Recomanacions prèvies

A tenir en compte per a l’itinerari "El plaer d'escoltar-nos: drets, cos, relacions..." de Cicle Mitjà:

És important tenir present el moment de desenvolupament en què es troben i la seva relació amb la sexualitat. A continuació exposem alguns dels aspectes més rellevants en aquest sentit (informació extreta del curs Sexualitat, afectivitat i coeducació del «Sigues Tu» impartit per Pupila):

  • Passada una època en què l’exploració del cos és més present, a partir dels 6-7 anys diversifiquen el seu interès i descentralitzen una mica el JO i el COS (propi i dels altres).
  • Comencen a concebre el concepte d’intimitat, i per això apareix de forma més clara la vergonya.
  • També comencen les relacions afectives, amb un enamorament molt primari i sense tenir a veure amb l’orientació sexual.
  • També els sorgeix i potencien la curiositat en relació amb les qüestions «d’on he sortit» o «d’on venen les criatures».

Al mateix temps, és important que abans d’endinsar-nos en aquest itinerari, s’hagin donat els següents aprenentatges en relació amb la sexualitat:

  • Durant etapes de desenvolupament anteriors, fins als 6 anys aproximadament, la curiositat pel cos tant propi com aliè està molt present i, per tant, ens podem trobar amb infants que s’exploren a si mateixos o que ho fan amb altres infants. Hem de respondre a aquestes situacions amb naturalitat i aprofitar aquest moment per a parlar-ne i treballar aquests aspectes a l’aula. El que és molt important és conèixer uns principis que s’han de tenir clars i que s’han d’explicar: el cos, i en especial els genitals són una zona íntima i cadascú decideix qui toca i qui no toca. I mai, en cap concepte els poden tocar infants més grans o persones adultes, ni ningú pot obligar ningú a tocar o ser tocat/da.
  • Aproximadament a partir dels 6 anys, els infants comencen a categoritzar i els conceptes i comportaments associats a les categories nen/nena els poden viure de manera molt rígida. Per tant, és important —si no s’ha fet abans— començar a trencar amb aquests estereotips restrictius i limitadors. Cal remarcar que pot haver-hi casos d’intersexualitats i de criatures trans*; per tant, cal tenir sempre present la diversitat i anar-hi fent referència per tal d’obrir les mirades i generar espais de majors possibilitats i benestar tant individual com col·lectiu.

D'altra banda, també cal tenir molt present al llarg de tot l'itinerari que la sexualitat encara està molt travessada per mites, prejudicis, riscos, pors, tabús i violències. I nosaltres, com a persones adultes, l’hem après a través d’aquests filtres.

Les sexualitats i les relacions sexoafectives de les criatures no neixen en el buit: estan profundament condicionades pel context i per les estructures d’ordre social. Els seus pensaments, les seves pràctiques i les seves formes de relacionar-se són fruit de la imitació i la reproducció del que observen en les persones adultes i en els imaginaris que les envolten. La vergonya, per exemple, no apareix de forma natural, sinó com a resultat de la transmissió del tabú adult. Fins i tot l’enamorament primari és, moltes vegades, una reproducció del que veuen a casa, a les pel·lícules, als contes o a les sèries. (Cooperativa Candela, 2025).

Per tant, per poder acompanyar els infants des d’un altre lloc i centralitzar l’aprenentatge en el plaer, és important revisar i qüestionar de forma continuada els nostres aprenentatges, les nostres pors i les nostres creences respecte a la sexualitat. Cal desplaçar la mirada del risc cap a la cura, l’autonomia i el dret al plaer.

Les categories d’identitat i expressió de gènere que poden resultar útils a les persones adultes per explicar-nos i reivindicar drets sovint no encaixen en les experiències dels infants. Es recomana presentar el gènere com un ventall ampli, fluid i en constant transformació, més que com un sistema tancat de caixes on cal “encaixar”. Això implica transmetre que qualsevol infant pot jugar, expressar-se, vestir-se, moure’s i nomenar-se de la manera que vulgui, independentment de la seva genitalitat o del que se n’espera socialment. Alhora, és fonamental que els referents que oferim (en contes, dibuixos, activitats, llenguatge o models de cura) incorporin aquesta diversitat sense que estigui limitada als moments en què parlem explícitament de gènere o sexualitat. La normalització d’aquesta pluralitat ajuda a trencar la reproducció dels mandats de gènere, a prevenir la discriminació i a obrir espais d’autoestima, llibertat i reconeixement per a totes les criatures. (Cooperativa Candela, 2025).

Cal tenir en compte que quan parlem de sexualitat, també parlem de cossos i de relacions personals i, per tant, no podem deixar de posar la diversitat al centre de les sessions. És important que els infants creixin amb el coneixement que les persones som i sentim de forma diversa, per tal de donar espai a l’acceptació pròpia i aliena. És per això que al llarg de l’itinerari farem referència a tots els tipus de diversitat a fi de trencar amb la concepció del que és normal (la norma) i el que no: diversitat de cossos, de colors de pell, de genitals, de capacitats, de desitjos, de gènere, d’autopercepcions, d’expressió d’identitat, cultural, etc.

ASPECTES PRÀCTICS

Abans d’iniciar cadascuna de les sessions, és important tenir en compte que quan ens disposem a treballar amb grups de manera col·lectiva i vivencial, la utilització de certs dispositius grupals facilita la comunicació i fomenta la creativitat i l’experiència com a col·lectiu. Per tant, a cada sessió és convenient:

  • Treballar en rotllana.
  • Practicar el torn de paraula i l’escolta respectuosa. Escoltem amb tot el cos, deixem a cadascú l’espai necessari per a trobar les paraules que busca, no responem des del judici sinó des del que a cadascú ens passa amb el que diu l’altra persona (què ens fa sentir, què ens fa pensar).
  • Parlem en primera persona del singular. No compartim experiències de ningú més que de nosaltres mateixos/es, connectem amb el nostre propi criteri i experiència.
  • Practiquem la confidencialitat: tot allò personal que es comparteixi a l’espai es queda a l’espai.
  • Regulem la nostra participació per cuidar-nos. Parlar i compartir experiències i opinions no és obligatori.

Al llarg de tot l’itinerari, és important parar atenció a les emocions i sentiments que poden anar sorgint. Aquesta consciència ens ajuda a integrar millor allò que es va compartint, connectant amb el món interior de cada persona. També és important treballar l’empatia al llarg de les sessions a través d’anar identificant com es poden sentir altres persones i entrenar la lectura dels cossos per connectar amb el benestar propi i aliè.

Sovint, al llarg de l’itinerari aniran sortint riures. No cal tallar-los, sinó que es pot aprofitar per a parlar-ne: Per què ens fa riure? D’on ve aquest riure? Vergonya, inseguretats, tabús...

Cal tenir molt en compte que interioritzem la sexualitat i tot el que hi està relacionat amb tabú i vergonya, així que fàcilment quan en parlem expressem tota aquesta incomoditat, vergonya, nervis... a través dels riures. (Tenir-ho especialment en compte a la sessió 3, quan es parli dels genitals).

Finalment, proposem de forma opcional disposar d’una bústia o caixeta a l’aula per si volen deixar-hi preguntes, dubtes, comentaris... en relació amb els temes que es vagin tractant al llarg de les 3 sessions, des de l’anonimat. Si es duu a terme aquesta proposta, cal tenir present la importància de respondre els dubtes en algun moment.

Per saber-ne més:

  1. Glossari bàsic sobre diversitat sexual i de gènere
  2. Les normes de gènere (Diputació de Barcelona)

Equip «Siguestu» amb l'assessorament de Cooperativa Candela.