El dol durant el confinament. Com ho explico als infants?

Tot indica que encara ens haurem de quedar confinats a casa algunes setmanes més i, en el millor dels casos, les famílies hauran de compatibilitzar el teletreball amb la cura dels infants, gestionant de la millor manera possible les tensions i conflictes que això pugui generar. Aquesta incertesa suposa un gran repte, ja que el benestar dels infants i els records que guardin pel futur, dependran en gran mesura de com ho afrontin les seves famílies.

No hi ha fórmules màgiques, cada situació és diferent i no tothom gaudeix dels mateixos recursos, tanmateix és important que expliquem als infants el més clarament possible què està passant, sense dir mentides ni alarmar i els ajudem a normalitzar i gestionar les seves emocions. També és fonamental consultar els canals oficials, evitar la sobre informació i contrastar els continguts que ens arriben per les xarxes socials.

Ens volem adreçar especialment a aquelles famílies que han patit o patiran la pèrdua d’un esser estimat durant aquests dies. Ho estan vivint de manera totalment deshumanitzada, ja que no els poden acompanyar durant la malaltia, ni en la mort. En aquests durs moments apareixen i es barregen diferents sentiments i emocions: solitud al estar en aïllament, tristesa per la pèrdua, impotència, negació, sentiments d'irrealitat, por, apatia, ràbia, culpa, frustració...Es important no bloquejar-les, hi són, i és bo escoltar-les, dedicar-les-hi un temps. Poc a poc les emocions s’aniran transformant i deixaran un espai pels records i les emocions més positives.

Per afrontar millor les pèrdues en aquests moments, l'equip d'emergències psicològiques de Dipsalut proposa un seguit d'estratègies que ens poden ajudar:

• Ser amables amb nosaltres mateixos/es, compartir el que sentim amb aquells i aquelles que estimem. Podem fer videoconferències, trucades ... També podem escriure cartes o un diari com a via de sortida i expressió de la muntanya russa de sentiments canviants que anirem sentint.
• Considerar tota la vida de la persona, i no només els últims dies de malaltia. La fixació en els últims dies no ens permet valorar la petjada que ha deixat la persona en les nostres vides: quines experiències hem compartit? Quines coses hem après de l’experiència conjunta, del seu exemple, de la seva actitud? Què li agradaria a la persona que ens ha deixat que recordéssim d’ella?
• Cuidar-nos especialment: mantenir rutines, menjar, beure aigua/infusions. Procurar descansar, trobar moments per distreure’ns, no aïllar-nos i expressar els nostres sentiments.També cal evitar consumir begudes alcohòliques, fàrmacs o altres drogues per a consolar-nos. 

En aquests moments d’excepcionalitat, en els quals no es permeten els rituals als que estem acostumats, podem trobar altres formes de dir adéu:

• Podeu dedicar un espai especial amb fotos, alguna flor, una espelma, algun escrit, el que sentiu des del vostre interior per honorar-la i celebrar la vida de la persona estimada.
• A través de les xarxes socials o del telèfon, podeu compartir records i anècdotes, com fotos, cartes, vídeos, objectes especials, vivències conjuntes.. i decidir conjuntament una forma d’acomiadar-se des de casa.
• Podeu quedar un dia i una hora i a través de videoconferència o telèfon i es pot participar llegint algun poema, llegint un escrit d’homenatge a la persona que ens ha deixat, ensenyant fotos o fent un petit vídeo, cantant, posant alguna música especial, explicant anècdotes... pensant en tot allò que li agradaria a la persona que ha mort i tot allò que ens agradaria dir-li i que potser ha quedat pendent”
• És important involucrar a tota la família: “els infants poden fer dibuixos o manualitats, escriure algun text i així també es senten partícips de la cerimònia; els/les adolescents poden fer un petit reportatge amb fotos i vídeos o buscar la música, per exemple...”

És especialment important la manera de comunicar la mort d'un familiar per coronavirus o per alguna altra causa a un infant. A continuació us oferim algunes pautes que us poden ser d'utilitat: 

• És important que qui parli amb l’infant sigui una persona de referència (mare, pare,...), si pot ser amb la parella, millor.
• S’ha de buscar un lloc tranquil i sense possibilitat d’interrupcions, per poder parlar-hi amb calma (si hi ha més d’un infant, les pautes són les mateixes, adaptant-les a l’edat).
• Triar un moment en que l’infant estigui còmode, receptiu i tingui les necessitats bàsiques cobertes (menjar, beure, son...)
• S’ha d’estar en disposició de passar una bona estona per parlar i sobretot s’ha d’estar preparat/da per parlar del fet tant dolorós com és perdre aquella persona que tant s’estimaven. Si durant el procés afloren les emocions, és bo donar-se permís per mostrar els propis sentiments.
• Podem començar dient que hem de comunicar una notícia molt trista. És important deixar temps perquè vagin assimilant el que anem comunicant. Intentarem que els infants també puguin preguntar, deixant espais de silenci.
• En cas que la causa de la mort del familiar sigui el coronavirus, els podem explicar què  és un virus molt contagiós que fa que es compliquin les malalties que es pateixen anteriorment i que afecta sobretot a les persones més vulnerables, com les persones molt grans i les que ja tenen alguns problemes de salut. Podem afegir també, que quan s’està malalt de Còvid-19 s’ha d’aïllar la persona malalta perquè no es contagi més gent. Ja que és un virus que es passa entre les persones molt fàcilment i per això ara estem tancats a casa. Si ens pregunten si nosaltres (o els infants) també podem emmalaltir, podem dir que encara que agaféssim la malaltia, durant un dies ens trobaríem malament i que potser hauríem d’estar al llit, però que ens posaríem bé.
• Cal normalitzar les emocions de tristesa, ràbia, frustració, por... i s’ha d’estar preparat per diferents tipus de reaccions, com poden ser indiferència, plors, crits, negació o d’altres, tothom és diferent i ho viurà d’una manera única. Cal respectar i acompanyar aquestes reaccions, sempre i quan l’adult o en aquest cas, l’infant no es faci mal a ell mateix o a terceres persones.
• Caldrà explicar que perdre un ésser estimat és dolorós i és normal plorar i no fer-ho també, que cadascú ho passarà com podrà i que és important parlar-ne i fer-se costat en els moments més dolorosos. Cal que sàpiga que serem allà sempre que ens necessiti i li farem costat. És important que de mica en mica, amb certa flexibilitat al principi, segueixin les rutines habituals i que no s’aïllin.
• Heu de tenir en compte que en infants de curta edat (usualment menors de 5 anys),  el concepte de mort encara no s'entén com quelcom irreversible, per tant  poden fer preguntes poc esperades, és normal. Cal que contestem amb naturalitat i dir que” no ho sabem”, si realment no tenim resposta.

Finalment, us recomanem aquest recull de contes per treballar el dol, que us poden ajudar a què els infants entenguin la situació i la puguin gestionar de la millor manera possible. El més important és que no els amagueu la realitat, que sentin que tenen el vostre suport i puguin participar en el procés de dol.