Les 10 habilitats per a la vida

L’educació per a la salut basada en habilitats és un enfocament per crear o mantenir estils de vida i condicions saludables mitjançant el desenvolupament de coneixements, actituds i, especialment, habilitats, utilitzant una varietat d’experiències d’aprenentatge i fent èmfasi en els mètodes participatius. Segons l’OMS, les habilitats per a la vida són capacitats per a un comportament adaptatiu que permeten a les persones afrontar eficaçment les demandes i reptes de la vida quotidiana. En particular, les habilitats per a la vida són un conjunt de competències psicosocials i habilitats interpersonals que ajuden les persones a: prendre decisions informades, resoldre problemes, pensar de manera crítica i creativa, comunicar-se de manera efectiva, construir relacions saludables, empatitzar amb els altres i afrontar i gestionar la seva vida de manera saludable i productiva.

Aquestes habilitats poden estar adreçades a accions personals, accions envers els altres, o accions per canviar l’entorn per fer-lo més favorable a la salut. A mesura que l’educació per a la salut i les habilitats per a la vida han evolucionat durant la darrera dècada, hi ha un reconeixement creixent —i evidència— del paper que tenen les habilitats psicosocials i interpersonals en el desenvolupament dels joves, des dels primers anys fins a la infància, l’adolescència i la joventut. Aquestes habilitats influeixen en la capacitat dels joves per afrontar els reptes per a la salut i per a la vida, desenvolupar competències per adoptar comportaments saludables i fomentar relacions sanes.

Una educació per a la salut basada en habilitats efectiva replica els processos naturals mitjançant els quals els infants aprenen comportaments, com ara l’observació, la imitació i les interaccions socials. Els mètodes d’ensenyament interactius o participatius són una part essencial d’aquest enfocament. Les habilitats s’aprenen millor quan l’alumnat té l’oportunitat d’observar-les i practicar-les activament. Escoltar algú descriure habilitats o llegir sobre elles no garanteix que els i les joves les dominin. Cal aprendre fent. La persona facilitadora ha d’utilitzar mètodes que permetin veure com es practiquen les habilitats i després posar-les en pràctica. La recerca indica que, si els i les joves poden practicar les habilitats en un entorn segur com l’aula, és molt més probable que estiguin preparats per utilitzar-les tant dins com fora de l’escola i l’institut. La recerca de les darreres dècades ha aportat més coneixement sobre les estratègies que permeten obtenir els resultats desitjats en coneixement, actituds, habilitats i comportaments que redueixen conductes de risc i milloren la salut. Tres conclusions són especialment rellevants per a responsables polítics i planificadors de programes:

• L’educació per a la salut que se centra en el desenvolupament d’habilitats per prendre decisions saludables, a banda de transmetre coneixements, actituds, valors, serveis i suport relacionats amb la salut, té més probabilitats d’obtenir els resultats desitjats.
• El desenvolupament d’habilitats és més efectiu quan la pràctica d’aquestes habilitats està vinculada al contingut d’un comportament o decisió de salut específica.
• El mètode més efectiu per desenvolupar habilitats és aprendre fent, és a dir, implicar les persones en experiències d’aprenentatge actives i participatives, en lloc de passives.

La teoria i la recerca proporcionen una justificació dels beneficis i usos de l’educació per a la salut basada en habilitats. Les teories que hi donen suport són: la del desenvolupament infantil i adolescent, la de les intel·ligències múltiples de Gardner, la de l’aprenentatge social de Bandura, la del comportament problemàtic de Jessor, la de la influència social, la de la resolució cognitiva dels problemes, la de la resiliència, la de l’acció raonada i el model transteòric de Prochasca i Diclemente. Segons l'evidència científica més recent, és important entrenar-les per diversos motius:

• Promoció de la salut: Els programes basats en aquestes habilitats redueixen la violència i els problemes emocionals, i fomenten estils de vida saludables. Referències: WHO (2020). Life skills education school handbook: prevention of noncommunicable diseases.
• Millora del benestar emocional i social: Entrenar aquestes competències reforça la resiliència, l’autoestima i la capacitat d’afrontar situacions adverses. Referències: WHO (1994). Life Skills Education for Children and Adolescents in Schools; Balaguer et al. (2023). Relación entre Habilidades para la Vida y Autoeficacia General. Psychology, Society & Education. 
• Impacte en la prevenció d’addiccions i conductes de risc: Estudis mostren que els programes d’habilitats per a la vida disminueixen les conductes de risc  i augmenten factors protectors en adolescents. Referències: Botvin GJ, Griffin KW. Life Skills Training: Empirical findings and future directions. J Prim Prev. 2004;25(2):211-232.
• Millora del rendiment acadèmic i del clima escolar: Aquestes habilitats incrementen l’assistència, el rendiment i disminueixen problemes de conducta. Referència: WHO (2003). Skills for Health: Skills-based health education including life skills. 

Així doncs, les habilitats per a la vida són l'eix central sobre el que han de pivotar els programes de promoció de la salut als centres educatius. Tot i això, tal com conclou un estudi recent (Darlington-Bernard et al., 2023), manca una definició consensuada, fet que en dificulta l’avaluació. Per clarificar on cal posar el focus en cadascuna d'aquestes 10 habilitats, des del «Sigues tu» hem adoptat  les deficions en català de la tesi doctoral Elaboració i validació d’un qüestionari per avaluar les habilitats per a la vida (Batlle, 2023).