vigilar amb la compensació; visita algú si realment tens alguna cosa per dir-li, no per compensació. 

En aquesta dinàmica es permet el contacte; et pots agafar de les mans, fer-te una abraçada…, sempre que les dues persones ho desitgin. 

• Quan la persona que dona les gràcies i demana perdó acaba, ha de tornar al seu lloc i deixarse temps per sentir, respirar i buscar una altra persona a qui donar les gràcies i demanar perdó. D’aquesta manera, també permet que altres la puguin visitar. 

És important fer-ho de manera individual, no fer petits grupets.  Cal ser breu i concret, i no entrar en justificacions. En aquesta dinàmica «menys és més». 

• Per deixar-se sentir i no entrar en intensitat, és important tornar al teu lloc una vegada has acabat amb una persona; no aprofitar per visitar les «casetes» del cantó de manera ràpida. Parar atenció a la intensitat com a mecanisme de d’evitació. 
• Tot i que resulta més complicat, cal visitar persones amb qui tinguis poca relació o, fins i tot, amb les quals no et portis bé. Segur que també hi ha coses que podeu compartir. És crucial no visitar només el teu grupet d’afinitat. Tothom és important.   
• El senyal per indicar que no una persona no està disponible per rebre visites és romandre amb els ulls tancats. Està bé poder donar-te l’espai de cura per tancar els ulls si ho necessites. 

Si voleu es pot posar música d’acompanyament per ajudar a connectar amb l’emoció. 

• Una vegada acabada la dinàmica; si ho considereu oportú, podeu reflexionar:

• Quina emoció has tingut més present durant la dinàmica? 
• Quina emoció hi ha ara en el grup un cop finalitzada la dinàmica?
• Què t’ha resultat més fàcil: anar a dir gràcies i demanar perdó o permetre que t’ho diguin?
• Consideres que has exposat tot el que podries? Què fa que t’exposis tant com vols o què fa que no t’exposis del tot?
• Has permès que els altres et diguessin gràcies i et demanessin perdó? Com et senties quan ho rebies? Hi ha alguna cosa que t’ha sorprès del que has dit o rebut?
• Has pogut visitar tothom que volies? T’esperaves que més gent vingués a visitarte? Com t’ha fet sentir? Algú que t’hagués agradat que vingués a visitar-te no ho ha fet? Com t’ha fet sentir?
• I a tu, et donaries gràcies per alguna cosa? I et demanaries perdó? o Com diries que incideixen les «petites coses» en com ens relacionem?
• Penses que és important tenir espais com aquest? Per què? o Què penses que pot aportar aquesta dinàmica al grup? o faries aquesta dinàmica amb algú que no és aquí? Amb qui? Què l’hi diries? Es pot fer per escrit.
• Sabries dir quines habilitats per a la vida hem posat en joc? 

APUNTS PER A REFLEXIONAR: 

•  Donar les gràcies i demanar perdó és un acte de valentia, humilitat i generositat.
• No és fàcil veure i acceptar les virtuts de les altres persones, tampoc les de nosaltres mateixos/es. No és fàcil acceptar ni veure que has pogut cometre un error o que has pogut fer sentir malament algú. Tampoc no és fàcil, un cop vist, posar-t’hi davant i expressar-ho. «No és més valent el més fort, sinó el que més estima».
•  L’acceptació d’un/a mateix/a permet crear relacions i vincles més sans. Quant més m’accepti, més capacitat d’acceptació tindré de les altres persones. Quan més em conegui, més sabré veure les altres persones.
• Sovint les «petites coses» són les que ens mouen més emocionalment. Erròniament pensem que només ens mouen els «grans actes», però si parem atenció, les petites coses, aquells petits gestos, paraules, actes quotidians… ens mouen molt més del que creiem i actuem en conseqüència sense adonar-nosen, acumulant malestars. És un bon moment per fixar-nos en COM aquestes «petites coses» ens afecten i no són tan petites com suposem. És molt important parar atenció al present per saber com estem i com rebem el que ens passa. Donar valor a les petites coses és una manera de cura.
• És molt important parar atenció a com dic les coses.  És molt important fixar-me en COM em comunico amb algú, quina emoció està dirigint el meu discurs, des de quin lloc emocional m’hi relaciono. També és rellevant el que diem, la selecció de les paraules a l’hora de comunicar-me és clau. Trenca el silenci només si el que diràs aportarà més que el propi silenci. 
• Per facilitar una comunicació fluïda és crucial tenir present què sento i ser conscient que l’altra persona viu una realitat personal diferent de la meva, fins i tot davant del mateix esdeveniment.  És important parar atenció a què sento i a com visc les coses del dia a dia. També cal saber que jo tinc els meus esquemes i visc les coses de manera única, i l’altra persona fa el mateix. No és tant el que succeeix, sinó el que jo faig amb el que em passa. Tanmateix, és important expressar el que sentim.