Recursos

En aquest vídeo la Psicowoman explica com la societat ens ven uns ideals de bellesa cada vegada més difícils d'assolir. Per què passa això? A quins interessos econòmics respon? Ens pot ajudar a reflexionar amb l'alumnat sobre la percepció subjectiva de la bellesa i l'autoestima.

La Psicowoman és el nom d'un canal de Youtube que va començar el 2015 la psicologa i sexòloga Isa Duque. Aquest canal juntament amb les xarxes socials d'Instagram i Facebook li serveixen per estar més aprop de la població jove i generar continguts en format de vídeo a partir dels dubtes i les preguntes que sorgeixen. El 2016 el projecte Psico Woman va ser premiat a la categoria de Comunicació en els premis d'emprenedoria a nivell d'Andalusia. Al 2018 rep el premi Clara Campoamor. Des del "Sigues tu" admirem molt la tasca d'aquesta dona!

Preguntes abans de veure el vídeo: 

• Per què creieu que la societat ven models de bellesa que en realitat no existeixen? Penseu per exemple que els i les joves que apareixen a les sèries de TV s'assemblem a vosaltres? 
• A qui penseu que afecten més aquests ideals de bellesa, als nois o a les noies?
• I a qui penseu que beneficia que les persones no s'agradin a si mateixes i vulguin arribar a uns ideals de bellesa quasi impossibles d'assolir?
• Penseu que tothom valora la bellesa d'igual manera? Coincidiu amb les vostres amigues o amics? I vosaltres sempre us sentiu igual o hi ha dies que us trobeu més afavorits o afavorides? Penseu que la bellesa física és objectiva?
• Us passa que de vegades no trobeu guapa a una persona i amb el temps canvia la vostra percepció? Per què penseu que passa això? 
• Penseu que una noia que es maquilla té menys autoestima que una que no ho fa? Per què si o per què no?

Aquest vídeo mostra com, de vegades, enviar fotografies íntimes a persones desconegudes pot resultar perillós. Ens pot ajudar a reflexionar sobre els riscos en l'ús del mòbil i treballar les habilitats de presa de decisions i pensament crític, entre d'altres.​

Atenció!  És important no fer judicis morals ni culpabilitzar amb el nostre discurs les persones que són víctimes d'aquestes pràctiques, que majoritàriament són noies. També és clau enfatitzar la importància del grup a l'hora de prevenir la difusió d'aquests continguts. 

A continuació us proposem algunes definicions extretes del Termcat, que us poden ajudar a ampliar el coneixement del tema i generar debat amb l'alumnat:

Sexting: Enviament de missatges de text o imatges de contingut sexual explícit a través del telèfon mòbil o d'altres dispositius electrònics. Cal diferenciar-ho del Sexpreading que és l'enviament d'imatges sense el consentiment de la persona afectada i suposa una forma d'agressió sexual. Per a saber-ne més: Per què li diuen sexting per parlar de sexpreading? 

Sextorsió: Forma d’extorsió sexual en què una persona rep xantatge o amenaces perquè enviï una foto de sí mateixa amb contingut sexual. Es parla específicament de Grooming, quan es tracta de persones majors d’edat respecte a menors. 

El vídeo mostra la història d'una nena de 10 anys que comparteix fotografies i informació persones a les xarxes socials. Ens adverteix del perill que pot suposar aquesta conducta. Ens pot ajudar a reflexionar sobre els riscos de les xarxes socials, el ciberassetjament i treballar les habilitats de pensament crític i presa de decisions, entre d'altres. 

El que es coneix popularment com a ploma són un conjunt de manifestacions o gestos característics d'una persona que socialment es consideren propis de l'altre sexe. La plumofòbia seria l'aversió a la ploma o a les persones amb ploma. De vegades diem que a un noi gai "no se li nota" o bé que una noia masculina no té perquè ser lesbiana, en realitat això és una forma d'encobrir la LGBTI fòbia. 

En aquest vídeo curt es poden veure les dificultats que té un noi per expressar-se tal com és. Ens pot ajudar a treballar la prevenció de la LGBTI fòbia i les habilitats d'empatia i pensament crític, entre d'altres.

Preguntes pel debat

Abans del visionat:

• Saps que vol dir l'expressió de gènere*? Consideres que la societat marca com ens hem d'expressar en funció de si som nois o noies? Per exemple en la manera de vestir, parlar, en les aficions...?
• Penseu que una persona que és gai se li nota? Per què? I a una heterosexual?
• Penseu que de vegades les persones gais o lesbianes volen cridar l'atenció? Per què? Què en penseu?
• Sabeu que vol dir tenir ploma? Què en penseu? 

Després del visionat:

• Què en penseu de la situació que es produeix? 
• Us hi heu trobat alguna vegada? Heu pressuposat alguna vegada que algú estava simulant o exagerant la seva manera de parlar o moure's? 
• El vídeo explica que és la plumofòbia. Havieu sentit mai abans aquesta paraula? Què us sembla? Coneixxeu algun tipus més de fòbies relacionades amb l'orientació sexual o la identitat de gènere?

*Expressió de gènere: Manera en què una persona manifesta exteriorment elements que tenen a veure amb el gènere, sigui a través de la roba o de l'aparença en general, del comportament, les afinitats, etc. 

Nota: les definicions estan extretes del Diccionari LGBT del Termcat.

Aquest vídeo mostra les vivències de quatre dones, que expliquen que van ser víctimes de violència masclista a diferents entorns laborals. L'assetjament laboral és una realitat que pateixen moltes dones encara avui en dia. Els passa a dones de totes les classes socials, tot i que en especial aquelles sotmeses a situacions més vulnerades. Es tracta d'un tipus de violència que té la finalitat de treure a la persona que ho pateix tot el poder i fins i tot fer-la dubtar sobre les seves capacitats.

Ens pot ajudar a reflexionar amb l'alumnat sobre aquestes situacions i treballar les habilitats de pensament crític, empatia i gestió de les emocions i els sentiments en el marc de la prevenció de la violència de gènere. 

Possibles preguntes pel debat:

• Què us sembla el que expliquen aquestes dones? Penseu que això passa sovint o és una anècdota? Coneixeu algú que li hagi passat una cosa semblant?
• Què penseu que tenien en comú els homes que les van assetjar? Penseu que se n'adonaven que estaven exercint violència? Penseu que ho feien quan hi havia altra gent davant? Per què?
• Penseu que en general les dones tenen les mateixes pors que els homes? Per què creieu que passa això? Podeu identificar les vostres pors? Ho voleu compartir?
• Les noies sovint han estat educades per evitar els conflictes més que els nois. Penseu que això és sempre així? Us ha passat alguna vegada que per evitar un conflicte heu fet alguna cosa que no volíeu o no us venia de gust? Voleu compartir-ho?
• Us heu plantejat alguna vegada quins són els vostres privilegis? Quines persones tenen poder sobre vosaltres, i al revés, per quines persones el poder el teniu vosaltres? 
• Us han fet callar en algun lloc? La persona que us ha fet callar tenia el poder? Com us heu sentit? És important ser conscient del poder que tenim i com impacta en les altres persones?
• Sovint hi ha faltes de respecte entre les persones, i el grup fa de “cor” i no fa res per tallar-les. Què en penseu? Hem de fer alguna cosa si no ens afecta directament? Per què sí o per què no? 

La proposta "Qui té a qui?" està pensada per reforçar l’aplicació del programa «Sigues tu» a les aules de 1r de l'ESO mitjançant un taller-espectacle que combina el teatre amb la participació activa de l'alumnat.

Per a seguir treballant la temàtica i la reflexió conjunta després del taller, la guia pedagògica que trobareu aquí és un recull d'activitats per despertar i fomentar la mirada crítica envers l'ús de la tecnologia i les pantalles. Les activitats es poden fer a l’aula, a casa i també amb la família i finalitzen amb la creació d’una portada de diari per part de l’alumnat.

Es pot canviar per amor? Després de tants anys intentant canviar el caràcter tancat i malhumorat de la Bèstia, la Bella es cansa i decideix sortir del conte.

El projecte Canvia el Conte va fer aquest vídeo en col·laboració amb "Anatomía del Cactus", "BHM Producciones" i l'Institut Català de les Dones. El seu objectiu és prendre consciència sobre els mites de l'amor romàntic que hem anat interioritzant durant la nostra infància, i com aquests poden influir les futures relacions afectives i sexuals que establim. 

Ens pot ajudar a reflexionar sobre els estereotips de gènere i els discursos que reforcen la normalització de la violència de gènere.

Aquest curt mostra amb sentit de l'humor la dificultat de relacionar-se amb les persones quan estàs pendent del mòbil...

Ens permet treballar el bon ús de les teconologies i les relacions interpersonals. 

El Phubbing és la paraula que defineix l’addicció als telèfons intel·ligents i el fet d'ignorar al que tenim davant per estar pendent del mòbil. Aquesta paraula sorgeix de la combinació dels termes anglesos phone (telèfon) i snubbing (ignorar). Podria definir-se com l'acció de desatendre a les persones que ens envolten i al nostre propi entorn per estar utilitzant el mòbil.

Possibles preguntes de debat:

• Quan li demana la sal, que li dona el noi? Per què penseu que s'equivoca?
• Per què penseu que el pare comença a teclejar amb la màquina d'escriure? N'heu vist alguna vegada alguna a casa vostra? El fill li pregunta al pare què està fent i ell li contesta que potser està una mica distret, penseu que és comparable al que ell feia amb el mòbil? Per què sí o per què no?
• Finalment els nois guarden el mòbil, penseu que el sentit de l'humor és una bona manera de comunicar-se i arribar a un acord?
• Us ha passat alguna cosa semblant alguna vegada? Ho voleu compartir?
• Sabeu que és el Phubbing? Ho heu experimentat alguna vegada?
• Penseu que afavoreix la comunicació familiar sopar amb el mòbil a taula? Heu deixat de fer alguna cosa interessant a causa de les pantalles?

Aquest vídeo mostra el dia a dia d'un noi adolescent i la diferència entre viure amb el mòbil o per el mòbil.

Ens permet treballar l'ús responsable de les pantalles i promoure el pensament crític i la presa de decisions.

El Phubbing és la paraula que defineix l’addicció als telèfons intel·ligents i el fet d'ignorar al que tenim davant per estar pendent del mòbil. Aquesta paraula sorgeix de la combinació dels termes anglesos phone (telèfon) i snubbing (ignorar). Podria definir-se com l'acció de desatendre a les persones que ens envolten i al nostre propi entorn per estar utilitzant el mòbil.

Possibles preguntes pel debat:

• Vius amb el mòbil o per el mòbil? 
• Creieu que està equilibrat el temps que dediqueu a les pantalles respecte al temps d’estudi, extraescolars, esport, col·laboració en les tasques domèstiques, trobades amb amics i amigues presencials  ... ?
• Creieu que l’exposició i l’ús de pantalles us afecta a la salut d’alguna manera? Vista? Postura? Mal d’esquena? Oïda? Cervell?...
• Heu vist a vegades continguts que no us han semblat apropiats? Us heu sentit saturats d’informació?
• Quantes coses pots arribar a fer alhora mentre ets amb una pantalla? Ets un/una multitasques? Sabries dir alguna cosa que fas de manera única i amb consciència (ex: dutxar-te, menjar, llegir, jugar a bàsquet...)? Saps estar quiet o quieta i  sense fer res a banda de quan dorms?

Aquest vídeo animat ens mostra els 10 premisses bàsiques per relacionar-nos de forma respectuosa a Internet:

1. Exerceix la teva llibertat d'expressió de forma respectuosa (reflexiona com afecta als drets d'altres persones)
2. Abans de fer una crítica, assegurat que tens la informació suficient i veraç que ho justifiqui
3. Utilitza un to i un llenguatge respectuós
4. Insultar, calumniar o difamar no és fer ús de la llibertat d'expressió i fins i tot pot tenir conseqüències legals.
5. No contribueixis a agressions col·lectives i posa-hi de part teva per evitar-les
6. Respecta a qui no pensa com tu. La diversitat és una oportunitat per aprendre i disfrutar
7. Talla les cadenes o "memes" que ridiculitzen idees o col·lectius discriminats (per ètnia, diversitat de gènere...)
8. Rebutja comentaris que siguin una amenaça o incitin a la violència contra un grup social
9. Intenta mostrar el teu suport a qui consideris que està essent víctima d'un tracte injust
10. Posa en valor el to positiu i respectuós

Ens pot ajudar a reflexionar sobre com ens comuniquen a dins i fora de les xarxes socials.