L'habilitat de negociació i refús

És la capacitat de dilucidar qualsevol assumpte amb altres persones que senten, pensen o tenen interessos o necessitats diferents. Facilita la gestió del conflicte, buscant arribar a un acord beneficiós per a ambdues parts, mostrant flexibilitat, confiança i convicció, i aprofitant la diversitat de perspectives que les altres persones representen. Reconeix el dret de les persones a no arribar a un acord, a rebutjar determinades opinions, conductes o valors, i a negar-se a actuar contra la pròpia consciència i voluntat, sense que això suposi ni el rebuig a la persona ni l’exercici de cap violència.

També es coneix com a comunicació assertiva o assertivitat, i és l’eina fonamental per a la gestió positiva dels conflictes.

Tal com afirma Paco Gascón, professor de l’Escola de Cultura de Pau de la UAB, la majoria de nosaltres percebem el conflicte com quelcom negatiu que cal eludir. Això passa perquè l’associem amb la violència i ens manquen eines i recursos per abordar els conflictes de forma positiva. Tanmateix, aquest autor diu que conflicte i violència no són sinònims, sinó que el conflicte és consubstancial a les relacions humanes, ja que de forma natural discrepem amb les altres persones i sovint tenim interessos contraposats. Així doncs, el conflicte és ineludible i cal educar per aprendre a gestionar-lo de forma positiva i no violenta.

Segons la psicologia de processos, hi ha quatre fases del conflicte:

• Fase 1: No es percep cap conflicte.
• Fase 2: És la fase de polarització; cadascú defensa la seva posició i existeix tensió.
• Fase 3: Començo a veure l’altre costat, em moc de posició. Apareix la curiositat i l’empatia per entendre la postura de l’altra persona.
• Fase 4: És la fase de connexió; desapareixen la polaritat i la tensió. Des d’aquesta perspectiva entens que totes les fases són importants, que no hi ha res millor que una altra cosa i que tot canvia.

Saber en quina fase estem ens ajudarà a prendre consciència i poder transformar la situació. Per exemple, si no podem passar a la fase 3, potser és perquè necessitem primer reparar el nostre dolor, potser pensem que el responsable és l’altre, o no sabem com ens sentim... És fonamental anar a poc a poc i respectar les fases, ja que si es vol passar molt ràpidament a la fase 3, sense expressar clarament com et sents a la fase 2, pot ser que el conflicte no s’arribi a resoldre i es cronifiqui.

Així doncs, per arribar a acords és fonamental partir de la premissa que en el conflicte no hi ha qui guanya i qui perd, sinó que tothom és important. És a dir, cal expressar les idees i necessitats de forma clara i, alhora, escoltar i validar les opinions de les altres persones, fugint del rol passiu que calla per evitar el conflicte (perdedor) i del rol agressiu, que no té en compte les opinions de les altres persones i vol imposar sempre el seu criteri (guanyador).

En aquest mateix sentit, el model de Comunicació No Violenta (CNV) proposa afavorir l’assertivitat de forma curosa i coherent, en consonància amb els valors personals i fent el menor dany possible. A continuació, l’aplicarem amb l’exemple d’una directora de centre que ha de parlar amb un/a docent que ha arribat tard a les tres darreres reunions d’equip. La CNV es divideix en quatre fases:

• Descripció objectiva dels fets: Has arribat tard a les tres últimes reunions.
• Expressió de les emocions i sentiments: Aquest fet fa que em senti tensa i preocupada.
• Expressió de les necessitats: És a dir, el que necessito per no sentir-me així. Em responsabilitzo dels meus sentiments. No són els altres els que provoquen les nostres emocions, sinó que s’originen pel que pensem i interpretem. Necessito saber si tens algun problema amb mi i sentir-me cuidada com a responsable de la coordinació de l’equip.
• Formulació de la petició: Serveix com a compromís per poder avançar. Diem clarament què és el que ens agradaria que fessin, no el que ens agradaria que no fessin: Et demano que siguis puntual a les properes reunions o que avisis amb prou antelació si arribes tard.

En aplicar aquest model, cal tenir en compte que es requereix temps i escolta activa, que no s’han de fer servir etiquetes com “impuntual”, sinó parlar de fets objectius com “no hi eres quan ha començat la reunió”. També és important no jutjar ni interpretar amb frases del tipus “ho fas per molestar”. Algunes expressions com “enganyat/ada” o “rebutjat/da” són falsos sentiments, ja que en lloc de descriure les nostres emocions, amaguen una avaluació del que han fet les altres persones. Finalment, la CNV destaca la importància d’expressar i rebre agraïment sincer, ja que això ens connecta amb les altres persones.

A l’hora de negociar, hi ha tres competències que són fonamentals: la flexibilitat, la confiança i la convicció:

• La flexibilitat és la capacitat d’ajustar-se als canvis i a les necessitats de l’altra part. Això no vol dir renunciar als interessos propis, sinó saber escoltar i buscar alternatives per satisfer ambdues parts. Segons l’exemple anterior, la directora podria dir: He notat que has arribat tard a les últimes reunions. Hi ha alguna cosa que t’ho ha dificultat? Podem mirar si hi ha alguna manera d’ajustar-ho? 
• La confiança, que en aquest cas, ha de ser doble: d’una banda, en les pròpies capacitats, i de l’altra, en la voluntat de col·laboració de l’altra persona. Una persona que té confiança en què s’arribarà a un acord transmet a l’altra seguretat, credibilitat i estabilitat emocional. Seguint amb el mateix exemple, la directora podria dir: Sé que valores el treball en equip i confio que podem parlar d’això amb total franquesa. M’interessa trobar una solució que funcioni per a tothom. 
• La convicció és la capacitat de sostenir les pròpies idees amb claredat i determinació. És fonamental per no cedir davant situacions injustes i mostrar compromís amb els objectius i valors que volem defensar. Continuant amb l’exemple, la directora podria dir: És important que les reunions comencin puntuals perquè afecten la feina de tot l’equip. Per això, cal que aquest tema es resolgui.

Un punt també important en les negociacions és respectar les persones i aprofitar la diversitat per arribar a un acord profitós per a tothom. Cada persona aporta una mirada única que es basa en la seva experiència, cultura, valors... Quan es respecta la diversitat, es fomenta un espai on tothom és escoltat i valorat, i això no només afecta positivament el clima relacional, sinó que també enriqueix les possibles solucions. Si respectem les persones, tot i discrepar en les idees, es pot mantenir una conversa ferma i alhora empàtica, centrada en el problema i no en la persona, per així trobar punts en comú malgrat les diferències.

Finalment, és fonamental saber dir NO quan cal i acceptar que en ocasions no podrem arribar a un acord. En aquest sentit, podem aplicar el que es coneix com a refús assertiu, que consisteix a dir que no de forma clara i alhora respectuosa i, si és possible, oferir una alternativa. No totes les negociacions acaben en acord, i reconèixer-ho és senyal de maduresa i respecte a la diversitat de perspectives. Si forcem un acord, això pot generar frustració, i és millor mantenir relacions obertes a futures col·laboracions.

Per tal d’entrenar aquesta habilitat en infants i joves, seria fonamental tenir en compte tots els punts esmentats. Per fer-ho, us proposem una sèrie de preguntes validades (Batlle, 2023), que podeu formular al vostre alumnat per tal que reflexionin sobre les diferents dimensions de la negociació i el refús:

• Gestió del conflicte i no violència: Quan estic enmig d'un conflicte intento buscar-hi una solució. Quan m'enfado amb algú sé mantenir la calma.
• Arribar a acords: Quan afronto un conflicte miro que la solució sigui justa per a totes les persones implicades.
• Flexibilitat, confiança i convicció: Durant una discussió, miro de buscar solucions perquè sigui possible arribar a un acord.
• Aprofitar la diversitat i respecte a les persones: En un conflicte m'és fàcil veure el que poden aportar-hi altres persones. Comunico les meves idees de manera adequada mirant de no fer mal a altres persones.
• Dret a refusar i a no arribar a un acord: Sé dir "no" quan no vull fer alguna cosa. Està bé mantenir opinions diferents amb altres persones.

Per acabar, compartim amb vosaltres diferents dinàmiques i recursos per treballar la negociació i refús a l'aula:

• Per Educació Infantil
• Per primària
• Per secundària