La classificació més recent de les habilitats per a la vida, en la qual es basa el «Sigues tu», és la següent (OMS, 2003).
Autoestima i control intern: desenvolupar autoconfiança i autoconsciència, descobrir gustos, talents, debilitats i oportunitats per autoconstruir-se. També és la capacitat per definir objectius i autoavaluar-se, i per construir sentit sobre nosaltres, sobre les altres persones i sobre el món en què vivim.
Maneig de la tensió i l’estrès: identificar oportunament les fonts de tensió i estrès en la vida quotidiana, saber reconèixer-ne les diferents manifestacions i trobar eines per eliminar-les o contrarestar-les de manera saludable. Aprendre a donar el millor de nosaltres en cada moment, en comptes d’autojutjar-nos de manera contínua. Saber aturar-nos i relaxar-nos a temps.
Maneig dels sentiments i les emocions: aprendre a navegar en el món de les emocions i els sentiments per aconseguir una «sintonia» més gran amb el món afectiu propi i amb el de les altres persones. Descobrir com reaccionem davant el plaer, l’alegria, la tristesa, la ira o la injustícia. Permetre que la raó intervingui per identificar què ens impulsa i què ens paralitza.
Comunicació interpersonal: inclou tant la comunicació verbal com la no verbal, a més de l’escolta activa. Serveix per establir relacions basades en el respecte i el benestar mutu, que permetin l’autenticitat de les parts. D’aquesta manera, podrem conservar relacions significatives, així com posar fi o transformar les que impedeixen el creixement personal.
Empatia: connectar amb l’altra persona per escoltar, i comprendre les seves necessitats per donar-los resposta d’una manera solidària, d’acord amb les circumstàncies. Implica ser capaç de reconèixer que la pròpia forma de pensar només és una, però no és l’única ni la correcta.
Advocació i defensa: ser capaç d’entusiasmar-se per una causa i mantenir una actitud constructiva envers el conflicte. Actuar amb flexibilitat per crear aliances amb altres persones i fer servir la capacitat d’influència i de persuasió per incidir en la millora del bé comú i generar canvi.
Negociació i rebuig: escoltar la pròpia veu per expressar amb claredat, i de la manera apropiada, el que se sent, es pensa o es necessita. Fer-ho en el moment adequat, de forma assertiva, sense imposar, ignorar, manipular ni agredir ningú. Ser capaç d’argumentar una postura o una crítica encara que es contradiguin altres persones.
Col·laboració i treball en equip: poder treballar i cooperar amb les altres persones de forma respectuosa, essent conscient de les capacitats d’un mateix, tot confiant en les de l’altra gent. Compartir estratègies i assumir responsabilitats de lideratge per contribuir a l’assoliment d’un objectiu comú.
Presa de decisions i solució de problemes: avaluar diferents alternatives tenint en compte les necessitats, els criteris i les conseqüències de les decisions, no només per a nosaltres, sinó també per a les altres persones. Suposa tenir capacitat d’anàlisi en funció de les emocions, les actituds, els valors i la motivació propis, tenint en compte les altres persones. Decidir és assumir la responsabilitat de transformar les circumstàncies en les que vivim. També suposa pensar solucions alternatives als problemes de forma creativa.
Pensament crític: poder desenvolupar un punt de vista personal, documentat i reflexionat per arribar a les pròpies conclusions sobre la realitat individual i social. Qüestionar-se i qüestionar-ho tot per comprendre i enfortir la diversitat de pensament. La persona crítica es pregunta i investiga, en lloc d’acceptar les coses d’una manera crèdula.