Recursos

Aquest vídeo mostra un fragment de la sèrie Sex Education. La foto de la vagina d'una noia arriba a molts telefons mòbils dels seus companys i companyes. El director no sap qui és el responsable i anuncia que ho investigarà, però l'Olivia i altres persones interrompen el seu discurs...

Ens pot ajudar a reflexionar sobre la diferència entre sexting i sexpreading* i la influència del grup davant un ciberassetjament. També a treballar les habilitats de col·laboració i treball en equip i pensament crític, entre d'altres.  

*sexpreading o pornodifusió no consentida és un tipus de ciberassetjament que consisteix en l'enviament de fotos o vídeos sexuals sense el consentiment de la persona que hi apareix. Es tracta d'un acte violent i denunciable. Cal no confondre'l amb el sexting, que és una pràctica sexual consistent en enviar fotos o vídeos amb contingut sexual de forma consetida sobre si mateix/a una altra persona. En aquest document de l'Associació Candela i Edpac trobareu una explicació ampliada sobre aquests conceptes. 

El vídeo mostra la història de la Megan. Ella li envia una foto íntima a un noi i a partir d'aquí la seva fotografia va arribant a gairebé tota les persones de la seva classe. Ens pot ajudar a reflexionar sobre la diferència entre sexting i sexpreading* i analitzar de qui és la responsabilitat en aquest cas. També a treballar les habilitats d'empatia i pensament crític, entre d'altres. 

DESPRÉS DEL VISIONAT:

En primer lloc demanem a l'alumnat si poden descriure el que han vist al vídeo sense entrar en interpretacions. Per exemple, no sabem si el noi és la seva parella ni quin tipus d’història tenen, tampoc si és la primera vegada o és una costum entre elles...

A partir d'aquí podem formular alguna pregunta oberta per dinamitzar el debat:

• Com penseu que se sent la noia? Quines emocions experimenta?
• La situació seria igual si la Megan fos un noi? Per què?
• En la situació que es produeix, de qui penseu que és la responsabilitat? De la Megan? Del noi? De més persones? 
• Com reacciona el professor? Penseu que és una bona actuació? Com ho podria haver fet millor?
• Quan una persona explica un secret a una altra i aquesta darrera persona ho escampa, de qui és la responsabilitat? Passa el mateix amb el cas de la Megan? Per què sí o per què no?
• Sabeu que és el ciberassetjament? Penseu que aquesta situació ho podria ser?
• Com podrien ajudar a millorar la situació i a alleugerir la Megan les persones que no estan implicades directament (la resta de la classe i el professor)? És millor no fica-se o cal explicar-ho quan veiem una situació injusta? 

*sexpreading o pornodifusió no consentida és un tipus de ciberassetjament que consisteix en l'enviament de fotos o vídeos sexuals sense el consentiment de la persona que hi apareix. Es tracta d'un acte violent i denunciable. Cal no confondre'l amb el sexting, que és una pràctica sexual consistent en enviar fotos o vídeos amb contingut sexual de forma consetida sobre si mateix/a una altra persona. En aquest document de l'Associació Candela i Edpac trobareu una explicació ampliada sobre aquests conceptes. 

El vídeo ens mostra la història de la Carla. Una noia adolescent que relata una relació abusiva que es va iniciar quan ella tenia només 12 anys. Explica que al principi no ho va saber detectar, ja que es pensava que la violència masclista era quelcom que només patien les dones adultes. Finalment ho va explicar a una persona de confiança i, amb el suport de la seva família, van denunciar-ho. Ens permet reflexionar amb l'alumnat sobre la violència masclista entre persones adolescents i ajudar a detectar els primers indicis d'una relació de parella abusiva. 

PREGUNTES PEL DEBAT

Abans del visionat

• Sabeu que és la violència masclista? Penseu que només es produeix en l'àmbit de la parella? Coneixeu els diferents tipus de violència masclista? *
• Quins elements ens podrien fer pensar que existeix una relació d'abús?
• Penseu que aquest tipus de violència només es dona entre persones adultes?  

Després del visionat

• Què en penseu del que relata la Carla?
• Se n'adona al principi del que li està passant? Per què?
• Com aconsegueix sortir d'aquesta situació d'abús?
• Si la Carla fos amiga vostra i us ho hagués explicat, què li diríeu? Què faríeu?

Us podeu descarregar el cartell amb el telèfon 900 900 120 d'atenció a les víctimes de violència masclista. Us suggerim que el pengeu en algun espai visible del centre. 

*La Llei 5/2008, de 24 d'abril, defineix la violència masclista com "la violació dels drets humans a través de la violència que s'exerceix contra les dones com a manifestació de la discriminació i de la situació de desigualtat en el marc d'un sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones i que, produïda per mitjans físics, econòmics o psicològics, incloses les amenaces, les intimidacions i les coaccions, té com a resultat un dany o un patiment físic, sexual o psicològic, tant si es produeix en l'àmbit públic com en el privat”. Es pot donar en diferents àmbits:

• La parella. És la violència perpetrada contra una dona per un home, que n’és o ha estat el cònjuge, o hi ha tingut relacions similars d’afectivitat.
• Familiar. És la violència exercida contra una dona perpetrada per membres de la mateixa família.
• Laboral. És la violència que es pot produir en el centre de treball i durant la jornada laboral o fora d’aquest entorn si té relació amb la feina, i que pot adoptar dues tipologies: l’assetjament per raó de sexe i l‘assetjament sexual.
• Social o comunitari. Comprèn les agressions sexuals, el tràfic i explotació sexual de dones i nenes, la mutilació genital femenina o risc de patir-la, els matrimonis forçats, la violència derivada de conflictes armats i la violència contra els drets sexuals i reproductius.

El cantautor Lo Pau de Ponts, en una nova col·laboració amb el “youtuber” Miquel Montoro, ha creat una cançó que comparteix títol amb el nostre programa "Sigues Tu". A la lletra s'hi reivindiquen les diferències, l’autenticitat i el fugir de la homogeneïtzació. Amb fragments com “en aquest gran ramat que en diuen societat, falta gent que sigui de veritat” o “endavant sigues tu, per la resta no et deixis endur”, es posa en valor la personalitat de cadascú i s’apel·la a fugir de la por de ser diferent i del rebuig que a vegades comporta per part d’algunes persones.

En Miquel ara té 15 anys i és un famós Youtuber que relata amb orgull les excel·lències de la vida a pagès, però va patir assetjament quan estava a primària. Com ell mateix explica, el suport de dues docents i de la seva família el va ajudar a superar-ho i a no canviar la seva forma de veure el món, només per agradar els altres. En definitiva va continuar essent "Ell mateix".

Us pot ajudar a reflexionar amb el vostre alumnat sobre la riquesa de les diferències i els valors de respecte i solidariat i a treballar les habilitats d'autoestima i empatia, entre d'altres. 

Us podeu descarregar la lletra aquí. 

Possibles preguntes de reflexió:

• Coneixeu el protagonista del vídeo? Sabeu per què es va fer famós?
• Sabíeu que va rebre assetjament per part d'alguns companys quan fèia primària? Per què penseu que va passar?
• Com creieu que se sentia en Miquel davant aquesta situació?
• Si vosaltres us trobéssiu en aquesta situació, com us sentiríeu? A qui demanaríeu ajuda?
• I si veiessiu que estan assetjant a un/a company/a?
• Quines consenqüències creieu que pot tenir l'assetjament per a la persona que el pateix? I pels que ho fan?
• Us ha passat alguna vegada alguna cosa semblant directament o heu estat testimoni? Ho voleu compartir?

Aquest vídeo mostra la importància de pensar-s'ho dues vegades abans d'enviar un missatge per whatsapp. Ens pot ajudar a reflexionar sobre la importància de ser respectuosos i repectuoses a través de les xarxes i treballar les habilitats de presa de decisions, empatia i comunicació interpersonal, entre d'altres.

El vídeo mostra la importància del grup a l'hora de prevenir el ciberassetjament. Ens pot ajudar a reflexionar sobre l'ús de les pantalles i treballar les habilitats d'empatia i advocació i defensa, entre d'altres. 

El vídeo mostra la història d'una nena de 10 anys que comparteix fotografies i informació persones a les xarxes socials. Ens adverteix del perill que pot suposar aquesta conducta. Ens pot ajudar a reflexionar sobre els riscos de les xarxes socials, el ciberassetjament i treballar les habilitats de pensament crític i presa de decisions, entre d'altres. 

Aquest vídeo mostra les vivències de quatre dones, que expliquen que van ser víctimes de violència masclista a diferents entorns laborals. L'assetjament laboral és una realitat que pateixen moltes dones encara avui en dia. Els passa a dones de totes les classes socials, tot i que en especial aquelles sotmeses a situacions més vulnerades. Es tracta d'un tipus de violència que té la finalitat de treure a la persona que ho pateix tot el poder i fins i tot fer-la dubtar sobre les seves capacitats.

Ens pot ajudar a reflexionar amb l'alumnat sobre aquestes situacions i treballar les habilitats de pensament crític, empatia i gestió de les emocions i els sentiments en el marc de la prevenció de la violència de gènere. 

Possibles preguntes pel debat:

• Què us sembla el que expliquen aquestes dones? Penseu que això passa sovint o és una anècdota? Coneixeu algú que li hagi passat una cosa semblant?
• Què penseu que tenien en comú els homes que les van assetjar? Penseu que se n'adonaven que estaven exercint violència? Penseu que ho feien quan hi havia altra gent davant? Per què?
• Penseu que en general les dones tenen les mateixes pors que els homes? Per què creieu que passa això? Podeu identificar les vostres pors? Ho voleu compartir?
• Les noies sovint han estat educades per evitar els conflictes més que els nois. Penseu que això és sempre així? Us ha passat alguna vegada que per evitar un conflicte heu fet alguna cosa que no volíeu o no us venia de gust? Voleu compartir-ho?
• Us heu plantejat alguna vegada quins són els vostres privilegis? Quines persones tenen poder sobre vosaltres, i al revés, per quines persones el poder el teniu vosaltres? 
• Us han fet callar en algun lloc? La persona que us ha fet callar tenia el poder? Com us heu sentit? És important ser conscient del poder que tenim i com impacta en les altres persones?
• Sovint hi ha faltes de respecte entre les persones, i el grup fa de “cor” i no fa res per tallar-les. Què en penseu? Hem de fer alguna cosa si no ens afecta directament? Per què sí o per què no? 

Aquest vídeoclip mostra com la decisió d'un infant de posar-se un vestit provoca tot una sèrie de reaccions a la família i l'escola. Es tracta d'una història emotiva i amb final feliç. Mostra la realitat que han de patir moltes vegades els i les joves trans o que no segueixen la norma i que no sempre acaba tan bé.

El vídeo promou la reflexió envers la dicotomia autoestima i protecció, ja que tot sovint sota el pretext de defensar els infants amaguem la realitat i no els permetem desenvolupar-se de forma plena.  En aquest sentit, és destacable la diferència entre les figures de la professora i la mare; mentre la primera exerceix una forma de discriminació negant i invisibilitzant el que li passa al nostre protagonista, l'altra li dona suport des del principi, afavorint que s'expressi com vulgui.

Ens permet treballar les habilitats de l'autoestima, l'empatia i l'advocacó i defensa en el marc de la diversitat de gènere. 

Possibles preguntes pel debat:

• Què pensaríeu o què faríeu si un noi de la vostra escola anés vestit amb faldilla? Per què?
• Que un nen es posi faldilla el fa "menys nen" o vol dir que "vol ser una nena"? Per què? 
• Davant aquesta situació qui us agradaria ser o com penseu que actuaríeu? Com la mare, el pare o la mestra? Per què?
• Penseu que només a primer cop de vista podríeu saber si una persona pertany al col·lectiu LGBTI? Per què sí o per què no?
• Sabeu què vol dir  l'expressió "tenir ploma"?* Què en penseu?
• Penseu que les persones trans tenen més dificultats per relacionar-se? Pateixen més bullying? Per què?
• Sabeu que vol dir LGBTIfòbia? Quins tipus hi ha? (transfòbia, lesbofòbia, bifòbia...) Per què penseu que existeix? 

*La plumofobia o intolerància de gènere es dona contra aquelles persones que independentment de la seva orientació sexual, expressen el gènere d'una forma no conforme als rols o expectatives que corresponen a la seva identitat com homes o dones. És el que es coneix popularment com "tenir ploma". Així doncs, els homes que no són percebuts com suficientment masculins patiran insults homòfobs, igualment que les dones que no segueixin els mandats de feminitat. 

Aquest curtmetratge mostra el camí que fa una noia jove tornant sola a casa de nit. Ens pot ajudar a reflexionar sobre el risc de les "floretes", la por que poden sentir les dones quan caminen pel carrer i quins sentiments desperta això en els homes. 

Ens permet treballar l'empatia, el pensament crític i la gestió de les tensions i l'estrès. 

Preguntes pel debat:

Penseu que la protagonista se sent afalagada davant el que li diu el noi? Per què? Què creieu que pensa el noi? 

Penseu que aquesta situació es podria donar a la realitat? És habitual? Per què penseu que passa?

Us ha passat alguna vegada (a les noies)? I als nois?

Com us sentiu les noies davant això? I els nois?