Factors socials
LES CAUSES DE MALA SALUT SÓN SOBRETOT SOCIALS
S’estima que el 80 % dels factors que afecten la salut són externes al sistema sanitari. Concretament, segons el model de la Universitat de Wisconsin (County Health Rankings Model, 2014), deixant a banda la genètica, en l’assoliment de la qualitat de vida es calcula que els factors socials i econòmics tenen un pes del 40 %; els estils de vida, del 30 %; el sistema de salut, del 20 %; i l’entorn físic, del 10 %. Està demostrat que els factors socials i econòmics expliquen la major part de les diferències en salut que són innecessàries, injustes i evitables (Whitehall, 1991). Es parla de gradient social en salut, que vol dir que, com pitjor és la posició social de la persona, pitjor salut i menys esperança de vida té. L’evidència en el camp de la salut ens demostra que, si ens centrem només en aquells sectors més desafavorits, no podrem revertir la situació. Per reduir aquesta desigualtat en salut injusta, les accions han de ser universals, però amb una escala i una intensitat proporcionals al nivell de desavantatge, la qual cosa s’anomena universalisme proporcional (Marmot, 2010).
Així doncs, no estem parlant d’igualtat, sinó d’equitat, que cerca el repartiment proporcional i just entre les persones, basant-se en el fet que totes tenen diferents punts de partida i necessitats.
En aquest mateix sentit, la interseccionalitat (Kimberlé Crenshaw, 1989) explica com les diferents categories socials (el gènere, la classe, l’ètnia, el fenotip, la procedència, l’orientació sexual…) estan interrelacionades i poden donar lloc a una doble o triple discriminació. Aquesta teoria afirma que tots els prejudicis basats en la intolerància (sexisme, racisme, homofòbia…) no actuen de forma independent, sinó que donen lloc a un sistema global d’opressió. Així, per exemple, per entendre la salut de les dones no n’hi ha prou amb analitzar-la només amb una mirada de gènere, caldrà considerar també categories com la procedència, la classe social o la diversitat funcional, entre d’altres.
Els centres educatius no són espais neutres i aïllats d’aquests factors, sinó que les desigualtats socials es reprodueixen a les escoles i afecten l’alumnat. A l’adolescència es passa gran part del temps a l’institut i, per tant, aplicar estratègies de promoció de la salut és una oportunitat per crear ambients escolars positius, protectors i saludables i reduir desigualtats socials (Langford et al., 2014). Així doncs, la proposta «Sigues tu» per a l’ESO respon a aquesta realitat i promou un treball orientat a reduir aquestes desigualtats en salut.
LA TRANSFORMACIÓ CAP A UN DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE
Recentment es parla de salut planetària com l’assoliment del major grau de benestar i equitat possibles a tot el món, respectant els límits dels sistemes naturals de la Terra.
Per tal d’abordar els complexos desafiaments actuals de la salut planetària, l’Aliança per a la Salut Planetària va proposar el marc de l’educació per a la salut planetària, que considera 5 aspectes fonamentals: interconnexió dins de la natura, antropocè* i salut, equitat i justícia social, construcció de moviment i canvi dels sistemes, i pensament sistèmic i complexitat.
Tal com posa de manifest l’antropòloga i activista Yayo Herrero, «estem educant les persones joves en contra de la seva pròpia supervivència». Per tant, cal un canvi de paradigma que garanteixi la sostenibilitat de la vida al nostre planeta. Aquesta autora proposa incorporar una mirada ecofeminista a l’educació, tenint en compte que els éssers humans som ecodependents dels recursos del planeta i interdependents els uns dels altres.
Així doncs, cal que des dels centres educatius es treballin, entre d’altres, aspectes relacionats amb:
- El reconeixement dels límits físics de la Terra i els éssers humans
- Les cures, la dependència i la interdependència com a tret de la humanitat
- La cooperació a través de l’escolta activa i celebrant la diversitat
- El compromís amb els drets humans
Aquests reptes actuals de la humanitat han posat de manifest la necessitat de disposar d’un marc internacional consensuat, que tingui en compte la complexitat i la globalitat en relació amb el desenvolupament econòmic, la inclusió social i la sostenibilitat ambiental.
L’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible respon a cinc grans àrees clau conegudes com les 5P (persones, planeta, prosperitat, pau i partenariat) i conté els disset Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS, 2016).
Aquests objectius tenen sentit en la mesura que cada territori els assumeixi com a propis, els implementi en els seus diferents àmbits d’actuació i contribueixi de forma efectiva a canviar el rumb cap a un ús sostenible dels recursos i unes societats pacífiques i inclusives. D’aquesta manera, la proposta «Sigues tu» que teniu a les mans està alineada amb els plantejaments de l’Educació per al Desenvolupament Sostenible (UNESCO, 2020), que té l’objectiu d’apoderar les persones per tal que canviïn la seva manera de pensar i de fer, per anar cap a un futur sostenible per a tota la humanitat. Aquesta proposta pedagògica, a més d’incloure temes concrets com la diversitat cultural i de gènere o les desigualtats socials, permet treballar els coneixements, les habilitats i els valors necessaris per contribuir a crear un món més just i sostenible.
Així doncs, el «Sigues tu» parteix de la visió multidimensional de la salut (física, mental, social i espiritual) com un procés d’aprenentatge per assolir el major grau de benestar i equitat possibles, respectant els límits naturals de la Terra.
*Subdivisió del quaternari, posterior a l’holocè, caracteritzada per l’empremta humana a la Terra des del punt de vista geològic, climatològic, biològic i altres. (Enciclopèdia Catalana).
