Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones

El 25 de novembre es commemora el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones. Aquest tipus de violència és avui en dia la més estesa, persistent i devastadora en el món. Segons dades de l’OMS, el 22% de les dones europees entre 15 i 49 anys manifesten haver experimentat violència física o sexual en mans de la seva parella. A escala mundial, el 38% dels assassinats de dones són perpetrats per les seves parelles, majoritàriament masculines.

El 25 de novembre va ser declarat Dia internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones durant el primer Encuentro Feminista de Latinoamérica y del Caribe celebrat a Bogotà (Colòmbia) l'any 1981. En aquesta trobada, les dones van denunciar la violència de gènere en l'àmbit domèstic i la violació i l'assetjament sexual en l'àmbit dels governs, incloent-hi la tortura i els abusos que patien moltes presoneres polítiques. El 1999, l'ONU va donar caràcter oficial a aquesta data.

A Catalunya, cada dia 3 dones denuncien una agressió sexual, una dada esfereïdora que demostra que a casa nostra, com a la resta d'Europa i del món, les violències contra les dones són un problema social greu. La Llei 17/2020 de modificació de la Llei 5/2008, del dret de les dones a erradicar la violència masclista, incorpora la mirada interseccional o intersecció d’opressions, que explica com els diferents eixos de desigualtat a més del gènere (l’origen, el color de la pell, el fenotip, l’ètnia, la diversitat sexual i de gènere, la religió, la situació administrativa, l’edat, la classe social, la diversitat funcional o psíquica...) estan relacionats i donen lloc a formes concretes de discriminació i opressió.

Tal com afirma la professora del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, Maria Rodó-Zárate: «Les experiències d’opressió no es poden entendre des d’un sol marc explicatiu; és a dir, que per entendre un cas com el d’explotació laboral i abús sexual de les recol·lectores de maduixes de Huelva, cal tenir en compte tant l’explotació de classe com el patriarcat, el colonialisme, el racisme o qüestions vinculades amb la religió i la llengua. Sense considerar aquestes diferents qüestions i la manera concreta com s’interrelacionen i es materialitzen en aquest cas concret, no es pot entendre què ha provocat aquesta situació, ni tampoc es podran trobar les formes de fer-hi front.».

Aquesta mateixa autora explica que això no vol dir que la presència de determinats eixos de desigualtat tregui importància a d’altres; posar en relleu la transfòbia* no fa menys greu la violència masclista que pateixen les dones cis*, sinó que ajuda a entendre molt millor com es construeix el binomi de gènere*. Un altre exemple és que incorporar la mirada antiracista beneficia la lluita contra el patriarcat, ja que coincideixen els fonaments en què se sustenten aquestes dues formes de dominació. En definitiva, agafant les seves paraules, cal establir aliances i repensar les pràctiques actuals, des d’una mirada feminista que sigui oberta també a les altres formes de desigualtat. 

Per la seva banda, l’àmbit educatiu és un reflex de les dinàmiques socials i, per tant, no és aliè a aquest tipus de violències masclistes, ja siguin de tipus directe com la pornodifusió o sexpreading*, la violència sexual o l’assetjament escolar LGBTIfòbic*, com de tipus més subtil com les desigualtats que es produeixen a l’hora d’ocupar l’espai al pati o l’androcentrisme* del currículum acadèmic.

Segons Edurne Jiménez i Marta Sales, expertes en gènere i feminismes de la Cooperativa Candela, per fer-hi front, el primer pas és acceptar obertament que existeixen i tenen una dimensió estructural. Aquestes autores consideren que per fer un abordatge transformador de les violències masclistes als centres educatius cal promoure la formació del professorat a través de pedagogies feministes per tal que incorporin una consciència crítica, compromesa i transformadora davant aquest tipus de violències. Entre altres qüestions, cal tenir en compte: la cisheteronormativitat* i les jerarquies socials en què es basen aquestes violències, incloure un enfocament restauratiu davant les violències interpersonals, donar credibilitat a les noies i dones que manifesten haver patit violència i anar més enllà dels tallers puntuals amb l’alumnat i instaurar una cultura de centre feminista i interseccional orientada a transformar les causes de les violències masclistes, per tal de confrontar-les.

Des del «Sigues tu» oferim diferents recursos als centres educatius per treballar el respecte a la diversitat sexual i de gènere i la prevenció de la violència masclista, no només aquest dia, sinó de forma continuada durant tot el curs. Podeu accedir a la formació de centre i individual sobre sexualitat i dur a terme els recursos de teatre a l’aula Quin embolic, melic per 3^r primària i l’Equilibri és cosa de dos per 3^r d’ESO. A més teniu a la vostra disposició diferents recursos per treballar-ho a l’aula a tutoria o d’altres espais que considereu adients:

Recursos per primària

Recursos per secundària

Enguany Dipsalut, la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, la Federació de Municipis de Catalunya, l’Associació Catalana de Municipis i l’Associació de Micropobles de Catalunya consensuem un manifest per a commemorar i visibilitzar el 25 N i tot el que representa. En aquest context, el proper 22 de novembre es farà un acte institucional a les 17.50 a l’Auditori Josep Irla de la Generalitat de Catalunya, on es llegirà el manifest i tindrà lloc una Taula rodona titulada “La responsabilitat col·lectiva i comunitària en l’abordatge de les violències masclistes” .

Així doncs, per erradicar les violències masclistes, és imprescindible la implicació de tothom. Cadascú i cadascuna de nosaltres podem ser agents de canvi. Aixequem totes les catifes, trenquem tots els silencis i tinguem totes les alertes activades per prevenir, detectar i reparar les violències contra les dones. Prenguem partit per aturar d’una vegada per totes la principal vulneració dels drets humans de les dones i per acabar amb el seu últim responsable: el patriarcat i la ideologia masclista que el sustenta.

*En aquest glossari sobre diversitat sexual i de gènere podeu trobar alguns dels conceptes que es mencionen a text.