Convivència

Els éssers humans som socials per naturalesa i, per tant, necessitem teixir relacions socials saludables que promoguin un desenvolupament sostenible i equitatiu. 

L’OMS va anunciar a finals de 2023 que posarà en marxa una comissió sobre connexió social, per tal de fer front a la soledat com una de les principals amenaces per a la salut futura. Contràriament al que solem pensar, aquesta soledat no afecta només les persones grans, sinó que les adolescents són especialment sensibles a desenvolupar sentiments de soledat en comparació amb altres grups d’edat. Els estudis que referencia l’Hospital Sant Joan de Déu (2023) diuen que entre el 22 i el 70 % d’adolescents senten soledat alguna vegada, i entre el 3 i 22 % de forma habitual. 

De la mateixa manera, tal com afirma la doctora en psicologia Fina Sanz, vivim en una societat patriarcal i maltractant basada en la desigualtat, les relacions de poder i la submissió. En molts casos la violència passa desapercebuda i fins i tot està normalitzada (masclisme, racisme, LGTBIfòbia, capacitisme, grassofòbia…). 

Sovint es confon conflicte amb violència i s’utilitzen aquests dos mots com a sinònims. Aquesta concepció del conflicte com quelcom negatiu i que cal extingir fa gairebé impossible promoure la cultura de la pau i la cooperació. Segons Paco Gascón (Càtedra Unesco), cal buscar espais per educar (i educar-nos) en el conflicte i ajudar infants i joves a desenvolupar estratègies que els permetin resoldre els conflictes amb major creativitat i satisfacció.

A més, sabem que les relacions de poder tenen un paper fonamental en aquestes dinàmiques de violència i opressió. Tal com sosté la teoria de la interseccionalitat, tots els prejudicis basats en la intolerància (sexisme, racisme, homofòbia…) no actuen de forma independent, sinó que donen lloc a un sistema global d’opressió. Així doncs, és important prendre consciència dels privilegis i adonar-nos que tothom pot exercir violència en algun moment. Les persones ocupem diferents posicions de poder de forma simultània. Així, per exemple, una dona blanca sense discapacitat pot ser oprimida pel masclisme i alhora ser opressora per tenir comportaments racistes o capacitistes. 

Serà crucial promoure la cultura de la pau, les cures i l’antiracisme a tots els àmbits, no només dins de l’aula o a l’espai d’esbarjo amb l’alumnat, sinó entre l’equip docent, les famílies, el personal administratiu o extern… Ja que, tot sovint, resulta més fàcil centrar-nos exclusivament en l’alumnat que ampliar-ho cap a l’estructura, dinàmiques, cohesió d’equip i lideratges del centre.

El Departament d’Educació especifica que el projecte de convivència de centre ha de recollir les mesures de promoció de la convivència i els mecanismes per a la resolució pacífica dels conflictes. El «Sigues tu» pot contribuir al desplegament d’algunes d’aquestes mesures de centre a través del treball de les habilitats per a la vida, a partir d’aquests temes de convivència: