Recursos

Aquesta faula mostra com, de vegades, la nostra ajuda pot empitjorar la situació. Ens permet reflexionar amb l'alumnat sobre l'empatia, el respecte a la diversitat i promoure l'escolta activa. 

Possibles preguntes de debat:

• Per què el mico va pensar que el peix s'estava ofegant? 
• ​El mico volia ajudar el peix? Ho aconsegueix? Per què penseu que passa?
• De vegades no n'hi ha prou amb la bona intenció. Què podria haver fer el mico? Penseu que tothom té les mateixes necessitats? 
• Sabeu que és l'empatia? 
• Us ha passat alguna vegada que heu volgut ajudar algú i heu empitjorat la situació? I a l'inrevés, algú us ha volgut ajudar quan no us calia? Com us heu sentit? 

En aquest document trobareu un glossari bàsic sobre diversitat sexual i de gènere.

El Xavier surt a la TV i guanya fama entre familiars, amistats i veïnat. Com a resultat, el director del nou canal li demana a ell i a la seva colla que s'ocupin de la producció de l'espai infantil. Aprenen trucs per alterar l'aparença de les persones i dels objectes, descobreixen com es produeixen els efectes especials que li donen aquest «toc màgic» a la TV i aprenen a revisar quin tipus de justícia imparteixen uns certs superherois.

L’Hèctor i la Iolanda van al museu a gaudir de l'exposició d’un artista que convida a presenciar la sortida del sol. Quan arriben, observen que l'efecte de realitat és tan gran que els visitants s’han estirat a terra com si realment els pogués escalfar. Decideixen fer el mateix, però abans es cuiden la pell aplicant-se protector solar. A més, saben que també han de protegir-se d'algunes llums artificials.

La professora pren mesures per sortir de dubtes. Sospita que les motxilles de l’alumnat tenen problemes d'obesitat, i això els pot provocar malalties a l’esquena. Després de comprovar-ho, demana que pensin en alternatives per solucionar-ho. El Sergi proposa «la dieta del ratolí», que consisteix a preparar més visites a la biblioteca (com a ratolí de biblioteca) i més treballs de camp, amb l’objectiu de disminuir l'ús dels llibres de text.

«Sergi@elseuamic.com» és el títol de la història on, amb humor i claredat, s'aprecien alguns dels riscos que corren els infants si no utilitzen de forma adequada l'ordinador. Al Sergi se li nota de seguida, a causa del seu llenguatge estrany i massa tècnic, el progressiu i alarmant augment de pes i l'estat dels ulls.

La Iolanda rep un mòbil com a regal d'aniversari. Als seus pares els resulta molt pràctic per quedar amb ella i passar-la a buscar, sobretot perquè la Iolanda és cega. Un amic japonès li ha explicat com funciona. El seu germà, amb qui ha decidit compartir aquest regal, envia i rep missatges de text sense control, fins que s’acaba tots els minuts assignats al seu pla. Angoixat, recorre a antics mitjans de comunicació.

L’Hèctor no sap gairebé res sobre els videojocs. Ha sentit dir a algunes persones adultes que no són bons per als infants de la seva edat. Un dia, la seva amiga Marta l’anima a conèixer el seu videojoc favorit. En aquella ocasió, no tan sols aprèn moltes coses sobre els gats, sinó que a més passa una estona divertida. Tant ell com els seus pares descobreixen que no tots els gats són marrons, ni tots els videojocs desaconsellables.

El Xavier, entusiasta del bàsquet, decideix iniciar la construcció d'un tauler electrònic per a la pista que utilitza el seu equip. Els pares veuen com pica fustes, dona martellades i treballa amb molt d'entusiasme, però no saben exactament què es porta entre mans. En alguns moments, el Xavier sent que necessita la seva ajuda i els la sol·licita. Això els porta a formar un bon equip de treball i a enfortir els llaços familiars.

Aquest vídeo mostra de forma clara i senzilla els possibles efectes negatius del consum de drogues. Ens permet reflexionar amb l'alumnat sobre les característiques, els riscos i les conseqüències d'aquestes substàncies i treballar les habilitats de pensament crític i presa de decisions, entre d'altres. També ens pot servir per introduir conceptes com la dependència o la tolerància. 

CAL TENIR EN COMPTE QUE:

1. A mesura els consums es van fent més freqüents es produeixen conseqüències sobre les que cal reflexionar: dificultats amb les relacions a casa (discussions i preocupació per part de la família), situacions desagradables amb les amistats i la festa (perdre i/o trencar mòbil, diners...), ser un/a "pesat/da" per la resta de la colla; haver de deixar la festa per acompanyar algú a casa; deixar-se gent o que et deixin penjat/da sense que la colla se'n adoni; haver de trucar 061... 
2. Hi ha situacions que et poden afectar i condicionar la vida durant els consums i abans de desenvolupar una addicció: accidents de trànsit; cops de calor; comes etílics; baralles; relacions sexuals sense protecció; abús sexual...

PREGUNTES PEL DEBAT:

Possibles preguntes de debat:

• Penseu que s'ho passa bé el protagonista de la història? Canvia alguna cosa a mesura que avança la història? Quina? Per què penseu que passa?
• Què és una droga? Quins efectes provoca? Per què penseu que hi ha gent que pren drogues?
• Després de cada "vol" hi ha una caiguda que inicialment és suau i que cada vegada és "més forçosa". Quines creieu que són les conseqüències dels primers consums? I a mesura que es fan més freqüents?  Són les mateixes en funció de la substància?
• Quines situacions greus poden aparèixer en qualsevol consum? Quan de temps penseu que passa des dels primers aterratges més "lleus" fins els més greus?
• Penseu que l'alcohol i el tabac són drogues? Per quuè?
• Què és la dependència a una droga? I la tolerància?
• Com ajudaríeu a algú que us expliqués que és addicte/a a una droga? 

Definicions (Font Optimot):

Droga: Substància, terapèutica o no, que en ser introduïda en un organisme és capaç d'actuar sobre el sistema nerviós central i provocar-li una alteració física o psíquica, l'experimentació de noves sensacions o la modificació de l'estat d'ànim, de manera que predisposa al seu ús reiterat.

Dependència: Necessitat de consumir de manera continuada que sent una persona addicta a una droga.

Tolerància: Disminució de l'efecte de la dosi constant d'una droga com a conseqüència de l'administració repetida o de l'habituació a l'ús continuat o creixent. És a dir que cada vegada necessitarà una dosi més alta per obtenir el mateix efecte.