En què es basa

Està demostrat que els factors socials i econòmics expliquen la major part de les diferències en salut que són innecessàries, injustes i evitables. L'entrenament de les habilitats per a la vida és una bona estratègia per tal que les persones puguin gestionar millor la seva salut i la seva vida.

A Dipsalut, l’Organisme de Salut Pública de la Diputació de Girona, entenem la salut com un dret humà universal i fonamental.

Treballem sobre la base que la salut de les persones depèn de nombrosos factors que van molt més enllà de la genètica o de l’atenció sanitària. Entre els factors que més la determinen hi ha les condicions econòmiques, socials, culturals, ambientals... i també la capacitat dels individus i de les col·lectivitats d’utilitzar els recursos que tenen a l’abast per generar salut i avançar cap a un estat òptim de benestar.

Tenint en compte tot això, dissenyem i desenvolupem programes i accions. Alguns dirigits a reduir les desigualtats socioeconòmiques i d’altres estan pensats per procurar unes condicions ambientals que no perjudiquin la salut. A més, impulsem programes orientats a proporcionar eines (coneixements, habilitats i actituds) perquè les persones entenguin, gestionin i donin sentit a la vida, i enforteixin així el control que tenen sobre la seva salut.


Marc conceptual de Promoció de la Salut
Marc conceptual de Promoció de la Salut

«Sigues tu» és un programa que promou estils de vida saludables i respectuosos amb l'entorn a partir del treball de les habilitats per a la vida i el sentit de coherència. Concentra la intervenció en infants i adolescents.


Les causes de mala salut són sobretot socials

Està demostrat que els factors socials i econòmics expliquen la major part de les diferències en salut que són innecessàries, injustes i evitables (Whitehall, 1991). Es parla de gradient social en salut, que vol dir que, quan pitjor és la posició social de la persona, pitjor salut té i menys esperança de vida. L’evidència en el camp de la salut ens demostra que, si ens centrem només en aquells sectors més desafavorits, no podrem revertir la situació. Per reduir aquesta desigualtat en salut injusta, les accions han de ser universals, però amb una escala i una intensitat proporcionals al nivell de desavantatge, la qual cosa s’anomena universalisme proporcional (Marmot, 2010).

La Comissió de Determinants Socials de l’OMS (2008) defensa que cal focalitzar l’acció a proporcionar el millor a cada infant ja en l’inici de la vida, que s’ha de capacitar els infants i joves per tal que puguin incrementar el control sobre les seves vides i que s’han de desenvolupar comunitats saludables i sostenibles. Per tal de dur a terme aquesta estratègia, hem de posar el focus en els primers anys de vida com a període crucial per prevenir malalties i promoure el desenvolupament social, emocional i cognitiu (OMS, 2017).

Els centres educatius no són espais neutres i aïllats d’aquests factors, sinó que les desigualtats socials es reprodueixen en el si de les escoles i afecten l’alumnat. Els infants i joves passen gran part del temps a l’escola i, per tant, aplicar estratègies de promoció de la salut és una oportunitat per crear ambients escolars positius, protectors i saludables i reduir desigualtats socials (Langford et al. 2014).

No es pot tenir bona salut si el planeta està malalt

Existeix una relació directa entre la salut del planeta i la de les persones. S’ha demostrat, per exemple, que la salut dels infants es veurà profundament afectada pel canvi climàtic si no es prenen mesures contundents i de manera immediata. Un estudi recent (The Lancet, 2019) assenyala quatre principals afectacions: malnutrició per l’augment de la temperatura, més malalties relacionades amb la contaminació, augment de les infeccions i més fenòmens meteorològics extrems. Per aquest motiu, s’ha declarat oficialment la situació d’emergència climàtica a escala global i en el nostre país.

Així doncs, aquests reptes actuals de la humanitat han posat de manifest la necessitat de disposar d’un marc internacional consensuat, que tingui en compte la complexitat i la globalitat en relació amb el desenvolupament econòmic, la inclusió social i la sostenibilitat ambiental. En aquest sentit, l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible respon a cinc grans àrees clau conegudes com les 5P (persones, planeta, prosperitat, pau i partenariat) i conté els disset Objectius de Desenvolupament Sostenible (Nacions Unides, 2016).

Aquests objectius tenen sentit en la mesura que cada territori els assumeixi com a propis, els implementi en els seus diferents àmbits d’actuació i contribueixi de forma efectiva a canviar el rumb cap un ús sostenible dels recursos i unes societats pacífiques i inclusives. Per aquest motiu, el Consell assessor per al Desenvolupament Sostenible de la Generalitat de Catalunya  va elaborar l'informe L’Agenda 2030: transformar Catalunya, millorar el món, amb l'objectiu d'identificar els reptes estratègics que Catalunya té plantejats en cadascun dels ODS.

D’aquesta manera, el "Sigues tu"  està alineat amb els plantejaments de l’Educació per al Desenvolupament Sostenible (UNESCO, 2020), que té l’objectiu d’apoderar les persones per tal que canviïn la seva manera de pensar i de fer, per anar cap a un futur sostenible per a tota la humanitat. La nostra proposta pedagògica, a més d’incloure temes concrets com ara el canvi climàtic, la diversitat cultural i de gènere o les desigualtats socials, permet treballar els coneixements, les habilitats i els valors necessaris per contribuir a crear un món més sostenible i assolir més justícia social.

Les habilitats per a la vida

El programa està dissenyat per entrenar les habilitats per a la vida que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) qualifica com a «bàsiques»:  la comunicació interpersonal, la capacitat de negociació i rebuig, l’empatia, la col·laboració i el treball en equip, l'advocació i la defensa d’interessos col·lectius, la presa de decisions, la resolució de problemes, el pensament crític, el control intern, l’autoestima i la gestió de les emocions i els sentiments i de les tensions i l’estrès. L’OMS assegura que són un factor clau en la capacitat de les persones per gestionar la seva vida, la seva salut i per relacionar-se amb l’entorn i influir-hi. Integrem la creativitat de manera transversal dins de les deu habilitats anteriors.

La comunitat científica també està d’acord que aquestes habilitats tenen una clara relació amb els estils de vida. Enfortir-les porta a reduir el consum de tabac, alcohol i altres substàncies i a adoptar conductes sexuals més segures i unes pautes d’alimentació i d’activitat física més saludables, entre d’altres. Aquesta relació s’observa especialment en infants, adolescents i joves.

Per a informació més detallada, consulteu el document de l’OMS Skills for Health (2003).

També us proposem que vegeu el vídeo El aprendizaje social y emocional: las habilidades para la vida, de Redes, en el qual s’explica de manera clara i entenedora la importància d’entrenar les habilitats per a la vida a l’escola.

Les 10 Habilitats per a la vida de la OMS

Les deu Habilitats per a la vida de la OMS

Habilitats d'afrontament i autogestió

Autoestima i control intern: Desenvolupar autoconfiança i autoconsciència, descobrir gustos i el que no ens agrada, talents, debilitats i oportunitats per autoconstruir-se. És, també, la capacitat per definir objectius i autoavaluar-se; vol dir construir sentit sobre nosaltres mateixos, sobre les altres persones i sobre el món en què vivim.

Maneig dels sentiments i les emocions: Aprendre a navegar en el món de les emocions i els sentiments per aconseguir una «sintonia» més gran amb el món afectiu propi i amb el de les altres persones. Descobrir com reaccionem davant el plaer, l'alegria, la tristesa, la ira o la injustícia ... permetre que la raó intervingui per identificar què ens impulsa i què ens paralitza. 

Maneig de la tensió i l'estrès: Identificar oportunament les fonts de tensió i estrès en la vida quotidiana, saber reconèixer-ne les diferents manifestacions i trobar eines per eliminar-les o contrarestar-les d’una manera saludable. És aprendre a donar el millor d’un mateix en cada moment en comptes de mantenir-se en un auto-judici permanent. És saber aturar-se i relaxar-se a temps.

Habilitats interpersonals i de comunicació

Comunicació interpersonal: Inclou tant la comunicació verbal com la no verbal i l’escolta activa. Ens serveix per establir relacions basades en el respecte i benestar mutu, que permetin l'autenticitat de les parts i així ser capaç de conservar relacions significatives, així com de posar fi o transformar les que impedeixen el creixement personal. 

Negociació i rebuig: Escoltar la pròpia veu per expressar amb claredat, i de la manera apropiada, el que se sent, pensa o necessita. Fer-ho en el moment adequat, de forma assertiva: sense imposar, ignorar, manipular ni agredir ningú. Ser capaç d’argumentar una postura o una crítica encara que contradigui el que diuen altres persones. 

Empatia: Connectar amb l’altra persona per escoltar, i comprendre les seves necessitats, per donar-li resposta d’una manera solidària, d’acord amb les circumstàncies. Implica ser capaç de reconèixer que la pròpia forma de pensar és només una més, no l'única i la correcta. 

Col·laboració i treball en equip: Ser capaç de treballar i cooperar amb els altres de forma respectuosa i essent conscient de les capacitats d’un mateix, tot confiant en les de l’altre. Compartir estratègies i assumir responsabilitats de lideratge per contribuir a l’assoliment d’un objectiu compartit.

Advocació i defensa: Ser capaç d’entusiasmar-se per una causa i mantenir una actitud constructiva vers el conflicte. Actuar amb flexibilitat per crear aliances amb altres persones i fer servir la capacitat d’influència i de persuasió per incidir en la millora del bé comú i generar canvi. 

Habilitats de presa de decisions i de pensament crític

Presa de decisions i solució de problemes: Avaluar diferents alternatives tenint en compte les necessitats, els criteris i les conseqüències de les decisions no només per a la pròpia vida, sinó també per a l’aliena. Suposa tenir capacitat d’anàlisi en funció de les emocions, les actituds, els valors i la motivació propis i tenint en compte als altres. Decidir és assumir la responsabilitat de transformar les circumstàncies en què vivim. També suposa pensar solucions alternatives als problemes de forma creativa.

Pensament crític: Ser capaç de desenvolupar un punt de vista personal, documentat i reflexionat per arribar a conclusions pròpies sobre la realitat personal i social. Qüestionar-se i qüestionar per comprendre i enfortir la diversitat de pensament. La persona crítica es pregunta, investiga i no accepta les coses d’una manera crèdula.

El sentit de coherència (SOC)

Actualment els professionals del camp de la promoció de la salut estudien una sèrie de teories que expliquen factors generadors de salut que complementen l’estratègia d’habilitats per a la vida definida per l’OMS. Entre aquestes teories, n’hi ha una sobre la qual s’està treballant més intensament i que ha donat lloc a conclusions més fermes: el sentit de coherència, d’Aaron Antonovsky.

Fa més de quaranta anys, Aaron Antonovsky, atesa la seva formació en medicina i sociologia, es va interessar pels factors que creen salut, en contraposició a la visió clàssica de la prevenció de la malaltia, enfocada a controlar els factors de risc.

El sentit de coherència és una orientació global de la vida, que suposa que les persones confien que allò que els anirà succeint durant la vida serà estructurat, predictible i explicable, que hi haurà recursos per compensar les demandes que es produeixin i que, davant les adversitats, mereixerà la pena l’esforç i el compromís per superar-les (Antonovsky,1987).

Per entendre el concepte de sentit de coherència és molt útil conèixer la història a partir de la qual va sorgir aquesta teoria.

Antovosky era un metge i sociòleg nord-americà que va desenvolupar la seva carrera professional a Israel.  Va centrar les seves investigacions  en l’estrès i la seva relació amb la salut. Per fer-ho, va estudiar els efectes de la menopausa en dones supervivents de l’Holocaust. Va observar que la majoria tenien molt mala salut, però que hi havia un petit grup que tenia una elevada qualitat de vida.

Antonovsky es va preguntar: per què aquestes dones, tot i haver patit de la mateixa manera, ho han superat i tenen vides felices i plenes?

Aprofundint en el tema, va descobrir que aquestes dones tenien molt elevat el que ell va anomenar sentit de coherència, que estava directament relacionat amb tres factors: la capacitat d’entendre el món, la destresa per aprofitar els recursos que tenien al seu abast quan tenien un problema i, el que era més important, les ganes d’afrontar els reptes de la vida o, dit en altres paraules, el sentit de la vida.

El Sentit de Coherència, un model que ajuda a tenir estils de vida més saludable

El Sentit de Coherència, un model que ajuda a tenir estils de vida més saludables.

A partir d’aquesta idea, l’any 2007 es va crear un grup de treball constituït pels experts més destacats en promoció de la salut amb l’objectiu d’estudiar, arreu del món, la relació entre el sentit de coherència i la salut. Els resultants estan sent encoratjadors.

És important destacar que un SOC fort està associat, en general, amb un estil de vida saludable: consum responsable, activitat física, bona alimentació... Pel que fa al camp educatiu, s’ha comprovat l’associació entre un SOC elevat i l’èxit acadèmic i l’habilitat de resoldre conflictes a l’aula de manera constructiva.

L’evidència empírica que s’ha anat generant fins ara demostra que el SOC va fluctuant al llarg de la vida en funció de les coses que et passen i dels fets estressants que has de suportar. Malgrat això, sembla que, si es desenvolupa un SOC fort durant la joventut, es manté més estable al llarg de la vida i en general es relaciona amb uns bons indicadors de salut i benestar.

Des de Dipsalut vam considerar que s’havia d’aprofitar aquesta evidència per dissenyar programes i, per tant, operativitzar cadascuna de les dimensions del SOC. D’aquesta manera, si ajudem joves i adolescents a entendre i gestionar millor el món, i si podem afavorir que desenvolupin el sentit de la seva vida, podrem augmentar el seu sentit de coherència i, en conseqüència, la seva qualitat de vida. Per fer-ho, a partir del curs 2016-2017 hem incorporat el treball de les tres dimensions del SOC als materials de secundària del «Sigues tu».

Trobareu informació resumida sobre aquest tema en el document Formación en salutogénesis y activos para la salud, de la Escuela Andaluza de Salud Pública.

Per saber-ne més: The Handbook of Salutogenesis


Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei. En navegar-hi n'acceptes l'ús. Més info
ACCEPTAR