Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones

El 25 de novembre es commemora el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones. Va ser declarat durant el primer Encuentro Feminista de Latinoamérica y del Caribe celebrat a Bogotà (Colòmbia) l'any 1981. En aquesta trobada, les dones van denunciar la violència de gènere en l'àmbit domèstic i la violació i l'assetjament sexual en l'àmbit dels governs, incloent-hi la tortura i els abusos que patien moltes presoneres polítiques. El 1999, l'ONU va donar caràcter oficial a aquesta data.

Aquest tipus de violència és avui en dia la més estesa, persistent i devastadora en el món. Les darreres dades estadístiques constaten que el 79,3% de les dones catalanes ha patit alguna forma de violència  masclista al llarg de la seva vida. És una xifra molt greu, ja que estem parlant de 8 de cada 10 dones. Així mateix, el 65,2% de les dones han patit alguna forma de violència sexual al llarg de la seva vida. Es tracta de la violència  masclista  més comuna, que afecta encara amb més freqüència les joves. A escala mundial, el 38% dels assassinats de dones són perpetrats per les seves parelles, majoritàriament masculines. 

Hi ha diferents mecanismes socials que perpetuen aquesta realitat, entre ells la masculinitat hegemònica, pròpia de l’ordre patriarcal, que ubica les dones com a grup subaltern, però també estableix relacions de dominació amb altres grups d’homes, per exemple, els homes heterosexuals s’ubiquen com dominants amb relació als homes que no ho són. No són únicament les dones, també les identitats no normatives o la canalla pateixen els efectes del patriarcat, i a més, els homes poden acabar sent víctimes d’ells mateixos en exigir-se el passing d’una masculinitat hegemònica apresa des de la infantesa. 

Des d’aquesta perspectiva, des de la Fundació Antisida de Lleida han publicat Ombres. Guia didàctica: Per acompanyar masculinitats que no (es) facin mal. És una guia per a tothom, tot i que vol posar èmfasi a convidar especialment aquelles persones socialitzades com a homes, que són referents d’altres mirades masculines en edats primerenques. Ofereix dades estadístiques relacionades amb el gran focus central de la ràbia com a emoció legitimada per a les masculinitats, exercicis d’autorevisió i autoreflexió, que permeten qüestionar-nos com ens posicionem davant conductes masclistes i sexistes. Som conscients de si reproduïm l’educació binària? Passem per alt alertes que porten la canalla a replicar comportaments de la masculinitat hegemònica? Validem el seu comportament amb la nostra passivitat o fins i tot de vegades l’aplaudim? 
La guia també presenta recomanacions i recursos per acompanyar i fomentar unes masculinitats més lliures i plaents, dins i fora de les aules. 

L’àmbit educatiu és un reflex de les dinàmiques socials i, per tant, no és aliè a les  violències masclistes, ja siguin de tipus directe com la pornodifusió, la violència sexual o l’assetjament escolar LGBTI-fòbic, com de tipus més subtil com les desigualtats que es produeixen a l’hora d’ocupar l’espai al pati o l’androcentrisme del currículum acadèmic. 

Tal com afirmen Edurne Jiménez i Marta Sales de la Cooperativa Candela, per fer-hi front, el primer pas és acceptar obertament que existeixen i tenen una dimensió estructural. Aquestes autores consideren que per fer un abordatge transformador de les violències masclistes als centres educatius cal promoure la formació del professorat a través de pedagogies feministes per tal que incorporin una consciència crítica, compromesa i transformadora davant aquest tipus de violències. Entre altres qüestions, cal tenir en compte: la cisheteronormativitat i les jerarquies socials en què es basen aquestes violències, incloure un enfocament restauratiu davant les violències interpersonals, donar credibilitat a les noies i dones que manifesten haver patit violència i anar més enllà dels tallers puntuals amb l’alumnat i instaurar una cultura de centre feminista i interseccional orientada a transformar les causes de les violències masclistes, per tal de confrontar-les. 

Des del «Sigues tu» oferim diferents recursos als centres educatius per treballar el respecte a la diversitat sexual i de gènere i la prevenció de la violència masclista, no només aquest dia, sinó de forma continuada durant tot el curs. 
•    Formació de centre i individual per a docents sobre sexualitat
•    Recurs per treballar a l’aula vinculat al teatre "Tu, a la teva!" (3r de primària)
•    Recurs per treballar a l’aula vinculat al teatre "L’equilibri és cosa de dos" (3r d’ESO)
•    Recursos per primària
•    Recursos per secundària

Enguany Dipsalut ha editat la "Guia per a municipis lliures de violències sexuals", amb la voluntat d’aconseguir el compromís de tolerància zero amb les violències sexuals des de les institucions locals de les comarques de Girona. Descriu propostes d’actuació que poden desenvolupar els municipis amb exemples concrets que volen ser idees de bones pràctiques. 
El dilluns 25 a la 13:00h tindrà lloc l'acte institucional en commemoració d'aquest dia a càrrec de la Generalitat, la Diputació i l'Ajuntament de Girona. Es celebrarà a l'Auditori Josep Irla de la seu de la Generalitat a Girona. En el marc d'aquest acte es celebrarà una taula rodona en la que es presentarà aquesta guia i els seus recursos. 

Així doncs, per erradicar les violències masclistes, és imprescindible la implicació de tothom. Cadascú i cadascuna de nosaltres podem ser agents de canvi. Aixequem totes les catifes, trenquem tots els silencis i tinguem totes les alertes activades per prevenir, detectar i reparar les violències contra les dones. Prenguem partit per aturar d’una vegada per totes la principal vulneració dels drets humans de les dones i per acabar amb el seu últim responsable: el patriarcat i la ideologia masclista que el sustenta.