Recursos

Aquesta fitxa pedagògica proposa com dinamitzar el conte Color carn on els protagonistes de la història són els llapis de colors, concretament el color carn. El primer dia d’escola tots els colors estan molt il·lusionats: per fi sortiran de la capsa i podran pintar els dibuixos dels infants! En Color Groc pintarà el sol de l’estiu, en Color Blau el mar i les onades, en Color Vermell un cotxe rapidíssim... I en Color Carn?
Aquesta entranyable història us ajudaraà a reflexionar amb l'alumnat sobre l'existència de mil i un tons de pell i sobre la diversitat.

Aquest vídeo correspon a una campanya publicitària d'un producte de cosmètica femenina. Ens mostra com una noia retoca la seva imatge a una publicació digital per tal d'encaixar en un ideal de bellesa inasumible.  Es tracta d'un exemple dels efectes de la violència estètica que produeix i perpetua els estereotips i les discriminacions de gènere, racials i capacitistes. Segons dades del Departament d'Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya, tot i que també s’observa un impacte creixent en les persones que no tenen cossos normatius i també en els homes, especialment, en els nens i els adolescents, la pressió estètica està fortament feminitzada.

POSSIBLES PREGUNTES DE DEBAT

• Per què creieu que la nena fa servir els filtres a la seva fotografia? I vosaltres en feu servir? Per a què? 
• Quins són els ideals de bellesa que coneixem? Han estat sempre els mateixos al llarg de la història o ho són en totes les cultures? En coneixeu d’altres?
• I als nois, com els afecten els ideals de bellesa? Creieu que hi ha diferències entre nois i noies? Quines? 
• Sabeu que és la pressió estètica? A qui creieu que afecta més, als nois o a les noies? Per què?
• Com creieu que afecten a les persones en general aquestes imatges “ideals” de nois i noies?
• Què en penseu de la frase «t'has d'estimar a tu mateix/a»? A tothom li resulta igual de fàcil tenir una bona autoestima? *  

*Responsabilitzem les noies de tenir una autoestima baixa, gairebé com si es tractés d’una tara personal, en un context de violència sistemàtica contra els cossos, estarem responsabilitzant-les individualment d’una violència estructural. L’autoestima no es compra al supermercat, l’autoestima és un bé fràgil que tenim les persones i que es construeix de forma col·lectiva, no pas individual. Si col·lectivament fem discursos positius sobre els cossos, la seva diversitat i riquesa, i el gaudi propi que ens proporcionen, començarem a construir una alternativa a aquesta batalla. Fragment extret de la Guia El soroll del silenci d'Associació Candela. 

Aquest preciós curt mostra la història d'una noia que somnia en ser astronauta i com el seu pare li dona suport fins al final... Ens pot servir per treballar a l'aula els valors de l'esforç i la generositat i les habilitats d'empatia i gestió de les emocions i sentiments entre d'altres. També ens pot ajudar a reflexionar sobre les pèrdues. 

POSSIBLES PREGUNTES DE DEBAT

• Quin somni té la protagonista del curt?
• Penseu que la sort és un factor clau a l'hora d'assolir els nostres objectius o bé amb esforç es pot aconseguir qualsevol cosa? Per què? 
• Creieu que la protagonista aconsegueix el seu somni a la primera?  Perd la confiança en si mateixa en algun moment? Penseu en alguna cosa que hagueu après des que éreu petits i petites. Com per exemple un esport, llegir o escriure. Ho vau aprendre en un sol dia? Com us ho heu fet per aconseguir-ho?
• I què passa quan ens equivoquem i tenim la sensació de fracassar?
• Creieu que el seu pare li dona suport en tot moment? Quins detalls us ho fan pensar? 
• I vosaltres quins somnis teniu a mig o llarg termini? Què creieu que necessiteu per aconseguir-lo? (Ho podeu compartir en petits grups)
• Quines emocions sent la protagonista quan mor el seu pare? (Podem fer una pluja d'idees i anotar-les a la pissarra per reflexionar sobre tot el que podem sentir quan es mor un ésser estimat)

Aquest anunci noruec ens mostra que, tot sovint, les solucions són més a prop del que sembla. Tanmateix, no n'hi ha prou en posar-nos al lloc de l'altra persona, sinó també cal actuar en conseqüència. Ens pot ajudar a treballar les habilitats de col·laboració i treball en equip i empatia, entre d'altres. 

Aquest curtmetratge mostra la història de la Mariana, una nena que pateix assetjament per part d'una d'un grup de nenes més grans. Tot canvia quan un dia la Mariana decideix seguir a una d'elles fins a casa seva.  Ens pot ajudar a abordar la prevenció de l'assetjament entre iguals i a reflexionar sobre les motivacions que porten a una persona a exercir violència. 

PREGUNTES PEL DEBAT

• Quin penseu que és el tema principal d'aquest curtmetratge? Sabeu que és el bullying o assetjament entre iguals? Ho podeu explicar amb les vostres paraules? *
• Qui penseu que és la víctima en aquest cas? Per què?
• Penseu que totes les persones tenen les mateixes possibilitats de ser víctimes o hi ha persones que ho pateixen més pel fet de ser d'un determinat origen, pertanyer al col·lectiu LGTBI o tenir una imatge no normativa o un pes corporal per sobre de la mitjana? 
• I l'assetjadora, per què penseu que ho fa? És responsabilitat seva o de la seva família? Com penseu que són normalment aquestes persones?
• Quina de les dues protagonistes sembla que té més recursos per afrontar els problemes? 
• Penseu que podríeu ser víctima d'assetjament? I assetjar a una altra persona? 
• Si fóssiu testimonis d'un cas similar al del curtmetratge, què faríeu? Penseu que és millor no ficar-se en temes que no ens afecten directament o tot el contrari? 
• Què ens pot frenar a actuar davant una situació com aquesta? Podria ser la por? A què penseu que té por la persona agredida? I l'agressora? I les que donen suport a l'agressora? I la resta de la classe?
• Si fos el cas, a qui ho explicaríeu? Com penseu que es podria ajudar com a grup classe o tota l'escola? 

Es poden suggerir algunes de les preguntes per debatre primer en petits grups i posteriorment obrir-ho a la resta de l'aula. També es pot fer en moviment en format "línia de foc", situant a l'alumnat en línia i demanant-los que es col·loquin en funció si estan molt o poc d'acord amb les anteriors preguntes.  

* En aquest document del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya trobareu un resum amb les 10 idees bàsiques sobre l'assetjament entre iguals. 

En aquest document trobareu 4 dinàmiques, de 4 àmbits diferents, per promoure la reflexió i el treball preventiu entorn de les pantalles amb grups de persones joves. Les dinàmiques han estat provades i validades pels i les referents de Salut Jove (RSJ) de les vuit comarques gironines. 

Aquesta dinàmica té els objectius d'ajudar l’alumnat a diferenciar entre sexualitat i violències, a promoure les cures i el plaer i a reflexionar sobre els estereotips de gènere i el consentiment. 

Aquesta dinàmica està orientada a reflexionar amb l'alumnat sobre l'amor, les imatges que tenim associades a aquest sentiment i ajudar-los a desconstruir els mites de l'amor romàntic. 

Aquest vídeo mostra un fragment de la sèrie Sex Education. La foto de la vagina d'una noia arriba a molts telefons mòbils dels seus companys i companyes. El director no sap qui és el responsable i anuncia que ho investigarà, però l'Olivia i altres persones interrompen el seu discurs...

Ens pot ajudar a reflexionar sobre la diferència entre sexting i sexpreading* i la influència del grup davant un ciberassetjament. També a treballar les habilitats de col·laboració i treball en equip i pensament crític, entre d'altres.  

*sexpreading o pornodifusió no consentida és un tipus de ciberassetjament que consisteix en l'enviament de fotos o vídeos sexuals sense el consentiment de la persona que hi apareix. Es tracta d'un acte violent i denunciable. Cal no confondre'l amb el sexting, que és una pràctica sexual consistent en enviar fotos o vídeos amb contingut sexual de forma consetida sobre si mateix/a una altra persona. En aquest document de l'Associació Candela i Edpac trobareu una explicació ampliada sobre aquests conceptes. 

El vídeo mostra la història de la Megan. Ella li envia una foto íntima a un noi i a partir d'aquí la seva fotografia va arribant a gairebé tota les persones de la seva classe. Ens pot ajudar a reflexionar sobre la diferència entre sexting i sexpreading* i analitzar de qui és la responsabilitat en aquest cas. També a treballar les habilitats d'empatia i pensament crític, entre d'altres. 

DESPRÉS DEL VISIONAT:

En primer lloc demanem a l'alumnat si poden descriure el que han vist al vídeo sense entrar en interpretacions. Per exemple, no sabem si el noi és la seva parella ni quin tipus d’història tenen, tampoc si és la primera vegada o és una costum entre elles...

A partir d'aquí podem formular alguna pregunta oberta per dinamitzar el debat:

• Com penseu que se sent la noia? Quines emocions experimenta?
• La situació seria igual si la Megan fos un noi? Per què?
• En la situació que es produeix, de qui penseu que és la responsabilitat? De la Megan? Del noi? De més persones? 
• Com reacciona el professor? Penseu que és una bona actuació? Com ho podria haver fet millor?
• Quan una persona explica un secret a una altra i aquesta darrera persona ho escampa, de qui és la responsabilitat? Passa el mateix amb el cas de la Megan? Per què sí o per què no?
• Sabeu que és el ciberassetjament? Penseu que aquesta situació ho podria ser?
• Com podrien ajudar a millorar la situació i a alleugerir la Megan les persones que no estan implicades directament (la resta de la classe i el professor)? És millor no fica-se o cal explicar-ho quan veiem una situació injusta? 

*sexpreading o pornodifusió no consentida és un tipus de ciberassetjament que consisteix en l'enviament de fotos o vídeos sexuals sense el consentiment de la persona que hi apareix. Es tracta d'un acte violent i denunciable. Cal no confondre'l amb el sexting, que és una pràctica sexual consistent en enviar fotos o vídeos amb contingut sexual de forma consetida sobre si mateix/a una altra persona. En aquest document de l'Associació Candela i Edpac trobareu una explicació ampliada sobre aquests conceptes.