Recursos

Aquest vídeo correspon a una campanya publicitària d'un producte de cosmètica femenina. Ens mostra com una noia retoca la seva imatge a una publicació digital per tal d'encaixar en un ideal de bellesa inasumible.  Es tracta d'un exemple dels efectes de la violència estètica que produeix i perpetua els estereotips i les discriminacions de gènere, racials i capacitistes. Segons dades del Departament d'Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya, tot i que també s’observa un impacte creixent en les persones que no tenen cossos normatius i també en els homes, especialment, en els nens i els adolescents, la pressió estètica està fortament feminitzada.

POSSIBLES PREGUNTES DE DEBAT

• Per què creieu que la nena fa servir els filtres a la seva fotografia? I vosaltres en feu servir? Per a què? 
• Quins són els ideals de bellesa que coneixem? Han estat sempre els mateixos al llarg de la història o ho són en totes les cultures? En coneixeu d’altres?
• I als nois, com els afecten els ideals de bellesa? Creieu que hi ha diferències entre nois i noies? Quines? 
• Sabeu que és la pressió estètica? A qui creieu que afecta més, als nois o a les noies? Per què?
• Com creieu que afecten a les persones en general aquestes imatges “ideals” de nois i noies?
• Què en penseu de la frase «t'has d'estimar a tu mateix/a»? A tothom li resulta igual de fàcil tenir una bona autoestima? *  

*Responsabilitzem les noies de tenir una autoestima baixa, gairebé com si es tractés d’una tara personal, en un context de violència sistemàtica contra els cossos, estarem responsabilitzant-les individualment d’una violència estructural. L’autoestima no es compra al supermercat, l’autoestima és un bé fràgil que tenim les persones i que es construeix de forma col·lectiva, no pas individual. Si col·lectivament fem discursos positius sobre els cossos, la seva diversitat i riquesa, i el gaudi propi que ens proporcionen, començarem a construir una alternativa a aquesta batalla. Fragment extret de la Guia El soroll del silenci d'Associació Candela. 

Aquest vídeo mostra un fragment de la sèrie Sex Education. La foto de la vagina d'una noia arriba a molts telefons mòbils dels seus companys i companyes. El director no sap qui és el responsable i anuncia que ho investigarà, però l'Olivia i altres persones interrompen el seu discurs...

Ens pot ajudar a reflexionar sobre la diferència entre sexting i sexpreading* i la influència del grup davant un ciberassetjament. També a treballar les habilitats de col·laboració i treball en equip i pensament crític, entre d'altres.  

*sexpreading o pornodifusió no consentida és un tipus de ciberassetjament que consisteix en l'enviament de fotos o vídeos sexuals sense el consentiment de la persona que hi apareix. Es tracta d'un acte violent i denunciable. Cal no confondre'l amb el sexting, que és una pràctica sexual consistent en enviar fotos o vídeos amb contingut sexual de forma consetida sobre si mateix/a una altra persona. En aquest document de l'Associació Candela i Edpac trobareu una explicació ampliada sobre aquests conceptes. 

El vídeo mostra la història de la Megan. Ella li envia una foto íntima a un noi i a partir d'aquí la seva fotografia va arribant a gairebé tota les persones de la seva classe. Ens pot ajudar a reflexionar sobre la diferència entre sexting i sexpreading* i analitzar de qui és la responsabilitat en aquest cas. També a treballar les habilitats d'empatia i pensament crític, entre d'altres. 

DESPRÉS DEL VISIONAT:

En primer lloc demanem a l'alumnat si poden descriure el que han vist al vídeo sense entrar en interpretacions. Per exemple, no sabem si el noi és la seva parella ni quin tipus d’història tenen, tampoc si és la primera vegada o és una costum entre elles...

A partir d'aquí podem formular alguna pregunta oberta per dinamitzar el debat:

• Com penseu que se sent la noia? Quines emocions experimenta?
• La situació seria igual si la Megan fos un noi? Per què?
• En la situació que es produeix, de qui penseu que és la responsabilitat? De la Megan? Del noi? De més persones? 
• Com reacciona el professor? Penseu que és una bona actuació? Com ho podria haver fet millor?
• Quan una persona explica un secret a una altra i aquesta darrera persona ho escampa, de qui és la responsabilitat? Passa el mateix amb el cas de la Megan? Per què sí o per què no?
• Sabeu que és el ciberassetjament? Penseu que aquesta situació ho podria ser?
• Com podrien ajudar a millorar la situació i a alleugerir la Megan les persones que no estan implicades directament (la resta de la classe i el professor)? És millor no fica-se o cal explicar-ho quan veiem una situació injusta? 

*sexpreading o pornodifusió no consentida és un tipus de ciberassetjament que consisteix en l'enviament de fotos o vídeos sexuals sense el consentiment de la persona que hi apareix. Es tracta d'un acte violent i denunciable. Cal no confondre'l amb el sexting, que és una pràctica sexual consistent en enviar fotos o vídeos amb contingut sexual de forma consetida sobre si mateix/a una altra persona. En aquest document de l'Associació Candela i Edpac trobareu una explicació ampliada sobre aquests conceptes. 

Aquest curt mostra la història d'una parella que té problemes a causa del famós "doble check" de l'aplicació mòbil Whatsapp. Ens pot ajudar a reflexionar amb l'alumnat sobre l'ús de les pantalles i l'establiment de límits en les relacions sexoafectives. 

Possibles preguntes de debat: 

• Què en penseu de la situació? Quin dels dos penseu que té raó? Per què?
• Sabeu que és el Whatsapp? L'utilitzeu normalment?
• Teniu activat el "doble click blau" del Whatsapp? Per què sí o perquè no?
• Penseu que el "doble click blau" pot ser una eina de control o, per contra, ajuda a una bona comunicació? 
• Us molesta no saber si algú ha llegit els missatges que li heu enviat? I si no els contesta de forma immediata? Per què?

Aquest vídeo mostra la importància de pensar-s'ho dues vegades abans d'enviar un missatge per whatsapp. Ens pot ajudar a reflexionar sobre la importància de ser respectuosos i repectuoses a través de les xarxes i treballar les habilitats de presa de decisions, empatia i comunicació interpersonal, entre d'altres.

El vídeo mostra la importància del grup a l'hora de prevenir el ciberassetjament. Ens pot ajudar a reflexionar sobre l'ús de les pantalles i treballar les habilitats d'empatia i advocació i defensa, entre d'altres. 

El vídeo mostra la història d'una nena de 10 anys que comparteix fotografies i informació persones a les xarxes socials. Ens adverteix del perill que pot suposar aquesta conducta. Ens pot ajudar a reflexionar sobre els riscos de les xarxes socials, el ciberassetjament i treballar les habilitats de pensament crític i presa de decisions, entre d'altres. 

Aquest curt mostra amb sentit de l'humor la dificultat de relacionar-se amb les persones quan estàs pendent del mòbil... Ens permet treballar el bon ús de les tecnologies i les relacions interpersonals. 

El Phubbing és la paraula que defineix l’addicció als telèfons intel·ligents i el fet d'ignorar al que tenim davant per estar pendent del mòbil. Aquesta paraula sorgeix de la combinació dels termes anglesos phone (telèfon) i snubbing (ignorar). Podria definir-se com l'acció de desatendre a les persones que ens envolten i al nostre propi entorn per estar utilitzant el mòbil.

Possibles preguntes de debat:

• Quan li demana la sal, que li dona el noi? Per què penseu que s'equivoca?
• Per què penseu que el pare comença a teclejar amb la màquina d'escriure? N'heu vist alguna vegada alguna a casa vostra? El fill li pregunta al pare què està fent i ell li contesta que potser està una mica distret, penseu que és comparable al que ell feia amb el mòbil? Per què sí o per què no?
• Finalment els nois guarden el mòbil, penseu que el sentit de l'humor és una bona manera de comunicar-se i arribar a un acord?
• Us ha passat alguna cosa semblant alguna vegada? Ho voleu compartir?
• Sabeu que és el Phubbing? Ho heu experimentat alguna vegada?
• Penseu que afavoreix la comunicació familiar sopar amb el mòbil a taula? Heu deixat de fer alguna cosa interessant a causa de les pantalles?

Aquest vídeo mostra el dia a dia d'un noi adolescent i la diferència entre viure amb el mòbil o per el mòbil.

Ens permet treballar l'ús responsable de les pantalles i promoure el pensament crític i la presa de decisions.

El Phubbing és la paraula que defineix l’addicció als telèfons intel·ligents i el fet d'ignorar al que tenim davant per estar pendent del mòbil. Aquesta paraula sorgeix de la combinació dels termes anglesos phone (telèfon) i snubbing (ignorar). Podria definir-se com l'acció de desatendre a les persones que ens envolten i al nostre propi entorn per estar utilitzant el mòbil.

Possibles preguntes pel debat:

• Vius amb el mòbil o per el mòbil? 
• Creieu que està equilibrat el temps que dediqueu a les pantalles respecte al temps d’estudi, extraescolars, esport, col·laboració en les tasques domèstiques, trobades amb amics i amigues presencials  ... ?
• Creieu que l’exposició i l’ús de pantalles us afecta a la salut d’alguna manera? Vista? Postura? Mal d’esquena? Oïda? Cervell?...
• Heu vist a vegades continguts que no us han semblat apropiats? Us heu sentit saturats d’informació?
• Quantes coses pots arribar a fer alhora mentre ets amb una pantalla? Ets un/una multitasques? Sabries dir alguna cosa que fas de manera única i amb consciència (ex: dutxar-te, menjar, llegir, jugar a bàsquet...)? Saps estar quiet o quieta i  sense fer res a banda de quan dorms?

Aquest vídeo animat ens mostra els 10 premisses bàsiques per relacionar-nos de forma respectuosa a Internet:

1. Exerceix la teva llibertat d'expressió de forma respectuosa (reflexiona com afecta als drets d'altres persones)
2. Abans de fer una crítica, assegurat que tens la informació suficient i veraç que ho justifiqui
3. Utilitza un to i un llenguatge respectuós
4. Insultar, calumniar o difamar no és fer ús de la llibertat d'expressió i fins i tot pot tenir conseqüències legals.
5. No contribueixis a agressions col·lectives i posa-hi de part teva per evitar-les
6. Respecta a qui no pensa com tu. La diversitat és una oportunitat per aprendre i disfrutar
7. Talla les cadenes o "memes" que ridiculitzen idees o col·lectius discriminats (per ètnia, diversitat de gènere...)
8. Rebutja comentaris que siguin una amenaça o incitin a la violència contra un grup social
9. Intenta mostrar el teu suport a qui consideris que està essent víctima d'un tracte injust
10. Posa en valor el to positiu i respectuós

Ens pot ajudar a reflexionar sobre com ens comuniquen a dins i fora de les xarxes socials.