Gestió de les emocions

Les emocions es generen al sistema límbic, concretament a l’amígdala. Es tracta d’una part molt primitiva del cervell, que actua de forma molt ràpida i limitada, bàsicament generant respostes de fugida o atac, per tal de protegir-nos. A partir d’aquí, per gestionar aquestes emocions, entra en joc l’escorça cerebral, que és la part del cervell responsable de donar una resposta adequada al context.

Totes les emocions tenen la seva raó de ser o la seva funció, que ens permet adaptar-nos de la millor manera possible al nostre entorn. Per tant, si les emocions ens permeten sobreviure, sembla raonable pensar que totes elles són bones. Popularment, en el camp de l’educació emocional, no hi ha consens al voltant dels termes «negatiu» i «positiu» per catalogar les emocions, ja que podria semblar que es parla d’emocions bones i dolentes.

Tanmateix, les investigacions científiques majoritàriament cataloguen les emocions dintre d’aquests dos grups. En ciència, les paraules «positiu» i «negatiu» volen dir presència o absència d’alguna cosa, i això no equival exactament a bo o dolent. Per exemple, pot ser que una prova mèdica sigui positiva per a una determinada malaltia o patogen, i això no sembla gaire bo per a ningú.

Així doncs, parlem d’emocions positives o negatives seguint la classificació de Tomkins (1984). Aquest autor agrupa les emocions en dues categories: positives (interès i alegria) i negatives (por, angoixa, ràbia, vergonya i fàstic). D’aquesta manera, les primeres seran aquelles que ens produeixen benestar, i les segones, malestar. Podem veure que en tenim moltes més de negatives que de positives, i també que existeix una emoció que no es pot catalogar com a positiva o negativa, ja que depèn de la situació: la sorpresa. Això succeeix perquè les emocions negatives són les encarregades de la supervivència i apareixen de forma natural. En canvi, les emocions positives requereixen un esforç i les hem d’anar construint. La majoria dels estats emocionals que rebem són neutres, el repte consisteix a prendre’n consciència de forma voluntària i transformar-los en positius (Bisquerra, 2020).

La regulació emocional òptima es produirà quan la persona sigui capaç de gestionar les seves emocions en relació amb si mateixa i amb els altres, i en el marc de les normes socials establertes. Aquesta regulació emocional està molt lligada a la intel·ligència emocional (IE) (Salovey i Mayer, 1990). Aquest constructe va aparèixer als anys noranta i posteriorment va ser popularitzat per Daniel Goleman. Suposa l’habilitat de processar de manera correcta la informació emocional. La IE inclou:

• La percepció i expressió emocional: l’habilitat de reconèixer les emocions pròpies i dels altres i expressar-les de forma correcta.
• La facilitació emocional del pensament: usar les emocions per facilitar la presa de decisions, la solució de problemes i la creativitat, o fixar l’atenció cap a allò més rellevant.
• La claredat emocional: conèixer les causes i conseqüències de les emocions i la seva evolució.
• La regulació emocional: obertura a experimentar emocions positives i negatives, supervisar i reflexionar sobre els nostres estats emocionals sense reprimir-los ni exagerar-los, i regular les emocions pròpies i alienes.

Existeix molta evidència científica que demostra que una bona intel·ligència emocional augmenta el benestar. Concretament, genera més satisfacció vital, redueix el risc de patir ansietat i depressió, i millora l’èxit acadèmic i les relacions interpersonals, entre d’altres. En definitiva, la IE actuaria com a moduladora entre els esdeveniments de la vida quotidiana i les seves conseqüències. Així, per exemple, una persona amb una bona intel·ligència emocional és capaç de sobreposar-se millor a l’estrès laboral i estableix més relacions socials de suport.

Sabem que els estats emocionals estan molt relacionats amb els processos cognitius i amb les conductes. Així, per exemple, les emocions positives promouen la creativitat i incrementen l’autoestima, i es recordem més aquelles coses que hem après lligades a un estat emocional. D’aquesta manera, els pensaments generen creences, que consoliden conductes. Davant una situació, les emocions que es generen estan influenciades per una sèrie de distorsions cognitives que donen lloc a pensaments i posteriors conductes negatives o que no contribueixen a la millor solució de la situació. Algunes d’aquestes distorsions són: el filtre mental negatiu, etiquetar, generalitzar, pensar el pitjor o creure’s responsable de tot o de res. Si davant la mateixa situació fem una anàlisi més neutra, provant de no generalitzar ni anticipar coses que encara no han passat, possiblement els nostres pensaments seran més neutres i donaran lloc a noves emocions més útils per gestionar la situació.

Per exemple, si com a docent penso «aquest alumne sempre ho fa tot malament» això em generarà frustració. En canvi, si aconsegueixo elaborar pensaments més neutres com «avui no ho ho està fent del tot bé, però sempre fa bons exàmens», les emocions que acompanyaran aquest darrer pensament seran més agradables (esperança, motivació...) i per tant em permetran actuar de forma més adaptativa.

A l’hora d’acompanyar en la gestió de les emocions, cal tenir en compte que totes les emocions són vàlides i necessàries, però no totes les conductes són adequades ni s’han de tolerar. Com hem comentat abans, les emocions es generen a l’amígdala i actuen de forma ràpida i imprevisible. Per tant, serà fonamental acompanyar infants i adolescents per tal d’ajudar-los a activar la seva escorça cerebral i que puguin gestionar adequadament les seves emocions.

Tal com explica l’expert en el tema, Ferran Ramon-Cortés, cada emoció s’ha d’acompanyar de manera diferent:

• L’alegria s’acompanya contagiant-nos d’ella, sentint aquesta mateixa emoció. Cal evitar respondre amb desgana o treure protagonisme a la persona a qui acompanyem.
• La por sol ser la que costa més d’acompanyar, ja que sovint volem desmuntar racionalment la por que sent la persona, i això no l’ajuda. Per exemple, si un alumne ens expressa que té molta por de parlar en públic, no servirà de res dir-li que no es preocupi, que segur que ho fa bé. El que pot funcionar és parlar sobre l’emoció amb preguntes com: «Quan sents la por, abans o durant la presentació?», «Amb què et connecta?»o « Què creus que et podria ajudar?». Quan ens expressem sobre la por, nosaltres mateixos ens n’adonem de la seva irracionalitat, i pot ser que així es desactivi. El que no hem de fer mai és banalitzar-la amb frases com: «Quina por més absurda...».
• La tristesa s’acompanya amb presència i amb molt poques paraules. De vegades sentim la necessitat de consolar i acabem dient frases poc afortunades o intentant desviar l’atenció. És a dir, cal ser-hi físicament i estar a disposició del que necessiti l’altra persona, tant si té ganes de parlar-ne com si no.
• L’enuig apareix de forma ràpida i actua en pilot automàtic. Així doncs, haurem d’esperar que la persona connecti amb la seva escorça cerebral per poder acompanyar aquesta emoció. Els intents de raonar o dir-li que es calmi quan es troba en reacció límbica poden empitjorar la situació. Ens caldrà esperar algun senyal de reconnexió per poder començar a acompanyar. Sovint, la persona enfadada busca que li donem la raó; no és recomanable fer-ho, sinó que caldrà fer-li preguntes perquè pugui processar el seu enuig.

A continuació trobareu diferents recursos per treballar a l’aula:

• Per infantil
• Per primària
• Per secundària

Tot seguit us proposem una sèrie de preguntes validades extretes de la tesi doctoral  Elaboració i validació d’un qüestionari per avaluar les habilitats per a la vida (Batlle, 2023). Es poden puntuar de l’1 al 7 en funció de si hi estem molt d’acord (7) o molt en desacord (1).

• Percebre i reconèixer: Paro atenció a com em sento? Puc reconèixer la majoria de les meves emocions i/o sentiments? Reconec fàcilment les emocions i/o sentiments dels altres?
• Acceptar i expressar: No hi ha res dolent en com em sento habitualment? M’és fàcil parlar amb algú de com em sento?
• Identificar i regular: Quan afronto una situació estressant, tinc eines per posar en ordre les meves emocions? Sovint m’adono que les meves emocions i sentiments canvien segons les situacions?
• Generar benestar: Si una situació em genera emocions molt intenses, intento gestionar-les per sentir-me bé?
• Tenir consciència: M’adono que el meu comportament varia segons el meu estat d’ànim?