Recursos

El videoclip mostra els sentiments d'una noia que s'enamora d'una altra noia. Ens permet treballar la diversitat sexual a l'aula i les habilitats de gestió de les emocions i sentiments i empatia, entre d'altres. 

Preguntes guia per al debat 

• Per què penseu que la cançó es diu papallones?
• Penseu que hi ha moltes cançons que parlin de l'amor entre dues noies? Per què penseu que passa?
• Penseu que la lletra podria ser la mateixa si aquesta noia s'enamorés d'un noi, enlloc que d'una noia? 
• Sabríeu diferenciar entre identitat sexual i orientació sexual?  
• Penseu que a una persona homosexual "se li nota"? Per què?
• Penseu que una persona homosexual pot tenir més dificultats que una heterosexual? En quins aspectes? Per què?
• El 26 d'abril és el dia de la de visibilitat lèsbica. Penseu que és necessari que existeixi? Per què?

 En funció de l'edat de l'alumnat es poden reorientar les preguntes o fer-ne unes altres. 

El vídeo ens mostra que ningú és "normal", de manera que per molt diferents que ens sentim, no estem soles i sols. 

Podem utilitzar aquest vídeo com a tancament d'alguna dinàmica relacionada amb l'autoestima i l'empatia. 

Preguntes pel debat: 

• Quin penseu que és el missatge del vídeo?
• Us heu sentit una vegada molt diferents dels altres? Ho voleu compartir?
• Penseu que de vegades compartim més coses amb els altres de les que ens pensavem? Podeu posar algun exemple

Aquest vídeo mostra la importància de pensar-s'ho dues vegades abans d'enviar un missatge per whatsapp. Ens pot ajudar a reflexionar sobre la importància de ser respectuosos i repectuoses a través de les xarxes i treballar les habilitats de presa de decisions, empatia i comunicació interpersonal, entre d'altres.

El vídeo mostra la importància del grup a l'hora de prevenir el ciberassetjament. Ens pot ajudar a reflexionar sobre l'ús de les pantalles i treballar les habilitats d'empatia i advocació i defensa, entre d'altres. 

El que es coneix popularment com a ploma són un conjunt de manifestacions o gestos característics d'una persona que socialment es consideren propis de l'altre sexe. La plumofòbia seria l'aversió a la ploma o a les persones amb ploma. De vegades diem que a un noi gai "no se li nota" o bé que una noia masculina no té perquè ser lesbiana, en realitat això és una forma d'encobrir la LGBTI fòbia. 

En aquest vídeo curt es poden veure les dificultats que té un noi per expressar-se tal com és. Ens pot ajudar a treballar la prevenció de la LGBTI fòbia i les habilitats d'empatia i pensament crític, entre d'altres.

Preguntes pel debat

Abans del visionat:

• Saps que vol dir l'expressió de gènere*? Consideres que la societat marca com ens hem d'expressar en funció de si som nois o noies? Per exemple en la manera de vestir, parlar, en les aficions...?
• Penseu que una persona que és gai se li nota? Per què? I a una heterosexual?
• Penseu que de vegades les persones gais o lesbianes volen cridar l'atenció? Per què? Què en penseu?
• Sabeu que vol dir tenir ploma? Què en penseu? 

Després del visionat:

• Què en penseu de la situació que es produeix? 
• Us hi heu trobat alguna vegada? Heu pressuposat alguna vegada que algú estava simulant o exagerant la seva manera de parlar o moure's? 
• El vídeo explica que és la plumofòbia. Havieu sentit mai abans aquesta paraula? Què us sembla? Coneixxeu algun tipus més de fòbies relacionades amb l'orientació sexual o la identitat de gènere?

*Expressió de gènere: Manera en què una persona manifesta exteriorment elements que tenen a veure amb el gènere, sigui a través de la roba o de l'aparença en general, del comportament, les afinitats, etc. 

Nota: les definicions estan extretes del Diccionari LGBT del Termcat.

Duele és un relat sobre el procés que viuen les persones quan perden un ésser estimat. Cada persona passa el dol de manera diferent, algunes busquen suport en altres persones o en distraccions; d'altres prefereixen estar soles. Sigui quin sigui el camí per transitar-ho, és important expressar les nostres emocions.  

Ens pot ajudar a tractar la temàtica a l'aula i treballar les habilitats de gestió de les emocions i els sentiments i empatia entre d'altres. També és un bon recurs per les famílies amb infants que han perdut un ésser estimat. 

Aquest curtmetratge documental ofereix el testimoni íntim d'amor i lluita d'un pare per lliurar la seva filla de la mutilació genital. Ens pot ajudar a sensibilitzar l'alumnat en relació aquest tema i a treballar les habilitats d'empatia i pensament crític, entre d'altres. 

PREGUNTES PEL DEBAT:

ABANS DEL VISIONAT: Sabeu que és la violència masclista? Em podeu dir alguna expressió d'aquesta violència? Sabeu que és la mutilació genital femenina? Sabeu que és el clítoris i per a què serveix? 

DESPRÉS DEL VISIONAT: Per què penseu que es practica la mutilació genital?  Com penseu que es podria contribuir a erradicar aquesta pràctica? 

La mutilació genital femenina (MGF) és el nom genèric donat a aquelles pràctiques que impliquen l'extirpació total o parcial dels genitals externs femenins o altres agressions als òrgans genitals de les dones per raons culturals, religioses o d'altres amb finalitat no terapèutica. És una pràctica d'algunes ètnies, comunitats i famílies  originàries de determinats països africans i algun d’Àsia. Tot i produir-se majoritàriament en aquests territoris, la pràctica també pot  viatjar i donar-se en  els països d’acollida o destí d'aquestes persones. Constitueix una de les formes més cruels de violència masclista que, sovint, genera complicacions físiques, psicològiques i sexuals en les dones i les nenes.

La mutilació genital femenina és un delicte a Catalunya, com també ho és en molts països d’origen de les persones que la practiquen i on encara està estès aquest costum. Es reconeix des d’aquí que per combatre la tradició és imprescindible el treball amb la comunitat a partir de la formació, la informació i la sensibilització tenint en compte no tan sols el marc legal que protegeix les víctimes, sinó, i sobretot, els perjudicis que aquesta provoca en la salut. Trobareu més informació al Protocol d'actuacions per prevenir la mutilació genital femenina de la Generalitat de Catalunya. 

Aquest conte il·lustrat narra la història real d'Ibrahim Bah, que va salvar la seva filla de la mutilació genital femenina. Ens pot ajudar a sensibilitzar l'alumnat en relació aquest tema i a treballar les habilitats d'empatia i pensament crític, entre d'altres. 

La mutilació genital femenina (MGF) és el nom genèric donat a aquelles pràctiques que impliquen l'extirpació total o parcial dels genitals externs femenins o altres agressions als òrgans genitals de les dones per raons culturals, religioses o d'altres amb finalitat no terapèutica. És una pràctica d'algunes ètnies, comunitats i famílies  originàries de determinats països africans i algun d’Àsia. Tot i produir-se majoritàriament en aquests territoris, la pràctica també pot  viatjar i donar-se en  els països d’acollida o destí d'aquestes persones. Constitueix una de les formes més cruels de violència masclista que, sovint, genera complicacions físiques, psicològiques i sexuals en les dones i les nenes.

La mutilació genital femenina és un delicte a Catalunya, com també ho és en molts països d’origen de les persones que la practiquen i on encara està estès aquest costum. Es reconeix des d’aquí que per combatre la tradició és imprescindible el treball amb la comunitat a partir de la formació, la informació i la sensibilització tenint en compte no tan sols el marc legal que protegeix les víctimes, sinó, i sobretot, els perjudicis que aquesta provoca en la salut.  Trobareu més informació al Protocol d'actuacions per prevenir la mutilació genital femenina de la Generalitat de Catalunya. 

Aquest vídeo mostra les vivències de quatre dones, que expliquen que van ser víctimes de violència masclista a diferents entorns laborals. L'assetjament laboral és una realitat que pateixen moltes dones encara avui en dia. Els passa a dones de totes les classes socials, tot i que en especial aquelles sotmeses a situacions més vulnerades. Es tracta d'un tipus de violència que té la finalitat de treure a la persona que ho pateix tot el poder i fins i tot fer-la dubtar sobre les seves capacitats.

Ens pot ajudar a reflexionar amb l'alumnat sobre aquestes situacions i treballar les habilitats de pensament crític, empatia i gestió de les emocions i els sentiments en el marc de la prevenció de la violència de gènere. 

Possibles preguntes pel debat:

• Què us sembla el que expliquen aquestes dones? Penseu que això passa sovint o és una anècdota? Coneixeu algú que li hagi passat una cosa semblant?
• Què penseu que tenien en comú els homes que les van assetjar? Penseu que se n'adonaven que estaven exercint violència? Penseu que ho feien quan hi havia altra gent davant? Per què?
• Penseu que en general les dones tenen les mateixes pors que els homes? Per què creieu que passa això? Podeu identificar les vostres pors? Ho voleu compartir?
• Les noies sovint han estat educades per evitar els conflictes més que els nois. Penseu que això és sempre així? Us ha passat alguna vegada que per evitar un conflicte heu fet alguna cosa que no volíeu o no us venia de gust? Voleu compartir-ho?
• Us heu plantejat alguna vegada quins són els vostres privilegis? Quines persones tenen poder sobre vosaltres, i al revés, per quines persones el poder el teniu vosaltres? 
• Us han fet callar en algun lloc? La persona que us ha fet callar tenia el poder? Com us heu sentit? És important ser conscient del poder que tenim i com impacta en les altres persones?
• Sovint hi ha faltes de respecte entre les persones, i el grup fa de “cor” i no fa res per tallar-les. Què en penseu? Hem de fer alguna cosa si no ens afecta directament? Per què sí o per què no? 

Amb motiu del Dia Mundial de Conscienciació sobre l’Autisme, es va representar aquesta versió del conte de L’Aneguet Lleig per visibilitzar els infants Asperger. El síndrome d’Asperger és un trastorn del desenvolupament inclòs dins l’espectre autista i afecta la interacció social recíproca, la comunicació verbal y no verbal, resistències per acceptar canvis, inflexibilitat de pensament així com interessos molt restingits. 

El projecte Canvia el Conte va fer aquest vídeo en col·laboració amb "Festuc Teatre" i "El Pot Petit" i està inspirat en la filla de la Cristina Vila, co-creadora del projecte. Com ella afirma: Si canviem el conte, ella y totes les criatures asperger podran entrar a l’adolescència i a la vida adulta volant com cignes. 

Ens pot ajudar a reflexionar sobre els la diversitat en les maneres de comunicar-se, percebre les coses i expressar els nostre sentiments. També a treballar, entre d'altres, les habilitats de comunicació interpersonal i empatia i a prevenir situacions d'assetjament entre iguals.