Aquesta sessió té com a objectiu promoure entre l’alumnat la comunicació no violenta a les xarxes socials, a través de l’entrenament de l’habilitat d’advocació i defensa.
Aquesta sessió té els objectius d'ajudar l'alumnat a conèixer quin és l’impacte humà, social i ambiental del mercat de les tecnologies, així com construir una opinió pròpia sobre la «neutralitat» de les pantalles.
Aquesta sessió té els objectius d'ajudar l'alumnat a ser conscients dels diferents usos que es fan de les pantalles, discernir quan aquests són saludables i quan no i generar estratègies positives en relació a aquests usos.
Aquesta sessió té els objectius d'ajudar l'alumnat a conèixer algunes característiques de les relacions que es tenen a través de les pantalles i oferir estratègies per establir-les de forma saludable.
Aquesta sessió té els objectius d'ajudar l'alumnat a prendre consciència de les parts de la pròpia identitat que es construeixen a partir del món virtual, així com conèixer quins estereotips reprodueixen els models i referents d'aquest món i generar esperit crític envers aquests.
En aquest informe de l'any 2021 es presenten les dades sobre l'impacte de les tecnologies a l'adolescència a partir d'una mostra de 50.000 joves espanyols entre 11 i 18 anys.
Aquest vídeo correspon a una campanya publicitària d'un producte de cosmètica femenina. Ens mostra com una noia retoca la seva imatge a una publicació digital per tal d'encaixar en un ideal de bellesa inasumible. Es tracta d'un exemple dels efectes de la violència estètica que produeix i perpetua els estereotips i les discriminacions de gènere, racials i capacitistes. Segons dades del Departament d'Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya, tot i que també s’observa un impacte creixent en les persones que no tenen cossos normatius i també en els homes, especialment, en els nens i els adolescents, la pressió estètica està fortament feminitzada.
POSSIBLES PREGUNTES DE DEBAT
*Responsabilitzem les noies de tenir una autoestima baixa, gairebé com si es tractés d’una tara personal, en un context de violència sistemàtica contra els cossos, estarem responsabilitzant-les individualment d’una violència estructural. L’autoestima no es compra al supermercat, l’autoestima és un bé fràgil que tenim les persones i que es construeix de forma col·lectiva, no pas individual. Si col·lectivament fem discursos positius sobre els cossos, la seva diversitat i riquesa, i el gaudi propi que ens proporcionen, començarem a construir una alternativa a aquesta batalla. Fragment extret de la Guia El soroll del silenci d'Associació Candela.
En aquest document trobareu 4 dinàmiques, de 4 àmbits diferents, per promoure la reflexió i el treball preventiu entorn de les pantalles amb grups de persones joves. Les dinàmiques han estat provades i validades pels i les referents de Salut Jove (RSJ) de les vuit comarques gironines.
Aquest vídeo mostra un fragment de la sèrie Sex Education. La foto de la vagina d'una noia arriba a molts telefons mòbils dels seus companys i companyes. El director no sap qui és el responsable i anuncia que ho investigarà, però l'Olivia i altres persones interrompen el seu discurs...
Ens pot ajudar a reflexionar sobre la diferència entre sexting i sexpreading* i la influència del grup davant un ciberassetjament. També a treballar les habilitats de col·laboració i treball en equip i pensament crític, entre d'altres.
*sexpreading o pornodifusió no consentida és un tipus de ciberassetjament que consisteix en l'enviament de fotos o vídeos sexuals sense el consentiment de la persona que hi apareix. Es tracta d'un acte violent i denunciable. Cal no confondre'l amb el sexting, que és una pràctica sexual consistent en enviar fotos o vídeos amb contingut sexual de forma consetida sobre si mateix/a una altra persona. En aquest document de l'Associació Candela i Edpac trobareu una explicació ampliada sobre aquests conceptes.
El vídeo mostra la història de la Megan. Ella li envia una foto íntima a un noi i a partir d'aquí la seva fotografia va arribant a gairebé tota les persones de la seva classe. Ens pot ajudar a reflexionar sobre la diferència entre sexting i sexpreading* i analitzar de qui és la responsabilitat en aquest cas. També a treballar les habilitats d'empatia i pensament crític, entre d'altres.
DESPRÉS DEL VISIONAT:
En primer lloc demanem a l'alumnat si poden descriure el que han vist al vídeo sense entrar en interpretacions. Per exemple, no sabem si el noi és la seva parella ni quin tipus d’història tenen, tampoc si és la primera vegada o és una costum entre elles...
A partir d'aquí podem formular alguna pregunta oberta per dinamitzar el debat:
*sexpreading o pornodifusió no consentida és un tipus de ciberassetjament que consisteix en l'enviament de fotos o vídeos sexuals sense el consentiment de la persona que hi apareix. Es tracta d'un acte violent i denunciable. Cal no confondre'l amb el sexting, que és una pràctica sexual consistent en enviar fotos o vídeos amb contingut sexual de forma consetida sobre si mateix/a una altra persona. En aquest document de l'Associació Candela i Edpac trobareu una explicació ampliada sobre aquests conceptes.
