Recursos

En aquest vídeo trobareu una nova versió del conte  clàssic "La rateta presumida". La seva creadora és la Cristina Vila Peñuelas i el projecte es diu Canvia el conte. Tal com afirma l'autora, la cultura patriarcal i el masclisme no són un fet natural i espontani, sinó que es transmeten de forma clara en les històries que expliquem als nostres infants. Així doncs, aquest recurs té l'objectiu de promoure el pensament crític de l'alumnat, trencar alguns estereotips de gènere i promoure relacions saludables, igualitàries i respectuoses.  

Per promoure el diàleg a l'aula: 

• Podeu visualitzar el vídeo i aturar-lo en el minut 4:23
• Llavors podem fer la pregunta al nostre alumnat: Què hi veieu en aquesta història? Podem parlar de violència? 
• Posteriorment seguim visionant el vídeo i escoltant les reflexions que es manifesten.

Escolliu les preguntes en funció de l'edat del vostre alumnat. També podeu optar per aturar el vído allà on us interessi posar el focus:

• En el minut 1:00 - La Rateta es troba una moneda d'or, que té molt de valor. Què faries tu amb aquesta moneda?
• En el minut 1:51 - Algun cop algú t'ha fet sentir únic/a, important o especial? Què ho ha fet? 
• En el minut 2:24 - L'artista pregunta al públic què ha passat. Què dirieu? Què ha passat en el final del conte? 
• En el minut 2:39 - De qui creus que és la culpa de què el conte acabí així? Perquè? Algun cop has estat en una situació on no t'estaves sentint bé i t'ha costat identificar-ho? T'ha costat posar el límit? Tenies alguna pista en com senties o estava el teu el cos?. Per aprofundir en aquesta qüestió es pot entrenar l'habilitat de negociació i refús. 
• En el minut 3:34 - Creus que les motos son coses d'homes? Hi ha coses de nens o de nenes? I coses d'homes o de dones?. Per aprofundir sobre aquest tema us suggerim visualitzxar el vídeo Atrapades en el gènere. 
• En el minut 4:22 - Què fa el gat? Creus que tracta amb respecte a la rateta? Com et sents quan algú et pressiona o t'obliga a fer alguna cosa que no t'agrada? T'ha passat alguna vegada? I quan algú no et deixa fer les coses que t'agraden? 
• En el minut 4:53 - Creus que hi ha violència en aquesta història? Perquè? 
• En el minut 5:16 - Si li poguessis dir alguna cosa a la Rateta perquè el conte fos diferent, que li diries?
• En el minut 5:53 - Què ajuda a la Rateta a sortir del conte? Tu te'ns persones de confiança amb qui contar quan estàs en una situació difícil? Qui serien? 
• En el minut 7:01 - És difícil a estimar-se a un/a mateix/a? Perquè? Ens agrada tot de nosaltres? Pder aprofundir en el tema us proposem la sessió la meva essència.

Aquest vídeo correspon a una campanya publicitària d'un producte de cosmètica femenina. Ens mostra com una noia retoca la seva imatge a una publicació digital per tal d'encaixar en un ideal de bellesa inasumible.  Es tracta d'un exemple dels efectes de la violència estètica que produeix i perpetua els estereotips i les discriminacions de gènere, racials i capacitistes. Segons dades del Departament d'Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya, tot i que també s’observa un impacte creixent en les persones que no tenen cossos normatius i també en els homes, especialment, en els nens i els adolescents, la pressió estètica està fortament feminitzada.

POSSIBLES PREGUNTES DE DEBAT

• Per què creieu que la nena fa servir els filtres a la seva fotografia? I vosaltres en feu servir? Per a què? 
• Quins són els ideals de bellesa que coneixem? Han estat sempre els mateixos al llarg de la història o ho són en totes les cultures? En coneixeu d’altres?
• I als nois, com els afecten els ideals de bellesa? Creieu que hi ha diferències entre nois i noies? Quines? 
• Sabeu que és la pressió estètica? A qui creieu que afecta més, als nois o a les noies? Per què?
• Com creieu que afecten a les persones en general aquestes imatges “ideals” de nois i noies?
• Què en penseu de la frase «t'has d'estimar a tu mateix/a»? A tothom li resulta igual de fàcil tenir una bona autoestima? *  

*Responsabilitzem les noies de tenir una autoestima baixa, gairebé com si es tractés d’una tara personal, en un context de violència sistemàtica contra els cossos, estarem responsabilitzant-les individualment d’una violència estructural. L’autoestima no es compra al supermercat, l’autoestima és un bé fràgil que tenim les persones i que es construeix de forma col·lectiva, no pas individual. Si col·lectivament fem discursos positius sobre els cossos, la seva diversitat i riquesa, i el gaudi propi que ens proporcionen, començarem a construir una alternativa a aquesta batalla. Fragment extret de la Guia El soroll del silenci d'Associació Candela. 

En aquest vídeo podeu trobar un resum dels canvis físics més importants que es produeixen a l'adolescència, és a dir la pubertat. Hi apareixen imatges explícites dels òrgans genitals des d'una perspectiva binària i sense mencionar les intersexualitats. Per complementar aquesta mirada i tenint en compte que existeixen altres realitats més enllà del model normatiu, podeu consultar aquest vídeo. 

Abans de veure el vídeo, podeu fer un recull de preguntes de l'alumnat sobre els canvis físics i preguntar-los si creuen que estan passant per la pubertat. Després del visionat, veurem si els queda algun dubte o si algú canviaria la pregunta que ha fet inicialment. Tambe podeu obrir un espai per compartir sensacions a partir d'aquestes preguntes o algunes similars:

• Com us sentiu després de veure el vídeo? (fer una roda on cada persona digui només una paraula/emoció)
• Què és el que més us ha cridat l’atenció del què s'exposa? Per què? (es pot anotar a la pissarra els punts que vagin dient del que més el hagi sobtat i després comentar el per què).
• Com penseu que us poden afectar aquests canvis físics en el dia a dia?
• Sentiu que us falten eines- suport -informació per gestionar aquests canvis? Si responen que sí, podríeu preguntar-los què necessitarien respecte aquest tema. (Ho poden exposar en el gran grup i o bé, si considereu que hi ha timidesa o falta de confiança al grup, de forma anònima en un paper). 

Si ha quedat algun dubte sobre aquest tema o teniu algun suggeriment, ens podeu escriure a info@siguestu.cat 

El vídeo mostra la conversa entre un superheroi de videojocs, un príncep blau i un pirata. La seva creadora és la Cristina Vila Peñuelas i el projecte es diu Canvia el conte. Posa de relleu com des de molt petits els nens reben missatges sobre com adquirir el poder i exercir-lo, a través dels relats que dibuixen una idea dels homes com a persones violentes. Així doncs, és fonamental promoure el pensament crític envers aquestes masculinitats i difondre models que permetin avançar cap a una cultura més igualitària i respectuosa.  

Preguntes per promoure el diàleg: 

• S'assemblen els tres personatges? En què? 
• Què pensen els tres personatges de les dones?
• Sabeu que és el masclisme? Penseu que és una cosa del passat?
• Quan el príncep diu que li agrada donar petons a les princeses dormides, en què us fa pensar? Sabeu que és el consentiment? *
• Se us acut algun altre conte infantil que parli de violències masclistes? Penseu que això influex als nens? I a les nenes? 
• Les converses dels personatges us recorden a les d'algun conegut? Per què penseu que ho fan? 
• Podeu pensar en algun noi o home que representi un altre tipus de masculinitat (respectuosa i empàtica)?

* Podeu ampliar el tema reflexionant amb l'alumnat a través de cançons tradicionals com El gall i la gallina estaven al balcó o El Sr Ramon. 

Escolliu les preguntes en funció de l'edat del vostre alumnat. També podeu optar per aturar el vído allà on us interessi posar el focus:

• En el minut 1:00 - Després de la presentació dels tres personatges. Penseu que es podrien haver presentat de manera diferent? Podien haver resaltat altres qualitats d'ells mateixos? Quines? La presentació hagués sigut igual si els personatges fossin una princesa, una superheroina i una bruixa? Com haguessin estat les presentacions? Podem proposar als infants que es posin en grups de 4 o 5 persones, se'ls reparteix un personatge a cada un/a aleatòriament, i que pensin una presentació diferent per cada un d'ells. 
• En el minut 1:44 – Un dels personatges expressa que la seva relació amb les dones és un Win-Win**. Sabeu que vol dir? Creieu que realment significa això?
• En el minut 2:42 – Podríeu identificar alguna persona coneguda que actua així? Us sonen molt llunyans els discursos d'aquests personatges? Heu escoltat alguna vegada, quelcom similar? 
• En el minut 2:56 – Creus que la paraula "Mariquita" és un insult? Perquè? Per poder aprofundir en aquest tema us proposem els recursos Papallones i In a heartbeat.
• En el minut 3:18 – Els personatges pregunten als espectadors si anirien a la festa. Creus que és realment una festa? En les festes, com amb les bromes, totes les persones que hi van o participen, s'ho haurien de poder passar bé. Creus que una persona que està adormida i li fan petons o la toquen sense donar el permís s'ho passa bé? Per aprofundir en aquest tema us proposem la sessió M'agrada no m'agrada de l'Itinerari És el meu cos de prevenció d'abusos sexuals infantils. 
• En el minut 4:32 - Per vosaltres com seria un personatge masculí que us agradí? Com hauria de ser? Si no existeix, el pots crear. Com seria? Podem convidar a l'alumnat a crear un personatge, en dibuix acompanyat d'una descripció de com seria el seu personatge: quins valors tindria? Quines habilitats? També es pot crear conjuntament, tota la classe, o bé en petits grups.
• En el minut 5:09 - Creus que els contes clàssics i els seus personatges acaben influint en les nostres creences de com han de ser les dones i els homes de grans? Serieu capaços de crear contes diferents? Amb altres personatges i altres històries? Es pot proposar a l'alumnat que elabori un conte a partir d'aquesta idea (per exemple per Sant Jordi). 

** Win-win es una expressió que prové del món dels negocis. Es basa en buscar solucions on totes les parts implicades obtinguin beneficis, és a dir on tothom hi guanyi alguna cosa.

En aquest document trobareu un glossari bàsic sobre diversitat sexual i de gènere.

Aquest conte il·lustrat narra la història real d'Ibrahim Bah, que va salvar la seva filla de la mutilació genital femenina. Ens pot ajudar a sensibilitzar l'alumnat en relació aquest tema i a treballar les habilitats d'empatia i pensament crític, entre d'altres. 

La mutilació genital femenina (MGF) és el nom genèric donat a aquelles pràctiques que impliquen l'extirpació total o parcial dels genitals externs femenins o altres agressions als òrgans genitals de les dones per raons culturals, religioses o d'altres amb finalitat no terapèutica. És una pràctica d'algunes ètnies, comunitats i famílies  originàries de determinats països africans i algun d’Àsia. Tot i produir-se majoritàriament en aquests territoris, la pràctica també pot  viatjar i donar-se en  els països d’acollida o destí d'aquestes persones. Constitueix una de les formes més cruels de violència masclista que, sovint, genera complicacions físiques, psicològiques i sexuals en les dones i les nenes.

La mutilació genital femenina és un delicte a Catalunya, com també ho és en molts països d’origen de les persones que la practiquen i on encara està estès aquest costum. Es reconeix des d’aquí que per combatre la tradició és imprescindible el treball amb la comunitat a partir de la formació, la informació i la sensibilització tenint en compte no tan sols el marc legal que protegeix les víctimes, sinó, i sobretot, els perjudicis que aquesta provoca en la salut.  Trobareu més informació al Protocol d'actuacions per prevenir la mutilació genital femenina de la Generalitat de Catalunya. 

Es pot canviar per amor? Després de tants anys intentant canviar el caràcter malhumorat i amenaçador de la Bèstia, la Bella es cansa i decideix sortir del conte.

El projecte Canvia el Conte va fer aquest vídeo en col·laboració amb "Anatomía del Cactus", "BHM Producciones" i l'Institut Català de les Dones. El seu objectiu és prendre consciència sobre els mites de l'amor romàntic que hem anat interioritzant durant la nostra infància, i com aquests poden influir les futures relacions afectives i sexuals que establim. 

Ens pot ajudar a reflexionar sobre els estereotips de gènere i els discursos que reforcen la normalització de la violència masclista.

Preguntes per promoure el diàleg:

Escolliu les preguntes en funció de l'edat del vostre alumnat. Podeu visualitzar el vídeo i aturar-lo per generar debat, segons us interessi. En algunes de les preguntes podeu parar i fer recollida de les respostes en papers o dibuixos, per tal de poder deixar constància a l'aula de que són les relacions de bon tracte i com ens podem cuidar entre tots/es. 

• En el minut 0:12- A vosaltres us agradaria ser el personatge d'un conte? De quin? 
• En el minut 0:52 – Què creus que respondran els infants? Què li respondries tu a la Bestia? Què creus que sent la Bella? Perquè creus que demana que menteixin els infants? 
• En el minut 1:45 – Creieu el que diu la Bella, que sota aquesta bestia hi ha un home bo i afectuós? Per què? Què us ho fa pensar?  Creieu que amb paciència canviarà?
• En el minut 2:27 – La Bestia prohibeix a la Bella fer certes coses, com parlar amb altres persones, anar a alguns espais... Creus que això indica una relació de bon tracte? Una relació bonica on t'hi vulguis quedar perquè ets sents bé i respectat/da? Creus que en les relacions d'amistat i/o sexo-afectives algú et pot prohibir fer coses que t'agraden, anar a llocs o jugar amb altre gent? Què faries tu? Podem proposar als infants fer un recull d'indicadors de les relacions de bon tracte (Com em sento? Què passa en una relació quan em sento bé?) i els indicadors d'una relació de NO bon tracte (Com em sento? Què passa? Com em tracten?)
• En el minut 2:42- 2:47 - La Bella diu prou! I decideix marxar del conte. Perquè creus que la Bella decideix això? Quina emoció creus que sent la Bella?
• En el minut 3:10-12 - La Bestia demana ajuda perquè la Bella torni, l'ajudaries? De quina manera? També pregunta si entenem perquè ha marxat la Bella, perquè creus que ho ha fet?
• En el minut 3:33 - Creus que l'amor tot ho canvia? O que per amor tot s'hi val? Puc fer qualsevol cosa justificada en l'amor (picar, cridar, amenaçar...)
• En el minut 4:14 - La Bestia diu: "Los que se pelean se desean, no?", ho havíeu sentit mai? Creieu que això és una forma d'estimar-se o demostrar amor? Si algú em dona una empenta a la fila és amor? 
• En el minut 4:38 - La Bestia pregunta al públic que ha de fer si la Bella no torna amb ell. Què li respondríeu? Pot ser feliç sense la Bella? Penseu que la Bella ha de tornar amb ell?
• En el minut 5:05 - Què faríeu vosaltres per amor? Es pot proposar a l'alumnat fer un recull, que quedi com a decàleg de relacions de bon tracte dins l'aula. 
• En el minut 5:18 - Un infant diu, la història és així i així és la història. Creus que això és veritat? Què la història no es pot canviar? 
• En el minut 5:20 - Creieu que el que passa al conte passa a la vida real? 
• En el minut 5:23 - Què podríem fer per canviar el conte? Finalment podem proposar als infants que es posin en grups de tres-cinc persones i proposin un final diferent pel conte i el representin per la resta de la classe.

Aquest vídeoclip mostra com la decisió d'un infant de posar-se un vestit provoca tot una sèrie de reaccions a la família i l'escola. Es tracta d'una història emotiva i amb final feliç. Mostra la realitat que han de patir moltes vegades els i les joves trans o que no segueixen la norma i que no sempre acaba tan bé.

El vídeo promou la reflexió envers la dicotomia autoestima i protecció, ja que tot sovint sota el pretext de defensar els infants amaguem la realitat i no els permetem desenvolupar-se de forma plena.  En aquest sentit, és destacable la diferència entre les figures de la professora i la mare; mentre la primera exerceix una forma de discriminació negant i invisibilitzant el que li passa al nostre protagonista, l'altra li dona suport des del principi, afavorint que s'expressi com vulgui.

Ens permet treballar les habilitats de l'autoestima, l'empatia i l'advocacó i defensa en el marc de la diversitat de gènere. 

Possibles preguntes pel debat:

• Què pensaríeu o què faríeu si un noi de la vostra escola anés vestit amb faldilla? Per què?
• Que un nen es posi faldilla el fa "menys nen" o vol dir que "vol ser una nena"? Per què? 
• Davant aquesta situació qui us agradaria ser o com penseu que actuaríeu? Com la mare, el pare o la mestra? Per què?
• Penseu que només a primer cop de vista podríeu saber si una persona pertany al col·lectiu LGBTI? Per què sí o per què no?
• Sabeu què vol dir  l'expressió "tenir ploma"?* Què en penseu?
• Penseu que les persones trans tenen més dificultats per relacionar-se? Pateixen més bullying? Per què?
• Sabeu que vol dir LGBTIfòbia? Quins tipus hi ha? (transfòbia, lesbofòbia, bifòbia...) Per què penseu que existeix? 

*La plumofobia o intolerància de gènere es dona contra aquelles persones que independentment de la seva orientació sexual, expressen el gènere d'una forma no conforme als rols o expectatives que corresponen a la seva identitat com homes o dones. És el que es coneix popularment com "tenir ploma". Així doncs, els homes que no són percebuts com suficientment masculins patiran insults homòfobs, igualment que les dones que no segueixin els mandats de feminitat. 

En aquest enllaç trobareu un recull de contes per reivindicar el rol femení dins la societat i fomentar la desaparció dels estereotips sexistes i la discriminació. Les protagonistes ens demostren que són molt capaces de fer grans coses.

Ens permet reflexionar sobre els prejudicis i estereotips de gènere i treballar les habilitats de pensament crític i advocació i defensa.

Atrapades en el gènere és una versió de la nadala Fum, fum, fum que va dur a terme la Comissió de gènere de l'AFA de l'Escola Fructuós Gelabert i que s'ha fet viral durant les Festes de Nadal de 2019.

Ens pot servir per reflexionar amb l'alumnat sobre els estereotips de gènere i treballar habilitats com l'empatia i el pensament crític.