La classificació més recent de les habilitats per a la vida, en la qual es basa el «Sigues tu», és la següent (OMS, 2003):
Autoconeixement: És la capacitat de prendre consciència del nostre ésser, caràcter, formes de ser, actuar i interactuar; de les nostres fortaleses i debilitats, mancances i potencialitats, gustos i disgustos. L'autoconeixement requereix consciència de l'existència de cadascú i de cadascú en interacció amb l'entorn. Suposa construir holísticament una imatge pròpia del que s'és, reconèixer-se en aquesta imatge i atorgar-li un valor, que permet confiar, o no, en les pròpies capacitats per abordar els reptes de la vida i interactuar amb ella. La capacitat d'avaluar el propi comportament permet controlar-lo, millorar la capacitat de modificar-lo i aprofundir en un mateix.
Gestió de les emocions: És la capacitat de percebre, reconèixer, acceptar, expressar i regular les nostres emocions i sentiments siguin agradables (l'alegria, la tendresa, la compassió...) o desagradables (la por, la ira, la tristesa...) i les fonts que les produeixen, amb la finalitat de generar benestar. Implica prendre consciència de com les nostres emocions i sentiments estan enllaçades amb el que fem i pensem, i de que com interactuem amb el món influeix en la nostra vida personal i social. Requereix també tractar saludablement amb les emocions dels altres.
Gestió de l'estrès: És la capacitat de reconèixer, analitzar i respondre harmònicament i equilibrada a aquells aspectes de les nostres vides: personal, familiar, acadèmic, laboral, social... que ens suposen un repte o una amenaça i que ens generen tensions. Inclou examinar les situacions estressants, tant positives – reptes - com negatives – amenaces -, i identificar els recursos personals per adoptar estratègies d'afrontament positiu com, saber organitzar el temps, posar-se objectius realistes, tenir un pensament positiu i aprendre a relaxar-se en situacions que generen tensió.
Comunicació interpersonal: És la capacitat, d'acord amb la dignitat humana, d'establir una connexió dialògica amb altres persones; crear un clima propici i usar l'escolta activa perquè totes les persones puguin expressar-se, de forma verbal i no verbal, coherentment amb el que senten, pensen i necessiten; per la qual cosa la interacció sigui significativa i profitosa per a totes elles. Aquesta capacitat se sustenta en la voluntat personal de comunicar-se, el respecte a la diversitat i la consciència de la influència de la cultura i el context.
Empatia: És la capacitat d'interessar-se i connectar amb altres persones per escoltar, comprendre i respectar el que pensen, senten o fan; des de les seves circumstàncies i sistema de valors; expressant, verbal o no verbal, aquest respecte i comprensió; implica reconèixer la diversitat de maneres de pensar, sentir i fer, encara que no implica necessàriament acceptar, compartir o justificar el que els altres pensen, senten o fan.
Advocació i compromís social: És la capacitat de parlar, personalment o en grup, a favor d'una causa o bé comú (persona, concepte o objecte), a través de la raó, l'argumentació i l'emoció; creant les condicions perquè altres persones puguin reflexionar sobre el que pensen, senten i fan; i això permeti ampliar la seva comprensió sobre la causa i implicar-s’hi lliurement per provocar un efecte social positiu.
Negociació i refús: És la capacitat de dilucidar qualsevol assumpte amb altres persones que senten, pensen o tenen interessos o necessitats diferents; facilita la gestió del conflicte buscant arribar a un acord beneficiós per ambdues parts, mostrant flexibilitat, confiança i convicció, aprofitant la diversitat de perspectives que les altres persones representen; reconeix el dret de les persones a no arribar a un acord, a rebutjar determinades opinions, conductes o valors i a negar-se a actuar contra la pròpia consciència i voluntat sense que això suposi ni el rebuig a la persona ni l'exercici de cap violència.
Cooperació i treball en equip: És la capacitat de la persona que li permet; implicar-se i col·laborar de forma flexible amb altres persones per assolir objectius comuns; promoure relacions que permetin compartir dubtes, il·lusions, expectatives, fracassos, èxits i responsabilitats; expressar respecte i reconeixement a la diversitat i a les contribucions dels altres; facilitar i promoure que cadascú prengui consciència del valor de les seves aportacions, que el tot és millor que la suma de les parts, i que, els objectius individuals han de ser compatibles amb els objectius comuns; amb la consciència dels recursos personals i les pròpies limitacions, posant-les al servei dels objectius comuns.
Presa de decisions i resolució de problemes: És la capacitat de prendre decisions per manejar les dificultats i reptes diaris de la vida de forma creativa i constructiva. Requereix obtenir, analitzar críticament la informació relativa al tema, repte o situació a la qual es fa front i examinar creativament les diferents opcions, tant les conegudes com aquelles per imaginar. Requereix assumir les responsabilitats immediates i futures de les nostres accions sobre nosaltres mateixos i/o els altres; i implica prendre consciència de com les emocions, els valors i les actituds pròpies i alienes influeixen sobre les motivacions de les persones.
Pensament crític: És la capacitat que ens permet analitzar, contrastar i qüestionar amb cura i de manera objectiva la informació, fet o situació per construir-se un criteri propi; i implica saber identificar fonts d'informació i informació rellevant. En aquest procés s'ha de ser conscient de la influència que poden tenir la cultura, les creences, les emocions, els valors, les actituds, les normes socials, els grups d'iguals i també els interessos ocults, que venen a través dels mitjans de comunicació, les xarxes socials, etc.
Definicions extretes de Batlle Amat, P. (2023). Elaboració i validació d’un qüestionari per a avaluar les habilitats per a la vida. Universitat de Girona.