Recursos

Aquest vídeo correspon a una campanya publicitària d'un producte de cosmètica femenina. Ens mostra com una noia retoca la seva imatge a una publicació digital per tal d'encaixar en un ideal de bellesa inasumible.  Es tracta d'un exemple dels efectes de la violència estètica que produeix i perpetua els estereotips i les discriminacions de gènere, racials i capacitistes. Segons dades del Departament d'Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya, tot i que també s’observa un impacte creixent en les persones que no tenen cossos normatius i també en els homes, especialment, en els nens i els adolescents, la pressió estètica està fortament feminitzada.

POSSIBLES PREGUNTES DE DEBAT

• Per què creieu que la nena fa servir els filtres a la seva fotografia? I vosaltres en feu servir? Per a què? 
• Quins són els ideals de bellesa que coneixem? Han estat sempre els mateixos al llarg de la història o ho són en totes les cultures? En coneixeu d’altres?
• I als nois, com els afecten els ideals de bellesa? Creieu que hi ha diferències entre nois i noies? Quines? 
• Sabeu que és la pressió estètica? A qui creieu que afecta més, als nois o a les noies? Per què?
• Com creieu que afecten a les persones en general aquestes imatges “ideals” de nois i noies?
• Què en penseu de la frase «t'has d'estimar a tu mateix/a»? A tothom li resulta igual de fàcil tenir una bona autoestima? *  

*Responsabilitzem les noies de tenir una autoestima baixa, gairebé com si es tractés d’una tara personal, en un context de violència sistemàtica contra els cossos, estarem responsabilitzant-les individualment d’una violència estructural. L’autoestima no es compra al supermercat, l’autoestima és un bé fràgil que tenim les persones i que es construeix de forma col·lectiva, no pas individual. Si col·lectivament fem discursos positius sobre els cossos, la seva diversitat i riquesa, i el gaudi propi que ens proporcionen, començarem a construir una alternativa a aquesta batalla. Fragment extret de la Guia El soroll del silenci d'Associació Candela. 

Aquest preciós curt mostra la història d'una noia que somnia en ser astronauta i com el seu pare li dona suport fins al final... Ens pot servir per treballar a l'aula els valors de l'esforç i la generositat i les habilitats d'empatia i gestió de les emocions i sentiments entre d'altres. També ens pot ajudar a reflexionar sobre les pèrdues. 

POSSIBLES PREGUNTES DE DEBAT

• Quin somni té la protagonista del curt?
• Penseu que la sort és un factor clau a l'hora d'assolir els nostres objectius o bé amb esforç es pot aconseguir qualsevol cosa? Per què? 
• Creieu que la protagonista aconsegueix el seu somni a la primera?  Perd la confiança en si mateixa en algun moment? Penseu en alguna cosa que hagueu après des que éreu petits i petites. Com per exemple un esport, llegir o escriure. Ho vau aprendre en un sol dia? Com us ho heu fet per aconseguir-ho?
• I què passa quan ens equivoquem i tenim la sensació de fracassar?
• Creieu que el seu pare li dona suport en tot moment? Quins detalls us ho fan pensar? 
• I vosaltres quins somnis teniu a mig o llarg termini? Què creieu que necessiteu per aconseguir-lo? (Ho podeu compartir en petits grups)
• Quines emocions sent la protagonista quan mor el seu pare? (Podem fer una pluja d'idees i anotar-les a la pissarra per reflexionar sobre tot el que podem sentir quan es mor un ésser estimat)

Aquest anunci noruec ens mostra que, tot sovint, les solucions són més a prop del que sembla. Tanmateix, no n'hi ha prou en posar-nos al lloc de l'altra persona, sinó també cal actuar en conseqüència. Ens pot ajudar a treballar les habilitats de col·laboració i treball en equip i empatia, entre d'altres. 

Aquest curtmetratge mostra la història de la Mariana, una nena que pateix assetjament per part d'una d'un grup de nenes més grans. Tot canvia quan un dia la Mariana decideix seguir a una d'elles fins a casa seva.  Ens pot ajudar a abordar la prevenció de l'assetjament entre iguals i a reflexionar sobre les motivacions que porten a una persona a exercir violència. 

PREGUNTES PEL DEBAT

• Quin penseu que és el tema principal d'aquest curtmetratge? Sabeu que és el bullying o assetjament entre iguals? Ho podeu explicar amb les vostres paraules? *
• Qui penseu que és la víctima en aquest cas? Per què?
• Penseu que totes les persones tenen les mateixes possibilitats de ser víctimes o hi ha persones que ho pateixen més pel fet de ser d'un determinat origen, pertanyer al col·lectiu LGTBI o tenir una imatge no normativa o un pes corporal per sobre de la mitjana? 
• I l'assetjadora, per què penseu que ho fa? És responsabilitat seva o de la seva família? Com penseu que són normalment aquestes persones?
• Quina de les dues protagonistes sembla que té més recursos per afrontar els problemes? 
• Penseu que podríeu ser víctima d'assetjament? I assetjar a una altra persona? 
• Si fóssiu testimonis d'un cas similar al del curtmetratge, què faríeu? Penseu que és millor no ficar-se en temes que no ens afecten directament o tot el contrari? 
• Què ens pot frenar a actuar davant una situació com aquesta? Podria ser la por? A què penseu que té por la persona agredida? I l'agressora? I les que donen suport a l'agressora? I la resta de la classe?
• Si fos el cas, a qui ho explicaríeu? Com penseu que es podria ajudar com a grup classe o tota l'escola? 

Es poden suggerir algunes de les preguntes per debatre primer en petits grups i posteriorment obrir-ho a la resta de l'aula. També es pot fer en moviment en format "línia de foc", situant a l'alumnat en línia i demanant-los que es col·loquin en funció si estan molt o poc d'acord amb les anteriors preguntes.  

* En aquest document del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya trobareu un resum amb les 10 idees bàsiques sobre l'assetjament entre iguals. 

Aquest curtmetratge ens mostra les vivències d'un grup de persones que formen part d'un circ molt especial. Ens pot ajudar a reflexionar sobre les etiquetes, els perjudicis i la diversitat i a treballar les habilitats d'autoestima i empatia, entre d'altres.  

Possibles preguntes pel debat:

• Hi ha algun personatge que t’hagi impressionat?
• T’has sentit identificat amb algun personatge?
• Algun cop has sentit que no encaixes/ves? Per què? Què has fet quan t’has trobat amb aquesta situació? I ara, faries el mateix? Pots mirar-la des d’una altra perspectiva?
• Què vas sentir (emocions) l’últim cop que algú va creure en tu? I tu, creus en tu mateix/a?
• Quina potencialitat creus que tens o en quina cosa destaques?

En aquest vídeo podeu trobar un resum dels canvis físics més importants que es produeixen a l'adolescència, és a dir la pubertat. Hi apareixen imatges explícites dels òrgans genitals des d'una perspectiva binària i sense mencionar les intersexualitats. Per complementar aquesta mirada i tenint en compte que existeixen altres realitats més enllà del model normatiu, podeu consultar aquest vídeo. 

Abans de veure el vídeo, podeu fer un recull de preguntes de l'alumnat sobre els canvis físics i preguntar-los si creuen que estan passant per la pubertat. Després del visionat, veurem si els queda algun dubte o si algú canviaria la pregunta que ha fet inicialment. Tambe podeu obrir un espai per compartir sensacions a partir d'aquestes preguntes o algunes similars:

• Com us sentiu després de veure el vídeo? (fer una roda on cada persona digui només una paraula/emoció)
• Què és el que més us ha cridat l’atenció del què s'exposa? Per què? (es pot anotar a la pissarra els punts que vagin dient del que més el hagi sobtat i després comentar el per què).
• Com penseu que us poden afectar aquests canvis físics en el dia a dia?
• Sentiu que us falten eines- suport -informació per gestionar aquests canvis? Si responen que sí, podríeu preguntar-los què necessitarien respecte aquest tema. (Ho poden exposar en el gran grup i o bé, si considereu que hi ha timidesa o falta de confiança al grup, de forma anònima en un paper). 

 Si ha quedat algun dubte sobre aquest tema o teniu algun suggeriment, ens podeu escriure a info@siguestu.cat 

El vídeo mostra un experiment social que posa de manifest la facilitat d'emetre judicis i menysprear les persones a través de les xarxes socials. Ens pot ajudar a reflexionar sobre les conseqüències d'aquesta conducta i a pensar-ho dues vegades abans d'enviar un comentari pejoratiu. 

Preguntes pel debat:

• Que en penseu d'aquest experiment social? Es podria donar una situació semblant?
• Com us sentiríeu si fóssiu la víctima? I si fóssiu les persones que escriuen?
• Heu viscut una situació similar? La voleu compartir?
• Què penseu que podríeu fer com a grup per evitar aquest tipus de situacions?

Aquesta bonica cançó ens parla de la riquesa de la diversitat. Ens pot ajudar a reflexionar sobre el tema amb els infants i persones adolescents i treballar les habilitats d'empatia, autoestima i pensament crític, entre d'altres. La podeu utilitzar també com a tancament d'alguna de les dinàmiques de convivència. 

Aquí us podeu descarregar la lletra

El vídeo mostra la conversa entre un superheroi de videojocs, un príncep blau i un pirata. Posa de relleu com des de molt petits els nens reben missatges sobre com adquirir el poder i exercir-lo, a través dels relats que dibuixen una idea dels homes com a persones violentes. Així doncs, és fonamental promoure el pensament crític envers aquestes masculinitats i difondre nous models que permetin avançar cap a una cultura més igualitària i respectuosa.  

PREGUNTES PEL DEBAT

• S'assemblen els tres personatges? En què? 
• Què pensen els tres personatges de les dones?
• Sabeu que és el masclisme? Penseu que és una cosa del passat?
• Quan el príncep diu que li agrada donar petons a les princeses dormides, en què us fa pensar? Sabeu que és el consentiment? *
• Se us acut algun altre conte infantil que parli de violències masclistes? Penseu que això influex als nens? I a les nenes? 
• Les converses dels personatges us recorden a les d'algun conegut? Per què penseu que ho fan? 
• Podeu pensar en algun noi o home que representi un altre tipus de masculinitat (respectuosa i empàtica)?

* Podeu ampliar el tema a través del recurs La tassa de té.  
.

Aquest vídeo mostra de forma clara i senzilla els possibles efectes negatius del consum de drogues. Ens permet reflexionar amb l'alumnat sobre les característiques, els riscos i les conseqüències d'aquestes substàncies i treballar les habilitats de pensament crític i presa de decisions, entre d'altres. També ens pot servir per introduir conceptes com la dependència o la tolerància. 

CAL TENIR EN COMPTE QUE:

1. A mesura els consums es van fent més freqüents es produeixen conseqüències sobre les que cal reflexionar: dificultats amb les relacions a casa (discussions i preocupació per part de la família), situacions desagradables amb les amistats i la festa (perdre i/o trencar mòbil, diners...), ser un/a "pesat/da" per la resta de la colla; haver de deixar la festa per acompanyar algú a casa; deixar-se gent o que et deixin penjat/da sense que la colla se'n adoni; haver de trucar 061... 
2. Hi ha situacions que et poden afectar i condicionar la vida durant els consums i abans de desenvolupar una addicció: accidents de trànsit; cops de calor; comes etílics; baralles; relacions sexuals sense protecció; abús sexual...

PREGUNTES PEL DEBAT:

Possibles preguntes de debat:

• Penseu que s'ho passa bé el protagonista de la història? Canvia alguna cosa a mesura que avança la història? Quina? Per què penseu que passa?
• Què és una droga? Quins efectes provoca? Per què penseu que hi ha gent que pren drogues?
• Després de cada "vol" hi ha una caiguda que inicialment és suau i que cada vegada és "més forçosa". Quines creieu que són les conseqüències dels primers consums? I a mesura que es fan més freqüents?  Són les mateixes en funció de la substància?
• Quines situacions greus poden aparèixer en qualsevol consum? Quan de temps penseu que passa des dels primers aterratges més "lleus" fins els més greus?
• Penseu que l'alcohol i el tabac són drogues? Per quuè?
• Què és la dependència a una droga? I la tolerància?
• Com ajudaríeu a algú que us expliqués que és addicte/a a una droga? 

Definicions (Font Optimot):

Droga: Substància, terapèutica o no, que en ser introduïda en un organisme és capaç d'actuar sobre el sistema nerviós central i provocar-li una alteració física o psíquica, l'experimentació de noves sensacions o la modificació de l'estat d'ànim, de manera que predisposa al seu ús reiterat.

Dependència: Necessitat de consumir de manera continuada que sent una persona addicta a una droga.

Tolerància: Disminució de l'efecte de la dosi constant d'una droga com a conseqüència de l'administració repetida o de l'habituació a l'ús continuat o creixent. És a dir que cada vegada necessitarà una dosi més alta per obtenir el mateix efecte.