El rol docent

PAPER DE L'EQUIP DOCENT

Tradicionalment, la figura del docent responia al paper de transmetre determinats coneixements que l’alumnat havia d’assimilar de manera disciplinada i acrítica. Per sort, ja fa temps que hem deixat enrere aquest imaginari i hem cedit el protagonisme a infants i adolescents en el seu procés d’aprenentatge. Aquest fet ha augmentat molt la complexitat de la tasca docent, que ha de fer equilibris entre les demandes curriculars i les necessitats i els interessos de l’alumnat i les famílies.

Si pensem en les qualitats necessàries per a una persona que es dedica a la docència avui en dir, podríem afirmar que hauria de ser flexible, proactiva, coherent, creativa, empàtica, tenir una bona autoestima, gestionar de manera positiva les emocions i posseir habilitats comunicatives i capacitat de motivar. En definitiva, a més de coneixements, cal tenir predisposició per adquirir un seguit de capacitats i habilitats psicosocials encaminades a saber veure qui té a davant, més enllà del rendiment acadèmic. També saber què vol fer, com ho vol fer, entrar en acció i ser prou flexible per canviar-ho, si cal.

D’aquesta manera, l’entrenament de les habilitats per a la vida ha de començar inevitablement pel docent, que també té la seva experiència i uns valors i aprenentatges que ha anat adquirint al llarg de la vida. Així doncs, l’autoreflexió i el creixement personal són aspectes clau a l’hora de facilitar l’aprenentatge de les habilitats per a la vida a adolescents. 

Des del «Sigues tu» ens agrada anomenar persona facilitadora aquella que acompanya, que es comunica de manera coherent i respectuosa i que és capaç de crear, adaptar, organitzar i propiciar una sèrie d’elements per a l’aprenentatge de les habilitats per a la vida, a més d’acompanyar infants i joves en la recerca de les seves pròpies respostes, respectant els diferents ritmes d’aprenentatge. 

Si voleu més informació, consulteu el document El rol docent al «Sigues tu».