Recursos

Aquest vídeo correspon a una campanya publicitària d'un producte de cosmètica femenina. Ens mostra com una noia retoca la seva imatge a una publicació digital per tal d'encaixar en un ideal de bellesa inasumible.  Es tracta d'un exemple dels efectes de la violència estètica que produeix i perpetua els estereotips i les discriminacions de gènere, racials i capacitistes. Segons dades del Departament d'Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya, tot i que també s’observa un impacte creixent en les persones que no tenen cossos normatius i també en els homes, especialment, en els nens i els adolescents, la pressió estètica està fortament feminitzada.

POSSIBLES PREGUNTES DE DEBAT

• Per què creieu que la nena fa servir els filtres a la seva fotografia? I vosaltres en feu servir? Per a què? 
• Quins són els ideals de bellesa que coneixem? Han estat sempre els mateixos al llarg de la història o ho són en totes les cultures? En coneixeu d’altres?
• I als nois, com els afecten els ideals de bellesa? Creieu que hi ha diferències entre nois i noies? Quines? 
• Sabeu que és la pressió estètica? A qui creieu que afecta més, als nois o a les noies? Per què?
• Com creieu que afecten a les persones en general aquestes imatges “ideals” de nois i noies?
• Què en penseu de la frase «t'has d'estimar a tu mateix/a»? A tothom li resulta igual de fàcil tenir una bona autoestima? *  

*Responsabilitzem les noies de tenir una autoestima baixa, gairebé com si es tractés d’una tara personal, en un context de violència sistemàtica contra els cossos, estarem responsabilitzant-les individualment d’una violència estructural. L’autoestima no es compra al supermercat, l’autoestima és un bé fràgil que tenim les persones i que es construeix de forma col·lectiva, no pas individual. Si col·lectivament fem discursos positius sobre els cossos, la seva diversitat i riquesa, i el gaudi propi que ens proporcionen, començarem a construir una alternativa a aquesta batalla. Fragment extret de la Guia El soroll del silenci d'Associació Candela. 

En aquest document trobareu 4 dinàmiques, de 4 àmbits diferents, per promoure la reflexió i el treball preventiu entorn de les pantalles amb grups de persones joves. Les dinàmiques han estat provades i validades pels i les referents de Salut Jove (RSJ) de les vuit comarques gironines. 

Aquest vídeo mostra un fragment de la sèrie Sex Education. La foto de la vagina d'una noia arriba a molts telefons mòbils dels seus companys i companyes. El director no sap qui és el responsable i anuncia que ho investigarà, però l'Olivia i altres persones interrompen el seu discurs...

Ens pot ajudar a reflexionar sobre la diferència entre sexting i sexpreading* i la influència del grup davant un ciberassetjament. També a treballar les habilitats de col·laboració i treball en equip i pensament crític, entre d'altres.  

*sexpreading o pornodifusió no consentida és un tipus de ciberassetjament que consisteix en l'enviament de fotos o vídeos sexuals sense el consentiment de la persona que hi apareix. Es tracta d'un acte violent i denunciable. Cal no confondre'l amb el sexting, que és una pràctica sexual consistent en enviar fotos o vídeos amb contingut sexual de forma consetida sobre si mateix/a una altra persona. En aquest document de l'Associació Candela i Edpac trobareu una explicació ampliada sobre aquests conceptes. 

El vídeo mostra la història de la Megan. Ella li envia una foto íntima a un noi i a partir d'aquí la seva fotografia va arribant a gairebé tota les persones de la seva classe. Ens pot ajudar a reflexionar sobre la diferència entre sexting i sexpreading* i analitzar de qui és la responsabilitat en aquest cas. També a treballar les habilitats d'empatia i pensament crític, entre d'altres. 

DESPRÉS DEL VISIONAT:

En primer lloc demanem a l'alumnat si poden descriure el que han vist al vídeo sense entrar en interpretacions. Per exemple, no sabem si el noi és la seva parella ni quin tipus d’història tenen, tampoc si és la primera vegada o és una costum entre elles...

A partir d'aquí podem formular alguna pregunta oberta per dinamitzar el debat:

• Com penseu que se sent la noia? Quines emocions experimenta?
• La situació seria igual si la Megan fos un noi? Per què?
• En la situació que es produeix, de qui penseu que és la responsabilitat? De la Megan? Del noi? De més persones? 
• Com reacciona el professor? Penseu que és una bona actuació? Com ho podria haver fet millor?
• Quan una persona explica un secret a una altra i aquesta darrera persona ho escampa, de qui és la responsabilitat? Passa el mateix amb el cas de la Megan? Per què sí o per què no?
• Sabeu que és el ciberassetjament? Penseu que aquesta situació ho podria ser?
• Com podrien ajudar a millorar la situació i a alleugerir la Megan les persones que no estan implicades directament (la resta de la classe i el professor)? És millor no fica-se o cal explicar-ho quan veiem una situació injusta? 

*sexpreading o pornodifusió no consentida és un tipus de ciberassetjament que consisteix en l'enviament de fotos o vídeos sexuals sense el consentiment de la persona que hi apareix. Es tracta d'un acte violent i denunciable. Cal no confondre'l amb el sexting, que és una pràctica sexual consistent en enviar fotos o vídeos amb contingut sexual de forma consetida sobre si mateix/a una altra persona. En aquest document de l'Associació Candela i Edpac trobareu una explicació ampliada sobre aquests conceptes. 

El vídeo mostra un experiment social que posa de manifest la facilitat d'emetre judicis i menysprear les persones a través de les xarxes socials. Ens pot ajudar a reflexionar sobre les conseqüències d'aquesta conducta i a pensar-ho dues vegades abans d'enviar un comentari pejoratiu. 

Preguntes pel debat:

• Que en penseu d'aquest experiment social? Es podria donar una situació semblant?
• Com us sentiríeu si fóssiu la víctima? I si fóssiu les persones que escriuen?
• Heu viscut una situació similar? La voleu compartir?
• Què penseu que podríeu fer com a grup per evitar aquest tipus de situacions?

El Xavier surt a la TV i guanya fama entre familiars, amistats i veïnat. Com a resultat, el director del nou canal li demana a ell i a la seva colla que s'ocupin de la producció de l'espai infantil. Aprenen trucs per alterar l'aparença de les persones i dels objectes, descobreixen com es produeixen els efectes especials que li donen aquest «toc màgic» a la TV i aprenen a revisar quin tipus de justícia imparteixen uns certs superherois.

La Marta se sent atreta pel James, un amic que viu a Estocolm i que va conèixer a Internet. Quan l’Hèctor, el seu company de classe, se n'assabenta, creu que no pot perdre l'oportunitat per expressar-li els seus sentiments. Així, la Marta comença a conèixer quins són els avantatges i desavantatges d'una amistat virtual i una altra de real. La seva àvia l'ajudarà a enfortir els vincles amb l’entorn més proper: la família.

«Sergi@elseuamic.com» és el títol de la història on, amb humor i claredat, s'aprecien alguns dels riscos que corren els infants si no utilitzen de forma adequada l'ordinador. Al Sergi se li nota de seguida, a causa del seu llenguatge estrany i massa tècnic, el progressiu i alarmant augment de pes i l'estat dels ulls.

La Iolanda rep un mòbil com a regal d'aniversari. Als seus pares els resulta molt pràctic per quedar amb ella i passar-la a buscar, sobretot perquè la Iolanda és cega. Un amic japonès li ha explicat com funciona. El seu germà, amb qui ha decidit compartir aquest regal, envia i rep missatges de text sense control, fins que s’acaba tots els minuts assignats al seu pla. Angoixat, recorre a antics mitjans de comunicació.

L’Hèctor no sap gairebé res sobre els videojocs. Ha sentit dir a algunes persones adultes que no són bons per als infants de la seva edat. Un dia, la seva amiga Marta l’anima a conèixer el seu videojoc favorit. En aquella ocasió, no tan sols aprèn moltes coses sobre els gats, sinó que a més passa una estona divertida. Tant ell com els seus pares descobreixen que no tots els gats són marrons, ni tots els videojocs desaconsellables.