Recursos

Aquest vídeo correspon a una campanya publicitària d'un producte de cosmètica femenina. Ens mostra com una noia retoca la seva imatge a una publicació digital per tal d'encaixar en un ideal de bellesa inasumible.  Es tracta d'un exemple dels efectes de la violència estètica que produeix i perpetua els estereotips i les discriminacions de gènere, racials i capacitistes. Segons dades del Departament d'Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya, tot i que també s’observa un impacte creixent en les persones que no tenen cossos normatius i també en els homes, especialment, en els nens i els adolescents, la pressió estètica està fortament feminitzada.

POSSIBLES PREGUNTES DE DEBAT

• Per què creieu que la nena fa servir els filtres a la seva fotografia? I vosaltres en feu servir? Per a què? 
• Quins són els ideals de bellesa que coneixem? Han estat sempre els mateixos al llarg de la història o ho són en totes les cultures? En coneixeu d’altres?
• I als nois, com els afecten els ideals de bellesa? Creieu que hi ha diferències entre nois i noies? Quines? 
• Sabeu que és la pressió estètica? A qui creieu que afecta més, als nois o a les noies? Per què?
• Com creieu que afecten a les persones en general aquestes imatges “ideals” de nois i noies?
• Què en penseu de la frase «t'has d'estimar a tu mateix/a»? A tothom li resulta igual de fàcil tenir una bona autoestima? *  

*Responsabilitzem les noies de tenir una autoestima baixa, gairebé com si es tractés d’una tara personal, en un context de violència sistemàtica contra els cossos, estarem responsabilitzant-les individualment d’una violència estructural. L’autoestima no es compra al supermercat, l’autoestima és un bé fràgil que tenim les persones i que es construeix de forma col·lectiva, no pas individual. Si col·lectivament fem discursos positius sobre els cossos, la seva diversitat i riquesa, i el gaudi propi que ens proporcionen, començarem a construir una alternativa a aquesta batalla. Fragment extret de la Guia El soroll del silenci d'Associació Candela. 

Aquesta dinàmica té els objectius d'ajudar l’alumnat a diferenciar entre sexualitat i violències, a promoure les cures i el plaer i a reflexionar sobre els estereotips de gènere i el consentiment. 

Aquesta dinàmica està orientada a reflexionar amb l'alumnat sobre l'amor, les imatges que tenim associades a aquest sentiment i ajudar-los a desconstruir els mites de l'amor romàntic. 

Aquest vídeo mostra un fragment de la sèrie Sex Education. La foto de la vagina d'una noia arriba a molts telefons mòbils dels seus companys i companyes. El director no sap qui és el responsable i anuncia que ho investigarà, però l'Olivia i altres persones interrompen el seu discurs...

Ens pot ajudar a reflexionar sobre la diferència entre sexting i sexpreading* i la influència del grup davant un ciberassetjament. També a treballar les habilitats de col·laboració i treball en equip i pensament crític, entre d'altres.  

*sexpreading o pornodifusió no consentida és un tipus de ciberassetjament que consisteix en l'enviament de fotos o vídeos sexuals sense el consentiment de la persona que hi apareix. Es tracta d'un acte violent i denunciable. Cal no confondre'l amb el sexting, que és una pràctica sexual consistent en enviar fotos o vídeos amb contingut sexual de forma consetida sobre si mateix/a una altra persona. En aquest document de l'Associació Candela i Edpac trobareu una explicació ampliada sobre aquests conceptes. 

En aquest enllaç trobareu diferents propostes, de l'entitat SIDA STUDI, per treballar la sexualitat a l'aula. Les dinàmiques tenen l’objectiu d’oferir als i les joves una  visió amplia i holística de la sexualitat que vagi més enllà de les pràctiques sexuals. Un visió que contempli la sexualitat com un àmbit de la vida humana que ens acompanya des de que naixem fins que morim i que es relaciona amb el cos, les emocions, els sentiments i els vincles que establim amb nosaltres mateixos/as i amb les altres persones. Totes les dinàmiques treballen des del marc dels Drets Sexuals i Reproductius, plantejant temàtiques com el coneixement del cos, la construcció de gènere i la diversitat sexual.

En aquest vídeo podeu trobar un resum dels canvis físics més importants que es produeixen a l'adolescència, és a dir la pubertat. Hi apareixen imatges explícites dels òrgans genitals des d'una perspectiva binària i sense mencionar les intersexualitats. Per complementar aquesta mirada i tenint en compte que existeixen altres realitats més enllà del model normatiu, podeu consultar aquest vídeo. 

Abans de veure el vídeo, podeu fer un recull de preguntes de l'alumnat sobre els canvis físics i preguntar-los si creuen que estan passant per la pubertat. Després del visionat, veurem si els queda algun dubte o si algú canviaria la pregunta que ha fet inicialment. Tambe podeu obrir un espai per compartir sensacions a partir d'aquestes preguntes o algunes similars:

• Com us sentiu després de veure el vídeo? (fer una roda on cada persona digui només una paraula/emoció)
• Què és el que més us ha cridat l’atenció del què s'exposa? Per què? (es pot anotar a la pissarra els punts que vagin dient del que més el hagi sobtat i després comentar el per què).
• Com penseu que us poden afectar aquests canvis físics en el dia a dia?
• Sentiu que us falten eines- suport -informació per gestionar aquests canvis? Si responen que sí, podríeu preguntar-los què necessitarien respecte aquest tema. (Ho poden exposar en el gran grup i o bé, si considereu que hi ha timidesa o falta de confiança al grup, de forma anònima en un paper). 

 Si ha quedat algun dubte sobre aquest tema o teniu algun suggeriment, ens podeu escriure a info@siguestu.cat 

Aquest videoclip mostra la història d'amor entre l'Eva i la Jana, que comença quan tenen 16 anys i va avançant fins que decideixen tenin descendència i es van fent grans juntes. Ens permet treballar la diversitat sexual a l'aula i les habilitats de gestió de les emocions i sentiments i empatia, entre d'altres. 

Preguntes guia per al debat: 

• Penseu que hi ha moltes cançons que parlin de l'amor entre dues noies? Per què penseu que passa?
• El vídeo mostre dues mares i sovint es parla en general que els infants tenen «pares», penseu que això és discriminatori? Totes les famílies són iguals?  Per què? 
• Sabríeu diferenciar entre identitat sexual i orientació sexual?  
• Penseu que a una persona homosexual «se li nota»? Per què?
• Penseu que les persones lesbianes han de fer sempre «activisme» en relació a la seva orientació sexual? 
• Penseu que les persones LGBTI pateixen més violència a causa de la seva identitat de gènere i/o orientació sexual? 
• Penseu que una persona homosexual pot tenir més dificultats que una heterosexual? En quins aspectes? Per què?

La cançó explica la història d'amor entre dues noies a l'institut. Ens permet treballar la diversitat sexual a l'aula i les habilitats de gestió de les emocions i sentiments i empatia, entre d'altres. 

Preguntes guia per al debat:

• Per què penseu que la cançó es diu Es compten les pigues?
• Penseu que hi ha moltes cançons que parlin de l'amor entre dues noies? Per què penseu que passa?
• Penseu que la lletra podria ser la mateixa si aquesta noia s'enamorés d'un noi, enlloc que d'una noia? 
• Sabríeu diferenciar entre identitat sexual i orientació sexual?  
• Penseu que a una persona homosexual «se li nota»? Per què?
• Penseu que una persona homosexual pot tenir més dificultats que una heterosexual? I una persona bisexual? En quins aspectes? Per què?

El vídeo mostra la conversa entre un superheroi de videojocs, un príncep blau i un pirata. Posa de relleu com des de molt petits els nens reben missatges sobre com adquirir el poder i exercir-lo, a través dels relats que dibuixen una idea dels homes com a persones violentes. Així doncs, és fonamental promoure el pensament crític envers aquestes masculinitats i difondre nous models que permetin avançar cap a una cultura més igualitària i respectuosa.  

PREGUNTES PEL DEBAT

• S'assemblen els tres personatges? En què? 
• Què pensen els tres personatges de les dones?
• Sabeu que és el masclisme? Penseu que és una cosa del passat?
• Quan el príncep diu que li agrada donar petons a les princeses dormides, en què us fa pensar? Sabeu que és el consentiment? *
• Se us acut algun altre conte infantil que parli de violències masclistes? Penseu que això influex als nens? I a les nenes? 
• Les converses dels personatges us recorden a les d'algun conegut? Per què penseu que ho fan? 
• Podeu pensar en algun noi o home que representi un altre tipus de masculinitat (respectuosa i empàtica)?

* Podeu ampliar el tema a través del recurs La tassa de té.  
.

El vídeo ens mostra la història de la Carla. Una noia adolescent que relata una relació abusiva que es va iniciar quan ella tenia només 12 anys. Explica que al principi no ho va saber detectar, ja que es pensava que la violència masclista era quelcom que només patien les dones adultes. Finalment ho va explicar a una persona de confiança i, amb el suport de la seva família, van denunciar-ho. Ens permet reflexionar amb l'alumnat sobre la violència masclista entre persones adolescents i ajudar a detectar els primers indicis d'una relació de parella abusiva. 

PREGUNTES PEL DEBAT

Abans del visionat

• Sabeu que és la violència masclista? Penseu que només es produeix en l'àmbit de la parella? Coneixeu els diferents tipus de violència masclista? *
• Quins elements ens podrien fer pensar que existeix una relació d'abús?
• Penseu que aquest tipus de violència només es dona entre persones adultes?  

Després del visionat

• Què en penseu del que relata la Carla?
• Se n'adona al principi del que li està passant? Per què?
• Com aconsegueix sortir d'aquesta situació d'abús?
• Si la Carla fos amiga vostra i us ho hagués explicat, què li diríeu? Què faríeu?

Us podeu descarregar el cartell amb el telèfon 900 900 120 d'atenció a les víctimes de violència masclista. Us suggerim que el pengeu en algun espai visible del centre. 

*La Llei 5/2008, de 24 d'abril, defineix la violència masclista com "la violació dels drets humans a través de la violència que s'exerceix contra les dones com a manifestació de la discriminació i de la situació de desigualtat en el marc d'un sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones i que, produïda per mitjans físics, econòmics o psicològics, incloses les amenaces, les intimidacions i les coaccions, té com a resultat un dany o un patiment físic, sexual o psicològic, tant si es produeix en l'àmbit públic com en el privat”. Es pot donar en diferents àmbits:

• La parella. És la violència perpetrada contra una dona per un home, que n’és o ha estat el cònjuge, o hi ha tingut relacions similars d’afectivitat.
• Familiar. És la violència exercida contra una dona perpetrada per membres de la mateixa família.
• Laboral. És la violència que es pot produir en el centre de treball i durant la jornada laboral o fora d’aquest entorn si té relació amb la feina, i que pot adoptar dues tipologies: l’assetjament per raó de sexe i l‘assetjament sexual.
• Social o comunitari. Comprèn les agressions sexuals, el tràfic i explotació sexual de dones i nenes, la mutilació genital femenina o risc de patir-la, els matrimonis forçats, la violència derivada de conflictes armats i la violència contra els drets sexuals i reproductius.