Recursos

El videoclip mostra els sentiments d'una noia que s'enamora d'una altra noia. Ens permet treballar la diversitat sexual a l'aula i les habilitats de gestió de les emocions i sentiments i empatia, entre d'altres. 

Preguntes guia per al debat 

• Per què penseu que la cançó es diu papallones?
• Penseu que hi ha moltes cançons que parlin de l'amor entre dues noies? Per què penseu que passa?
• Penseu que la lletra podria ser la mateixa si aquesta noia s'enamorés d'un noi, enlloc que d'una noia? 
• Sabríeu diferenciar entre identitat sexual i orientació sexual?  
• Penseu que a una persona homosexual "se li nota"? Per què?
• Penseu que una persona homosexual pot tenir més dificultats que una heterosexual? En quins aspectes? Per què?
• El 26 d'abril és el dia de la de visibilitat lèsbica. Penseu que és necessari que existeixi? Per què?

 En funció de l'edat de l'alumnat es poden reorientar les preguntes o fer-ne unes altres. 

El vídeo ens mostra que ningú és "normal", de manera que per molt diferents que ens sentim, no estem soles i sols. 

Podem utilitzar aquest vídeo com a tancament d'alguna dinàmica relacionada amb l'autoestima i l'empatia. 

Preguntes pel debat: 

• Quin penseu que és el missatge del vídeo?
• Us heu sentit una vegada molt diferents dels altres? Ho voleu compartir?
• Penseu que de vegades compartim més coses amb els altres de les que ens pensavem? Podeu posar algun exemple

El vídeo mostra la història d'una nena de 10 anys que comparteix fotografies i informació persones a les xarxes socials. Ens adverteix del perill que pot suposar aquesta conducta. Ens pot ajudar a reflexionar sobre els riscos de les xarxes socials, el ciberassetjament i treballar les habilitats de pensament crític i presa de decisions, entre d'altres. 

Duele és un relat sobre el procés que viuen les persones quan perden un ésser estimat. Cada persona passa el dol de manera diferent, algunes busquen suport en altres persones o en distraccions; d'altres prefereixen estar soles. Sigui quin sigui el camí per transitar-ho, és important expressar les nostres emocions.  

Ens pot ajudar a tractar la temàtica a l'aula i treballar les habilitats de gestió de les emocions i els sentiments i empatia entre d'altres. També és un bon recurs per les famílies amb infants que han perdut un ésser estimat. 

Aquest conte il·lustrat narra la història real d'Ibrahim Bah, que va salvar la seva filla de la mutilació genital femenina. Ens pot ajudar a sensibilitzar l'alumnat en relació aquest tema i a treballar les habilitats d'empatia i pensament crític, entre d'altres. 

La mutilació genital femenina (MGF) és el nom genèric donat a aquelles pràctiques que impliquen l'extirpació total o parcial dels genitals externs femenins o altres agressions als òrgans genitals de les dones per raons culturals, religioses o d'altres amb finalitat no terapèutica. És una pràctica d'algunes ètnies, comunitats i famílies  originàries de determinats països africans i algun d’Àsia. Tot i produir-se majoritàriament en aquests territoris, la pràctica també pot  viatjar i donar-se en  els països d’acollida o destí d'aquestes persones. Constitueix una de les formes més cruels de violència masclista que, sovint, genera complicacions físiques, psicològiques i sexuals en les dones i les nenes.

La mutilació genital femenina és un delicte a Catalunya, com també ho és en molts països d’origen de les persones que la practiquen i on encara està estès aquest costum. Es reconeix des d’aquí que per combatre la tradició és imprescindible el treball amb la comunitat a partir de la formació, la informació i la sensibilització tenint en compte no tan sols el marc legal que protegeix les víctimes, sinó, i sobretot, els perjudicis que aquesta provoca en la salut.  Trobareu més informació al Protocol d'actuacions per prevenir la mutilació genital femenina de la Generalitat de Catalunya. 

Les famílies i el professorat de vegades tenen dificultats per acompanyar els infants en les pèrdues.  Aquest conte ens pot ajudar a normalitzar  i gestionar les emocions que apareixen davant d'una pèrdua. A la part final trobareu un apartat amb una sèrie de consells pràctics. 

Amb motiu del Dia Mundial de Conscienciació sobre l’Autisme, es va representar aquesta versió del conte de L’Aneguet Lleig per visibilitzar els infants Asperger. El síndrome d’Asperger és un trastorn del desenvolupament inclòs dins l’espectre autista i afecta la interacció social recíproca, la comunicació verbal y no verbal, resistències per acceptar canvis, inflexibilitat de pensament així com interessos molt restingits. 

El projecte Canvia el Conte va fer aquest vídeo en col·laboració amb "Festuc Teatre" i "El Pot Petit" i està inspirat en la filla de la Cristina Vila, co-creadora del projecte. Com ella afirma: Si canviem el conte, ella y totes les criatures asperger podran entrar a l’adolescència i a la vida adulta volant com cignes. 

Ens pot ajudar a reflexionar sobre els la diversitat en les maneres de comunicar-se, percebre les coses i expressar els nostre sentiments. També a treballar, entre d'altres, les habilitats de comunicació interpersonal i empatia i a prevenir situacions d'assetjament entre iguals. 

Es pot canviar per amor? Després de tants anys intentant canviar el caràcter tancat i malhumorat de la Bèstia, la Bella es cansa i decideix sortir del conte.

El projecte Canvia el Conte va fer aquest vídeo en col·laboració amb "Anatomía del Cactus", "BHM Producciones" i l'Institut Català de les Dones. El seu objectiu és prendre consciència sobre els mites de l'amor romàntic que hem anat interioritzant durant la nostra infància, i com aquests poden influir les futures relacions afectives i sexuals que establim. 

Ens pot ajudar a reflexionar sobre els estereotips de gènere i els discursos que reforcen la normalització de la violència de gènere.

La vida és plena de trobades, i també de pèrdues. El buit és un llibre que ens parla de la resiliència, o la capacitat de sobreposar-se a l’adversitat i trobar-hi un sentit.

Ens pot ajudar a treballar el tema de la mort i les pèrdues a l'aula. A la pàgina de l'editorial podeu trobar recursos creatius en obert. 

Aquest curt mostra amb sentit de l'humor la dificultat de relacionar-se amb les persones quan estàs pendent del mòbil...

Ens permet treballar el bon ús de les teconologies i les relacions interpersonals. 

El Phubbing és la paraula que defineix l’addicció als telèfons intel·ligents i el fet d'ignorar al que tenim davant per estar pendent del mòbil. Aquesta paraula sorgeix de la combinació dels termes anglesos phone (telèfon) i snubbing (ignorar). Podria definir-se com l'acció de desatendre a les persones que ens envolten i al nostre propi entorn per estar utilitzant el mòbil.

Possibles preguntes de debat:

• Quan li demana la sal, que li dona el noi? Per què penseu que s'equivoca?
• Per què penseu que el pare comença a teclejar amb la màquina d'escriure? N'heu vist alguna vegada alguna a casa vostra? El fill li pregunta al pare què està fent i ell li contesta que potser està una mica distret, penseu que és comparable al que ell feia amb el mòbil? Per què sí o per què no?
• Finalment els nois guarden el mòbil, penseu que el sentit de l'humor és una bona manera de comunicar-se i arribar a un acord?
• Us ha passat alguna cosa semblant alguna vegada? Ho voleu compartir?
• Sabeu que és el Phubbing? Ho heu experimentat alguna vegada?
• Penseu que afavoreix la comunicació familiar sopar amb el mòbil a taula? Heu deixat de fer alguna cosa interessant a causa de les pantalles?