Comunicació interpersonal

Definició

Es defineix com la capacitat, d'acord amb la dignitat humana, d'establir una connexió dialògica amb altres persones; crear un clima propici i usar l'escolta activa perquè totes les persones puguin expressar-se, tant de forma verbal com no verbal, coherentment amb el que senten, pensen i necessiten perquè la interacció sigui significativa i profitosa per a totes. Se sustenta en la voluntat personal de comunicar-se, el respecte a la diversitat i la consciència de la influència de la cultura i el context.

  • Elements clau de l’habilitat

    En definitiva, la comunicació suposa connectar amb una altra persona i posar en comú un determinat missatge. Perquè això es produeixi, cal tenir en compte una sèrie d’elements:

    • En primer lloc, que es doni el clima propici. Això inclou aspectes de l’espai on es produeix la conversa: soroll, lluminositat, si hi ha o no cadires, possibles interrupcions... i també aspectes més relacionals com un to de veu adequat.
    • És fonamental que tingui lloc una escolta activa. És a dir, fer saber a l’altra persona que l’estem escoltant i l’entenem. Això vol dir respectar les opinions de les altres persones, no imposar el criteri propi ni jutjar el que es diu sense tenir tota la informació, no interrompre sovint, esperar que l’altra persona acabi el seu argument per pensar la nostra resposta i transmetre algun tipus de feedback sobre el missatge. Per reforçar aquesta escolta activa podem: demanar aclariments, reformular el missatge amb altres paraules per verificar que s’ha entès bé, reflectir les emocions que hem percebut de l’altra persona (per exemple: «noto que això que expliques et fa posar trist) i fer un resum amb les idees clau de la conversa.
    • Cal facilitar l’expressió verbal i no verbal. A banda de fer servir un llenguatge correcte i amable, també és molt important que la nostra mirada i gestualitat sigui coherent amb el que diem. Així, per exemple, si aixequem les celles podem transmetre incredulitat o bé acostar-nos massa a una persona pot resultar incòmode. També és fonamental tenir en compte els elements para-lingüístics com el to de veu, la velocitat de la parla o l’ús de les pauses.

  • Com acompanyar-la i entrenar-la

    Quan comuniquem és fonamental que puguem discernir entre el que sentim, el que pensem i el que necessitem i fer-ho explícit per no confondre la persona interlocutora. En aquest sentit, serà clau expressar com ens fa sentir quelcom i poder demanar a l’altra persona el que ens agradaria. Per exemple, si una persona ens fa un comentari que considerem racista, li podríem dir el que pensem, que això ens fa sentir rebuig i demanar-li que davant nostre no faci aquest tipus de manifestacions.

    També és clau que existeixi la voluntat de comunicació, perquè si no és així, és preferible verbalitzar-ho i emplaçar-nos a un altre moment, ja que serà molt difícil mantenir l’atenció. Es podria dir una frase del tipus: «ara mateix penso que no estic preparada per tenir aquesta conversa, estic cansada i amb poca energia, que et sembla si busquem un dia la setmana vinent». En definitiva, la comunicació ha de suposar una interacció significativa i profitosa.

    Finalment, cal tenir en compte que totes les persones som diferents i el respecte és la premissa bàsica en tot moment, tot i que puguem discrepar en les idees. La interacció comunicativa entre persones de diferents cultures suposa la presència de diferents valors, codis i creences que poden influir en la manera com es percep i s’interpreta la informació. Per exemple, en algunes cultures el fet de mirar als ulls directament pot ser una falta de respecte, mentre que en altres es considera la base d’una bona comunicació.

    A continuació trobareu diferents recursos per treballar a l’aula:

  • Com avaluar-la

    Tot seguit us proposem una sèrie de preguntes validades extretes de la tesi doctoral Elaboració i validació d’un qüestionari per avaluar les habilitats per a la vida (Batlle, 2023). Aquestes preguntes analitzen les diferents dimensions d’aquesta habilitat i estan validades amb persones adolescents. Es poden puntuar de l’1 al 7 en funció de si hi estem molt d’acord (7) o molt en desacord (1).

    • Creació del clima propici: Quan mantinc una conversa amb un company(a) el volum de la meva veu és adequat, ni molt alt, ni molt baix?
    • Escolta activa: En una conversa, primer procuro entendre el que diu l'altra persona abans de respondre?
    • Sentir, pensar i necessitar: Quan parlo amb un amic o amiga, expresso els meus sentiments si ho necessito? Quan parlo amb un company(a) dic el que penso?
    • Voluntat de comunicació: En una xerrada entre amics i amigues és important aportar i rebre alguna cosa?
    • Interacció significativa i profitosa: En una conversa amb un amic o amiga mantinc l’atenció?
    • Respecte a la diversitat: Encara que no estigui d'acord amb el que diguin els meus companys i companyes, puc expressar respecte per les seves idees?
    • Consciència influència social i context: Quan parlo amb els meus companys i companyes soc conscient de la possible diferència cultural entre nosaltres?