Pensament crític

En la nostra societat actual la connexió és gairebé permanent. Aquest fet propicia que contínuament rebem informació a través de les xarxes socials i els mitjans digitals. Atesa la quantitat ingent d’informació que ens arriba,es fa molt difícil discernir quina és certa i quina falsa. Les notícies falses es difonen amb molta facilitat, sovint emmascarades amb titulars alarmistes que volen cridar la nostra atenció. De la mateixa manera, els algoritmes de les xarxes socials ens fan arribar allò que reforça les nostres creences i això dificulta encara més l’objectivitat i la visió crítica.

En aquest context, el primer pas per desenvolupar el pensament crític consistirà a saber analitzar la informació que ens arriba. És a dir, examinar-la amb profunditat per entendre què diu i com ho diu. Això suposa discernir si només és una opinió o bé es basa en fets demostrats, si s’explica el context, quin to utilitza i quina emoció genera...

De la mateixa manera, serà fonamental contrastar la informació. Això suposa buscar altres fonts o versions del mateix tema i veure si coincideixen o si hi ha contradiccions. Per exemple, podríem tenir un titular del tipus: «La majoria dels joves fumen porros de forma habitual». Si analitzem la informació veiem que genera inquietud i alarma, utilitza un llenguatge sensacionalista, no especifica quin estudi o enquesta ho ha demostrat ni tampoc indica si es refereix a Catalunya o a escala mundial. Pel que fa a contrastar la informació, si consultem l’Enquesta ESTUDES 2023, veiem que 3 de cada 10 estudiants d’entre 14 i 18 anys (29,6%) van admetre que havien consumit cànnabis alguna vegada a la vida, mentre que els que n’havien consumit durant els últims trenta dies van representar el 17 %. A partir d’aquí haurem de qüestionar la informació i construir un criteri propi. És a dir, ens haurem de preguntar què es vol aconseguir amb una determinada informació i decidir què en pensem nosaltres i a quina conclusió arribem.

Continuant amb l’exemple anterior, hauríem de veure qui ho diu, per què ho diu i amb quin objectiu. Segons el que hem trobat en a la font oficial, podríem concloure que: el consum de cànnabis entre joves existeix i cal abordar-lo, però les dades oficials mostren que no és tan generalitzat com diu el titular. És important basar les opinions en dades reals i no en tòpics o rumors.

Un altre aspecte important a tenir en compte és que ser crític o crítica no vol dir criticar de forma ferotge. Així doncs, la cura i l'empatia a l’hora de mostrar el nostre punt de vista esdevindrà clau i haurà de tenir en compte el respecte per les altres persones i una intenció constructiva. Així per exemple, no serien curoses, empàtiques, ni constructives expressions del tipus: «Els joves d’avui en dia estan enganxats al mòbil i no tenen interès per la vida real». Es tracta d’una generalització que no té en compte les noves maneres de relacionar-se i la fina línia que separa el món real i el virtual. Si bé és cert que el mòbil té un paper important a la vida de moltes persones joves, això no implica que no tinguin interès per la realitat. De fet, molts d’ells i elles utilitzen la tecnologia per entendre el món, aprendre i participar en iniciatives solidàries que milloren la vida de les persones i el planeta.

Cal tenir en compte que el pensament crític està influenciat per una sèrie de factors que condicionen la manera com percebem, jutgem i compartim la informació. La cultura ens aporta una manera de veure el món amb valors, símbols i costums que té un gran efecte en com interpretem la realitat. També les nostres creences i valors influeixen en com veiem el món, és a dir allò que considerem «bo» o «dolent» pot fer que acceptem o rebutgem una determinada informació o argument. Les emocions i l’actitud són igualment aspectes a tenir en compte. Per exemple, la por, la ràbia o el fet d’estar poc oberts als canvis poden fer que reaccionem impulsivament a un determinat comentari o notícia i no siguem capaços d’analitzar-los adequadament.

A més, les normes socials i la pressió del grup d’iguals poden condicionar les nostres decisions: per exemple, un jove pot començar a fumar o beure per sentir-se acceptat pel seu entorn. Finalment, cal tenir en compte els interessos ocults que sovint hi ha darrere de la informació que rebem: empreses que promouen productes «miraculosos» sense base científica, «influencers» que cobren per recomanar suplements o mitjans que exageren titulars per obtenir més clics. Per tot això, és fonamental aplicar el pensament crític i desenvolupar una actitud reflexiva i responsable davant la informació sobre salut i la vida en general, per tal de prendre decisions informades i afavorir el nostre benestar.

A continuació trobareu diferents recursos per treballar a l’aula:

• Infantil
• Primària
• Secundària

Tot seguit us proposem una sèrie de preguntes validades extretes de la tesi doctoral Elaboració i validació d’un qüestionari per avaluar les habilitats per a la vida (Batlle, 2023). Aquestes preguntes analitzen les diferents dimensions d’aquesta habilitat i estan validades amb persones adolescents. Es poden puntuar de l’1 al 7 en funció de si hi estem molt d’acord (7) o molt en desacord (1).

• Analitzar la informació, fet o situació: Acostumo a analitzar la informació i les coses que em passen de forma equilibrada?
• Contrastar la informació, fet o situació: Abans d'arribar a una conclusió sobre un fet o una situació, comprovo la informació que m'arriba? Busco altres fonts d'informació abans de creure’m el que m’expliquen els meus amics i amigues?
• Qüestionar la informació, fet o situació: Desconfio de les afirmacions que fan els meus amics i amigues si em semblen dubtoses?
• Construir un criteri propi: Arribo a les meves pròpies conclusions sobre un assumpte després d'haver-me’n informat?
• Consciència de la influència dels factors interns: El meu estat d'ànim m'influeix en com interpreto la informació d'un fet o d’una situació?
• Consciència de la influència del grup d’iguals i de les normes socials: A vegades canvio d'opinió si els meus amics i amigues em pressionen?
• Consciència de la influència dels interessos ocults: Les xarxes socials i la televisió expliquen les coses tal com són?