Aquesta sessió té com a objectiu promoure entre l’alumnat la comunicació no violenta a les xarxes socials, a través de l’entrenament de l’habilitat d’advocació i defensa.
Aquesta sessió té els objectius d'ajudar l'alumnat a conèixer quin és l’impacte humà, social i ambiental del mercat de les tecnologies, així com construir una opinió pròpia sobre la «neutralitat» de les pantalles.
Aquesta sessió té els objectius d'ajudar l'alumnat a ser conscients dels diferents usos que es fan de les pantalles, discernir quan aquests són saludables i quan no i generar estratègies positives en relació a aquests usos.
Aquesta sessió té els objectius d'ajudar l'alumnat a conèixer algunes característiques de les relacions que es tenen a través de les pantalles i oferir estratègies per establir-les de forma saludable.
Aquesta sessió té els objectius d'ajudar l'alumnat a prendre consciència de les parts de la pròpia identitat que es construeixen a partir del món virtual, així com conèixer quins estereotips reprodueixen els models i referents d'aquest món i generar esperit crític envers aquests.
La proposta "Qui té a qui?" està pensada per reforçar l’aplicació del programa «Sigues tu» a les aules de 1r de l'ESO mitjançant un taller-espectacle que combina el teatre amb la participació activa de l'alumnat.
Per a seguir treballant la temàtica i la reflexió conjunta després del taller, la guia pedagògica que trobareu aquí és un recull d'activitats per despertar i fomentar la mirada crítica envers l'ús de la tecnologia i les pantalles. Les activitats es poden fer a l’aula, a casa i també amb la família i finalitzen amb la creació d’una portada de diari per part de l’alumnat.
En aquest informe de l'any 2021 es presenten les dades sobre l'impacte de les tecnologies a l'adolescència a partir d'una mostra de 50.000 joves espanyols entre 11 i 18 anys.
Aquest vídeo correspon a una campanya publicitària d'un producte de cosmètica femenina. Ens mostra com una noia retoca la seva imatge a una publicació digital per tal d'encaixar en un ideal de bellesa inasumible. Es tracta d'un exemple dels efectes de la violència estètica que produeix i perpetua els estereotips i les discriminacions de gènere, racials i capacitistes. Segons dades del Departament d'Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya, tot i que també s’observa un impacte creixent en les persones que no tenen cossos normatius i també en els homes, especialment, en els nens i els adolescents, la pressió estètica està fortament feminitzada.
POSSIBLES PREGUNTES DE DEBAT
*Responsabilitzem les noies de tenir una autoestima baixa, gairebé com si es tractés d’una tara personal, en un context de violència sistemàtica contra els cossos, estarem responsabilitzant-les individualment d’una violència estructural. L’autoestima no es compra al supermercat, l’autoestima és un bé fràgil que tenim les persones i que es construeix de forma col·lectiva, no pas individual. Si col·lectivament fem discursos positius sobre els cossos, la seva diversitat i riquesa, i el gaudi propi que ens proporcionen, començarem a construir una alternativa a aquesta batalla. Fragment extret de la Guia El soroll del silenci d'Associació Candela.
En aquest document trobareu 4 dinàmiques, de 4 àmbits diferents, per promoure la reflexió i el treball preventiu entorn de les pantalles amb grups de persones joves. Les dinàmiques han estat provades i validades pels i les referents de Salut Jove (RSJ) de les vuit comarques gironines.
Aquest vídeo mostra un fragment de la sèrie Sex Education. La foto de la vagina d'una noia arriba a molts telefons mòbils dels seus companys i companyes. El director no sap qui és el responsable i anuncia que ho investigarà, però l'Olivia i altres persones interrompen el seu discurs...
Ens pot ajudar a reflexionar sobre la diferència entre sexting i sexpreading* i la influència del grup davant un ciberassetjament. També a treballar les habilitats de col·laboració i treball en equip i pensament crític, entre d'altres.
*sexpreading o pornodifusió no consentida és un tipus de ciberassetjament que consisteix en l'enviament de fotos o vídeos sexuals sense el consentiment de la persona que hi apareix. Es tracta d'un acte violent i denunciable. Cal no confondre'l amb el sexting, que és una pràctica sexual consistent en enviar fotos o vídeos amb contingut sexual de forma consetida sobre si mateix/a una altra persona. En aquest document de l'Associació Candela i Edpac trobareu una explicació ampliada sobre aquests conceptes.
