Aquest recurs ens permet aprendre a gestionar les emocions tot jugant, oferint una nova proposta de gamificació en l'educació socioemocional. Cadascuna de les cartes està inspirada en una emoció o estat emocional, el joc de cartes és totalment flexible i pot utilitzar-se creativament de moltes maneres.
Aquest recurs ens permet conèixer i reconèixer les necessitats tot jugant, oferint una nova proposta de gamificació en l'educació socioemocional. Cadascuna de les cartes està inspirada en una necessitat. El joc de cartes és totalment flexible i pot utilitzar-se creativament de moltes maneres i és complementari amb Les 36 cartes de les emocions.
Aquest vídeo correspon a una campanya publicitària d'un producte de cosmètica femenina. Ens mostra com una noia retoca la seva imatge a una publicació digital per tal d'encaixar en un ideal de bellesa inasumible. Es tracta d'un exemple dels efectes de la violència estètica que produeix i perpetua els estereotips i les discriminacions de gènere, racials i capacitistes. Segons dades del Departament d'Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya, tot i que també s’observa un impacte creixent en les persones que no tenen cossos normatius i també en els homes, especialment, en els nens i els adolescents, la pressió estètica està fortament feminitzada.
POSSIBLES PREGUNTES DE DEBAT
*Responsabilitzem les noies de tenir una autoestima baixa, gairebé com si es tractés d’una tara personal, en un context de violència sistemàtica contra els cossos, estarem responsabilitzant-les individualment d’una violència estructural. L’autoestima no es compra al supermercat, l’autoestima és un bé fràgil que tenim les persones i que es construeix de forma col·lectiva, no pas individual. Si col·lectivament fem discursos positius sobre els cossos, la seva diversitat i riquesa, i el gaudi propi que ens proporcionen, començarem a construir una alternativa a aquesta batalla. Fragment extret de la Guia El soroll del silenci d'Associació Candela.
En aquest document trobareu 4 dinàmiques, de 4 àmbits diferents, per promoure la reflexió i el treball preventiu entorn de les pantalles amb grups de persones joves. Les dinàmiques han estat provades i validades pels i les referents de Salut Jove (RSJ) de les vuit comarques gironines.
Aquesta dinàmica té els objectius d'ajudar l’alumnat a diferenciar entre sexualitat i violències, a promoure les cures i el plaer i a reflexionar sobre els estereotips de gènere i el consentiment.
Aquesta dinàmica està orientada a reflexionar amb l'alumnat sobre l'amor, les imatges que tenim associades a aquest sentiment i ajudar-los a desconstruir els mites de l'amor romàntic.
Aquest vídeo mostra un fragment de la sèrie Sex Education. La foto de la vagina d'una noia arriba a molts telefons mòbils dels seus companys i companyes. El director no sap qui és el responsable i anuncia que ho investigarà, però l'Olivia i altres persones interrompen el seu discurs...
Ens pot ajudar a reflexionar sobre la diferència entre sexting i sexpreading* i la influència del grup davant un ciberassetjament. També a treballar les habilitats de col·laboració i treball en equip i pensament crític, entre d'altres.
*sexpreading o pornodifusió no consentida és un tipus de ciberassetjament que consisteix en l'enviament de fotos o vídeos sexuals sense el consentiment de la persona que hi apareix. Es tracta d'un acte violent i denunciable. Cal no confondre'l amb el sexting, que és una pràctica sexual consistent en enviar fotos o vídeos amb contingut sexual de forma consetida sobre si mateix/a una altra persona. En aquest document de l'Associació Candela i Edpac trobareu una explicació ampliada sobre aquests conceptes.
El vídeo mostra la història de la Megan. Ella li envia una foto íntima a un noi i a partir d'aquí la seva fotografia va arribant a gairebé tota les persones de la seva classe. Ens pot ajudar a reflexionar sobre la diferència entre sexting i sexpreading* i analitzar de qui és la responsabilitat en aquest cas. També a treballar les habilitats d'empatia i pensament crític, entre d'altres.
DESPRÉS DEL VISIONAT:
En primer lloc demanem a l'alumnat si poden descriure el que han vist al vídeo sense entrar en interpretacions. Per exemple, no sabem si el noi és la seva parella ni quin tipus d’història tenen, tampoc si és la primera vegada o és una costum entre elles...
A partir d'aquí podem formular alguna pregunta oberta per dinamitzar el debat:
*sexpreading o pornodifusió no consentida és un tipus de ciberassetjament que consisteix en l'enviament de fotos o vídeos sexuals sense el consentiment de la persona que hi apareix. Es tracta d'un acte violent i denunciable. Cal no confondre'l amb el sexting, que és una pràctica sexual consistent en enviar fotos o vídeos amb contingut sexual de forma consetida sobre si mateix/a una altra persona. En aquest document de l'Associació Candela i Edpac trobareu una explicació ampliada sobre aquests conceptes.
Aquest curtmetratge ens mostra les vivències d'un grup de persones que formen part d'un circ molt especial. Ens pot ajudar a reflexionar sobre les etiquetes, els perjudicis i la diversitat i a treballar les habilitats d'autoestima i empatia, entre d'altres.
Possibles preguntes pel debat:
Aquest vídeo mostra una sèrie de comentaris de persones adultes sobre els i les adolescents, on es posa de manifest una visió clarament adultista*. Ens pot servir per treballar el poder de les etiquetes i promoure les habilitats d'empatia i autoestima, entre d'altres.
*L'adultisme o adultocentrisme és la tendència a considerar les coses des del punt de vista, suposadament raonable i lògic, dels adults. Es tracta d'un prejudici que discrimina les persones només pel fet de ser més joves. Es basa en la creença que les persones adultes són superiors o que els seus drets sempre han de prevaler.
Preguntes pel debat després de visonar el vídeo:
També es pot proposar que l'alumnat es situi en grups de 4 o 5 i busquin arguments per trencar els estereotips negatius sobre l'adolescència.
