En què es basa

Està demostrat que els factors socials i econòmics expliquen la major part de les diferències en salut que són innecessàries, injustes i evitables. L'entrenament de les habilitats per a la vida és una bona estratègia per tal que les persones puguin gestionar millor la seva salut i la seva vida.

A Dipsalut, l’Organisme de Salut Pública de la Diputació de Girona, entenem la salut com un dret humà universal i fonamental.

Les causes de mala salut són sobretot socials

Està demostrat que els factors socials i econòmics expliquen la major part de les diferències en salut que són innecessàries, injustes i evitables (Whitehead, 1991). Es parla de gradient social en salut, que vol dir que, com pitjor és la posició social de la persona, pitjor salut té i menys esperança de vida. L’evidència en el camp de la salut ens demostra que, si ens centrem només en aquells sectors més desafavorits, no podrem revertir la situació. Per reduir aquesta desigualtat en salut injusta, les accions han de ser universals, però amb una escala i una intensitat proporcionals al nivell de desavantatge, la qual cosa s’anomena universalisme proporcional (Marmot, 2010).

La Comissió de Determinants Socials de l’OMS (2008) defensa que cal focalitzar l’acció a proporcionar el millor a cada infant ja en l’inici de la vida, que s’ha de capacitar els infants i joves per tal que puguin incrementar el control sobre les seves vides i que s’han de desenvolupar comunitats saludables i sostenibles. Per tal de dur a terme aquesta estratègia, hem de posar el focus en els primers anys de vida com a període crucial per prevenir malalties i promoure el desenvolupament social, emocional i cognitiu (OMS, 2017). Els centres educatius no són espais neutres i aïllats d’aquests factors, sinó que les desigualtats socials es reprodueixen en el si de les escoles i afecten l’alumnat. Els infants i joves passen gran part del temps a l’escola i, per tant, aplicar estratègies de promoció de la salut és una oportunitat per crear ambients escolars positius, protectors i saludables i reduir desigualtats socials (Langford et al. 2014).

No es pot tenir bona salut si el planeta està malalt

Existeix una relació directa entre la salut del planeta i la de les persones. S’ha demostrat, per exemple, que la salut dels infants es veurà profundament afectada pel canvi climàtic si no es prenen mesures contundents i de manera immediata. Un estudi recent (The Lancet, 2019) assenyala quatre principals afectacions: malnutrició per l’augment de la temperatura, més malalties relacionades amb la contaminació, augment de les infeccions i més fenòmens meteorològics extrems. Per aquest motiu, s’ha declarat oficialment la situació d’emergència climàtica a escala global i en el nostre país. Així doncs, aquests reptes actuals de la humanitat han posat de manifest la necessitat de disposar d’un marc internacional consensuat, que tingui en compte la complexitat i la globalitat en relació amb el desenvolupament econòmic, la inclusió social i la sostenibilitat ambiental. En aquest sentit, l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible respon a cinc grans àrees clau conegudes com les 5P (persones, planeta, prosperitat, pau i partenariat) i conté els disset Objectius de Desenvolupament Sostenible (Nacions Unides, 2016).

Aquests objectius tenen sentit en la mesura que cada territori els assumeixi com a propis, els implementi en els seus diferents àmbits d’actuació i contribueixi de forma efectiva a canviar el rumb cap a un ús sostenible dels recursos i unes societats pacífiques i inclusives. Per aquest motiu, el Consell assessor per al Desenvolupament Sostenible de la Generalitat de Catalunya  va elaborar l'informe L’Agenda 2030: transformar Catalunya, millorar el món, amb l'objectiu d'identificar els reptes estratègics que Catalunya té plantejats en cadascun dels ODS. D’aquesta manera, el «Sigues tu»  està alineat amb els plantejaments de l’Educació per al Desenvolupament Sostenible (UNESCO, 2020), que té l’objectiu d’apoderar les persones per tal que canviïn la seva manera de pensar i de fer, per anar cap a un futur sostenible per a tota la humanitat. La nostra proposta pedagògica, a més d’incloure temes concrets com ara el canvi climàtic, la diversitat cultural i de gènere o les desigualtats socials, permet treballar els coneixements, les habilitats i els valors necessaris per contribuir a crear un món més sostenible i assolir més justícia social.

Les habilitats per a la vida

El programa està dissenyat per entrenar les habilitats per a la vida que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) qualifica de «bàsiques»:  la comunicació interpersonal, la capacitat de negociació i rebuig, l’empatia, la col·laboració i el treball en equip, l'advocació i la defensa d’interessos col·lectius, la presa de decisions, la resolució de problemes, el pensament crític, el control intern, l’autoestima i la gestió de les emocions i els sentiments i de les tensions i l’estrès. L’OMS assegura que són un factor clau en la capacitat de les persones per gestionar la seva vida, la seva salut i per relacionar-se amb l’entorn de forma adequada i influir-hi. Integrem la creativitat de manera transversal dins de les deu habilitats anteriors. La comunitat científica també està d’acord que aquestes habilitats tenen una clara relació amb els estils de vida. Enfortir-les porta a reduir el consum de tabac, alcohol i altres substàncies, a adoptar conductes sexuals més segures i unes pautes d’alimentació i d’activitat física més saludables, entre d’altres. Aquesta relació s’observa especialment en infants, adolescents i joves.

Si voleu informació més detallada, podeu consultar el document de l’OMS Skills for Health (2003).

També us proposem que vegeu el vídeo El aprendizaje social y emocional: las habilidades para la vida, de Redes, en el qual s’explica de manera clara i entenedora la importància d’entrenar les habilitats per a la vida a l’escola.

Habilitats d'afrontament i autogestió

Autoconeixement: És la capacitat de prendre consciència del nostre ésser, caràcter, formes de ser, actuar i interactuar; de les nostres fortaleses i debilitats, mancances i potencialitats, gustos i disgustos. L'autoconeixement requereix consciència de l'existència de cadascú i de cadascú en interacció amb l'entorn. Suposa construir holísticament una imatge pròpia del que s'és, reconèixer-se en aquesta imatge i atorgar-li un valor, que permet confiar, o no, en les pròpies capacitats per abordar els reptes de la vida i interactuar amb ella. La capacitat d'avaluar el propi comportament permet controlar-lo, millorar la capacitat de modificar-lo i aprofundir en un mateix.

Gestió de les emocions: És la capacitat de percebre, reconèixer, acceptar, expressar i regular les nostres emocions i sentiments siguin agradables (l'alegria, la tendresa, la compassió...) o desagradables (la por, la ira, la tristesa...) i les fonts que les produeixen, amb la finalitat de generar benestar. Implica prendre consciència de com les nostres emocions i sentiments estan enllaçades amb el que fem i pensem, i de que com interactuem amb el món influeix en la nostra vida personal i social. Requereix també tractar saludablement amb les emocions dels altres.

Gestió de l'estrès: És la capacitat de reconèixer, analitzar i respondre harmònicament i equilibrada a aquells aspectes de les nostres vides: personal, familiar, acadèmic, laboral, social... que ens suposen un repte o una amenaça i que ens generen tensions. Inclou examinar les situacions estressants, tant positives – reptes - com negatives – amenaces -, i identificar els recursos personals per adoptar estratègies d'afrontament positiu com, saber organitzar el temps, posar-se objectius realistes, tenir un pensament positiu i aprendre a relaxar-se en situacions que generen tensió.

Habilitats interpersonals i de comunicació

Comunicació interpersonal: És la capacitat, d'acord amb la dignitat humana, d'establir una connexió dialògica amb altres persones; crear un clima propici i usar l'escolta activa perquè totes les persones puguin expressar-se, de forma verbal i no verbal, coherentment amb el que senten, pensen i necessiten; per la qual cosa la interacció sigui significativa i profitosa per a totes elles. Aquesta capacitat se sustenta en la voluntat personal de comunicar-se, el respecte a la diversitat i la consciència de la influència de la cultura i el context.

Negociació i refús: És la capacitat de dilucidar qualsevol assumpte amb altres persones que senten, pensen o tenen interessos o necessitats diferents; facilita la gestió del conflicte buscant arribar a un acord beneficiós per ambdues parts, mostrant flexibilitat, confiança i convicció, aprofitant la diversitat de perspectives que les altres persones representen; reconeix el dret de les persones a no arribar a un acord, a rebutjar determinades opinions, conductes o valors i a negar-se a actuar contra la pròpia consciència i voluntat sense que això suposi ni el rebuig a la persona ni l'exercici de cap violència.

Empatia: És la capacitat d'interessar-se i connectar amb altres persones per escoltar, comprendre i respectar el que pensen, senten o fan; des de les seves circumstàncies i sistema de valors; expressant, verbal o no verbal, aquest respecte i comprensió; implica reconèixer la diversitat de maneres de pensar, sentir i fer, encara que no implica necessàriament acceptar, compartir o justificar el que els altres pensen, senten o fan.

Cooperació i treball en equip: És la capacitat de la persona que li permet; implicar-se i col·laborar de forma flexible amb altres persones per assolir objectius comuns; promoure relacions que permetin compartir dubtes, il·lusions, expectatives, fracassos, èxits i responsabilitats; expressar respecte i reconeixement a la diversitat i a les contribucions dels altres; facilitar i promoure que cadascú prengui consciència del valor de les seves aportacions, que el tot és millor que la suma de les parts, i que, els objectius individuals han de ser compatibles amb els objectius comuns; amb la consciència dels recursos personals i les pròpies limitacions, posant-les al servei dels objectius comuns.

Advocació i compromís social: És la capacitat de parlar, personalment o en grup, a favor d'una causa o bé comú (persona, concepte o objecte), a través de la raó, l'argumentació i l'emoció; creant les condicions perquè altres persones puguin reflexionar sobre el que pensen, senten i fan; i això permeti ampliar la seva comprensió sobre la causa i implicar-s’hi lliurement per provocar un efecte social positiu.

Habilitats de presa de decisions i de pensament crític

Presa de decisions i resolució de problemes: És la capacitat de prendre decisions per manejar les dificultats i reptes diaris de la vida de forma creativa i constructiva. Requereix obtenir, analitzar críticament la informació relativa al tema, repte o situació a la qual es fa front i examinar creativament les diferents opcions, tant les conegudes com aquelles per imaginar. Requereix assumir les responsabilitats immediates i futures de les nostres accions sobre nosaltres mateixos i/o els altres; i implica prendre consciència de com les emocions, els valors i les actituds pròpies i alienes influeixen sobre les motivacions de les persones.

Pensament crític: És la capacitat que ens permet analitzar, contrastar i qüestionar amb cura i de manera objectiva la informació, fet o situació per construir-se un criteri propi; i implica saber identificar fonts d'informació i informació rellevant. En aquest procés s'ha de ser conscient de la influència que poden tenir la cultura, les creences, les emocions, els valors, les actituds, les normes socials, els grups d'iguals i també els interessos ocults, que venen a través dels mitjans de comunicació, les xarxes socials, etc.

Definicions extretes de Batlle Amat, P. (2023). Elaboració i validació d’un qüestionari per a avaluar les habilitats per a la vida. Universitat de Girona. 

El sentit de coherència (SOC)

Actualment els professionals del camp de la promoció de la salut estudien una sèrie de teories que expliquen factors generadors de salut que complementen l’estratègia d’habilitats per a la vida definida per l’OMS. Entre aquestes teories, n’hi ha una sobre la qual s’està treballant més intensament i que ha donat lloc a conclusions més fermes: el sentit de coherència, d’Aaron Antonovsky.

Fa més de quaranta anys, Aaron Antonovsky, atesa la seva formació en medicina i sociologia, es va interessar pels factors que creen salut, en contraposició a la visió clàssica de la prevenció de la malaltia, enfocada a controlar els factors de risc. El sentit de coherència és una orientació global de la vida, que suposa que les persones confien que allò que els anirà succeint durant la vida serà estructurat, predictible i explicable, que hi haurà recursos per compensar les demandes que es produeixin i que, davant les adversitats, valdrà la pena l’esforç i el compromís per superar-les (Antonovsky,1987).

Per entendre el concepte de sentit de coherència és molt útil conèixer la història a partir de la qual va sorgir aquesta teoria. Antovosky era un metge i sociòleg nord-americà que va desenvolupar la seva carrera professional a Israel.  Va centrar les seves investigacions  en l’estrès i la seva relació amb la salut. Per fer-ho, va estudiar els efectes de la menopausa en dones supervivents de l’Holocaust. Va observar que la majoria tenien molt mala salut, però que hi havia un petit grup que tenia una elevada qualitat de vida. Antonovsky es va preguntar: per què aquestes dones, tot i haver patit de la mateixa manera, ho han superat i tenen vides felices i plenes?

Aprofundint en el tema, va descobrir que aquestes dones tenien molt elevat el que ell va anomenar sentit de coherència, que estava directament relacionat amb tres factors: la capacitat d’entendre el món, la destresa per aprofitar els recursos que tenien al seu abast quan tenien un problema i, el que era més important, les ganes d’afrontar els reptes de la vida o, dit en altres paraules, el sentit de la vida.

A partir d’aquesta idea, l’any 2007 es va crear un grup de treball constituït pels experts més destacats en promoció de la salut amb l’objectiu d’estudiar, arreu del món, la relació entre el sentit de coherència i la salut. Els resultants estan sent encoratjadors (The Handbook of Salutogenesis). 

És important destacar que un SOC fort està associat, en general, amb un estil de vida saludable: consum responsable, activitat física, bona alimentació... Pel que fa al camp educatiu, s’ha comprovat l’associació entre un SOC elevat i l’èxit acadèmic i l’habilitat de resoldre conflictes a l’aula de manera constructiva. L’evidència empírica que s’ha anat generant fins ara demostra que el SOC va fluctuant al llarg de la vida en funció de les coses que et passen i dels fets estressants que has de suportar. Malgrat això, sembla que, si es desenvolupa un SOC fort durant la joventut, es manté més estable al llarg de la vida i en general es relaciona amb uns bons indicadors de salut i benestar.

Des de Dipsalut vam considerar que s’havia d’aprofitar aquesta evidència per dissenyar programes i, per tant, operativitzar cadascuna de les dimensions del SOC. D’aquesta manera, si ajudem joves i adolescents a entendre i gestionar millor el món, i si podem afavorir que desenvolupin el sentit de la seva vida, podrem augmentar el seu sentit de coherència i, en conseqüència, la seva qualitat de vida. Per fer-ho hem incorporat el treball de les tres dimensions del SOC als materials de secundària del «Sigues tu». Trobareu informació resumida sobre aquest tema en el document Formación en salutogénesis y activos para la salud, de la Escuela Andaluza de Salud Pública.