L'habilitat de presa de decisions i solució de problemes

Les habilitats per a la vida o habilitats per a la salut permeten a les persones tenir un comportament adaptatiu que les capacita per fer front a les demandes i desafiaments de la vida.

Segons l’OMS (2003) es poden dividir en tres grups:

• Habilitats d’afrontament i autogestió
• Habilitats interpersonals i de comunicació
• Habilitats de pensament crític i presa de decisions

Dins del tercer grup, trobem 2 habilitats: la presa de decisions i solució de problemes i el pensament crític. En aquest article ens centrarem en aquesta primera habilitat.

La presa de decisions i resolució de problemes és la capacitat de prendre decisions per manejar les dificultats i reptes diaris de la vida de forma creativa i constructiva. Requereix obtenir, analitzar críticament la informació relativa al tema, repte o situació a la qual es fa front i examinar creativament les diferents opcions, tant les conegudes com aquelles per imaginar. Requereix assumir les responsabilitats immediates i futures de les nostres accions sobre nosaltres mateixos i/o els altres; i implica prendre consciència de com les emocions, els valors i les actituds pròpies i alienes influeixen sobre les motivacions de les persones.

Totes les persones hem de prendre decisions tot sovint durant la nostra vida, des de les més senzilles com quin refresc vull prendre, fins a les més complexes relacionades amb les relacions personals, els estudis o la feina. Malgrat això, no sempre hem après a fer-ho de la millor manera possible.

En aquest sentit, és fonamental fomentar la pràctica d’aquesta habilitat d’ençà que els infants són ben petits. Per exemple, en els més menuts es pot començar donant a escollir entre dues opcions i així fomentar la seva autonomia amb un marge de seguretat. També promoure que els infants i joves consultin fonts externes i no donar-los de primera tota la informació.

Entre les primeres teories conegudes sobre la presa de decisions trobem la de D’Zurilla i Goldfried (1972) que proposa seguir els següents 4 passos per prendre una bona decisió:

1. Orientació i definició del problema: el primer pas serà afrontar que existeix una situació que cal resoldre, connectar amb els nostres desitjos i tenir clar que qualsevol decisió comporta alguna renúncia.
2. Generació d’alternatives: consisteix a fer una pluja d’idees sobre les diferents possibilitats de decisió tan variades com sigui possible i crear combinacions d’idees.
3. Resolució del problema: A partir de les possibilitats generades a la fase anterior podem fer una llista d’avantatges i desavantatges de cadascuna, el temps i l’esforç que suposen… Hi ha eines que ens hi poden ajudar com la matriu DAFO o la tècnica dels 6 barrets.
4. Posada en pràctica de la solució i verificació: Un cop presa la decisió també serà important establir els mitjans per dur-la a terme i el temps que això requerirà. També haurem de valorar les conseqüències que ha tingut la decisió a la pràctica per si cal canviar o reorientar la nostra decisió.

Cal tenir en compte que la presa de decisions no és un acte purament racional, sinó que també hi tenen un paper clau les emocions. El neuròleg Antonio Damaso va demostrar amb la teoria dels marcadors somàtics que les emocions són molt importants en la presa de decisions. Segons aquest autor, quan prenem una decisió imaginem l’emoció que sentirem quan la duem a terme i això té un pes molt gran en l’opció escollida. Per tant, davant una decisió és fonamental preguntar-nos com ens faria sentir cadascuna de les possibles alternatives.

Un dels elements més importants de la presa de decisions és la creativitat, ja que no podem esperar un resultat diferent si sempre fem el mateix. Edward de Bono va definir el pensament lateral com el procés estructurat que permet actuar en contra la tendència natural de la ment a seguir patrons que li són familiars. És fonamental per crear noves idees i es pot entrenar des de la infància. Aquest autor feia servir diferents tècniques per promoure la creativitat com per exemple la inversió de problemes. Des del Sigues tu us proposem una activitat similar per a 4t de l’ESO:

Fem un exercici individual. Escrivim en un full el nostre ideal de vida d’aquí a 15 anys: A què t’agradaria dedicar el teu temps? Quines relacions t’agradaria tenir? On t’agradaria viure? Amb qui? Alguna altra cosa que t’agradaria? Ara pots somniar el que vulguis. Un cop hem fet aquesta primera projecció de vida, els demanem que tornin a fer el mateix, escriure una vida ideal d’aquí a 15 anys, però que no tingui res a veure amb la que acaben d’imaginar. Si la primera vida que han somniat no fos així, com més podria ser?

Un altre factor a tenir en compte quan es prenen decisions és la responsabilitat, no solament sobre nosaltres, sinó també sobre les altres persones que es poden veure afectades per la nostra decisió. En aquest sentit, cal posar el punt just de responsabilitat i no caure en la falàcia de control per excés, en la qual la persona creu que la responsabilitat de tot el que passa recau sobre ell o ella i no sempre és així, aquest fet genera inacció o sentiments de culpa. Així doncs, serà fonamental tenir en compte les conseqüències de les nostres decisions i no actuar de forma impulsiva, però alhora sense que això ens porti a la paralisi o ens generi malestar perquè ens sentim responsables de coses que estan més enllà del nostre abast.

Finalment, la presa de decisions ha d’anar sempre en consonància amb els nostres valors ètics. Tal com explica la psicòloga Marta Camp, els valors són essencials per guiar les nostres decisions i influir en el nostre benestar emocional i creixement personal. Funcionen com una brúixola en un món canviant i ens ajuden a prendre decisions coherents amb la nostra identitat. Quan vivim segons els nostres valors, ens sentim més autèntics i satisfets, mentre que ignorar-los pot generar malestar emocional.

Per tal d’entrenar aquesta habilitat en infants i joves, seria fonamental tenir en compte tots els punts esmentats. Per fer-ho, us proposem una sèrie de preguntes validades (Batlle, 2023), que podeu formular al vostre alumnat per tal que reflexionin sobre les diferents dimensions de la presa de decisions i la solució de problemes:

• Presa de decisions: Quan tinc un problema, acostumo a prendre una decisió per solucionar-lo de seguida. No em fa por prendre les meves pròpies decisions per resoldre els reptes de la vida diària.
• Creativitat i positivitat: Sempre que tinc un problema crec que es pot resoldre. Quan intento resoldre un problema penso moltes opcions, fins que no tinc més idees.
• Informació i anàlisi crítica: Quan tinc un problema analitzo la situació per pensar quina informació és la més important. Quan intento resoldre un problema, el primer que faig és buscar tanta informació com puc.
• Examinar opcions: Tendeixo a pensar-m’ho bé abans de prendre una decisió.Quan he de prendre una decisió penso en els avantatges i desavantatges de cada opció.
• Assumir responsabilitats: Quan tinc un problema prefereixo afrontar-lo personalment. Quan em sorgeixen problemes m'agrada solucionar-los al més aviat possible.
• Consciència de la influència de les emocions i els valors: Reconec els senyals interns (sentiments, pensaments, sensacions físiques) del meu cos que m'indiquen que tinc un problema. A l'hora de prendre una decisió soc conscient de com m'influeix el meu estat d’ànim.

Per acabar, compartim amb vosaltres diferents dinàmiques i recursos per treballar la presa de decisions i solució de problemes a l’aula:

• Per Educació Infantil
• Per primària
• Per secundària