És la capacitat de prendre consciència del nostre ésser, caràcter, formes de ser, actuar i interactuar; de les nostres fortaleses i debilitats, mancances i potencialitats, gustos i disgustos.
L'autoconeixement requereix consciència de l'existència de cadascú i de cadascú en interacció amb l'entorn.

Per desenvolupar aquesta habilitat el primer pas serà tenir consciència de qui som i de la nostra interacció amb l’entorn. Aquesta autoconsciència suposa la capacitat de reconèixer i comprendre les nostres emocions, pensaments i comportaments. Per tant ens permetrà conèixer les nostres fortaleses, però també les nostres debilitats i construir-nos una autoimatge o representació mental de com som, tant a escala física, com respecte les nostres capacitats, valors i personalitat. Així, per exemple, si ens veiem com una persona resilient i amb recursos, tindrem més possibilitats de gestionar adequadament una situació difícil.
A partir d’aquí podrem construir el nostre autoconcepte, que serien el conjunt d’idees i creences que formen la imatge mental de com som. L’autoconcepte es diferencia de l’autoestima pel fet que aquesta última fa referència a la manera de valorar-nos i porta implícit un component emocional des del qual ens jutgem a nosaltres mateixos/es. En canvi, l’autoconcepte és una manera de descriure’ns més neutra, des de la cognició i no tant des de l’emoció.
Per indagar sobre aquestes diferents dimensions de l’autoconeixement, és fonamental oferir espais de reflexió i practicar l’autodiàleg constructiu, de manera que canviem pensaments tipus: «no sé fer res» «soc un desastre» per d’altres que ens puguin ajudar a afrontar la situació com «què puc aprendre d’això que m’ajudi en el futur» o «de vegades cometo errors i també hi ha coses que em van molt bé». També es pot escriure algun tipus de diari personal per tal d’anar identificant els patrons de comportament en les diferents situacions del dia a dia. Una altra opció és demanar opinió a persones de la nostra confiança per tal que ens ofereixin una visió externa de les nostres fortaleses i d’allò que hem de millorar.
En definitiva, per construir una autoestima saludable ens cal incidir també en l’autoconsciència, l’autoimatge i l’autoconcepte. Això ens possibilitarà assolir prou autoconfiança en les nostres capacitats per superar els reptes de la vida.
Tanmateix, no hem d’oblidar el paper fonamental de la influència social en aquests processos d’autoconeixement. Tal com hem esmentat, les opinions de les persones que ens envolten tenen influència sobre com ens veiem, però més enllà d’això hi ha tot un seguit d’expectatives socials que ens diuen com hauríem de ser i com ens hauríem de comportar en funció, per exemple, de si som homes o dones. En aquest sentit, les xarxes socials tot sovint mostren ideals de bellesa i estils de vida difícils o impossibles d’assolir per a la majoria de les persones, que dificulten la construcció d’una autoestima saludable, sobretot en el cas dels infants i adolescents.
És important tenir en compte tots aquests conceptes a l’hora de treballar l’autoconeixement amb els infants i joves, ja que això els permetrà poder autoavaluar-se i detectar, per exemple, en quines situacions estan nerviosos o què els fa saltar. Aquest és el primer pas per assolir l’autocontrol davant d’una situació tensa i l’autoregulació per modular el comportament en funció de cada situació.
A continuació trobareu diferents recursos per treballar a l’aula:
Tot seguit us proposem una sèrie de preguntes validades extretes de la tesi doctoral Elaboració i validació d’un qüestionari per avaluar les habilitats per a la vida (Batlle, 2023). Aquestes preguntes analitzen les diferents dimensions d’aquesta habilitat i estan validades amb persones adolescents. Es poden puntuar de l’1 al 7 en funció de si hi estem molt d’acord (7) o molt en desacord (1).
Autoconsciència:
Autoimatge: Tinc bona imatge de mi mateix, de les meves habilitats i de les meves capacitats?
Autoconcepte: Tinc clar qui soc?
Autoestima: Tinc moltes qualitats per sentir-me’n orgullós/osa?
Autoconfiança: Davant d'un repte confio en les meves capacitats per superar-lo?
Autoavaluació i autovigilància: En algunes ocasions noto que em poso més nerviós(a) que en d'altres?
Autocontrol: En una discussió tensa amb els meus amics i amigues, sé mantenir la calma?
Autoregulació: Segons amb quins amics i amigues estic em comporto de forma diferent