Aspectes importants a tenir en compte abans de començar

L’abordatge de les violències sexuals (VS) no és equiparable a l’abordatge d’altres situacions o aspectes de la salut d’infants i/o adolescents; en aquest aspecte, resulta imprescindible trencar amb alguns mites que tenim tots/es incorporats de forma prèvia al treball amb el grup classe. A continuació us en detallem alguns que us poden servir per acompanyar les sessions:

Quan parlem d’Abusos Sexuals Infantils (ASI) parlem de Violències Sexuals (VS).

La majoria de les VS s'esdevenen amb persones conegudes i l'infant no sempre les reconeix com a violències, la qual cosa pot generar-li conflictes i emocions contradictòries.

Hem de tenir en compte que el 90% d’agressors són homes i, en el 80-85% dels casos,  els agressors formen part de l'entorn de confiança del menor. Sobretot en l’àmbit de la família, ja que les últimes dades parlen d’un 48% d’agressions sexuals dins de l’àmbit familiar; més concretament, dades de la Fundació ANAR confirmen que el 32% dels  agressors és el mateix pare de la criatura.

Hi ha diferències entre nens i nenes. Els nens són majoritàriament abusats entre els 11 i els 12 anys i el seu agressor és un desconegut amb autoritat: entrenador, professor, monitor de temps lliure. Per la seva banda, les nenes són abusades majoritàriament entre els 7 i 9 anys per un agressor de l'entorn familiar.

Aquestes diferències en el gènere ens han de fer reflexionar, com a persones adultes que acompanyem infants, atès que majoritàriament les víctimes són nenes i que majoritàriament els agressors són homes. Per tant, hem de veure com ho podem treballar: amb els nens com a possibles agressors i amb les nenes com a possibles víctimes. És una realitat que ens fa mal, però l'hem de tenir present quan treballem les VS a l'aula i tenint en compte la perspectiva de gènere. També cal tenir present que en els últims anys s’ha produït un increment de les agressions grupals, passant del 2,7 % el 2010 al 10,2% el 2028. Així doncs, s’ha de prevenir també aquest  tipus d’agressions entre iguals.

És important l’ús del llenguatge no sexista perquè tot el grup classe se senti inclòs. El llenguatge construeix realitat i impacte en l’imaginari dels nens i les nenes. Especialment en aquests primers moments de socialització de gènere.

Cal tenir present que els infants tindran nivells d’informació diferents respecte alguns temes vinculats a la perspectiva de gènere i sobre la gestió emocional i dels conflictes (segons els valors i models transmesos des de les famílies) i que això de vegades pot generar debat i controvèrsies. La idea és recollir-les i intentar donar resposta a les diferents inquietuds des d’una mirada lliure de prejudicis individuals i propis, tenint clars quins són els valors que es volen transmetre. En les sessions on l’empatia és quelcom més de l’esfera emocional i, per tant, d’allò «femení» pel que se sol exigir/esperar molt més a nenes que a nens i, com a conseqüència, es treballa més amb elles que amb ells, cal que aquest valor sigui equilibrat entre nens i nenes i, per tant, que es treballi i s’esperi el mateix d'uns i altres.

Dins de l’aula poden haver-hi diferents vivències i identitats respecte el gènere. Potser no tot l’alumnat se sent identificat com a nen o com a nena, o el que aquestes categories representen.Cal realitzar una aproximació al tema sense plantejar-ho com a dues categories (nen/nena) tancades i contraposades. Totes les situacions que es plantegen al programa no són neutres al gènere.

Tot allò que considerem «normal» o esperem de nens i nenes moltes vegades depèn més dels estereotips socials compartits sobre el que ha de ser i com s’ha de comportar un nen o una nena que no pas de la realitat. Abans de començar és recomanable revisar els propis estereotips.

És important estar atentes a aquells infants que manifesten incomoditat en algun moment, que semblen desregulats o que canvien de conducta durant les sessions, per tal de poder explorar posteriorment els motius. Hi ha indicadors específics i inespecífics de violència sexual infantil, com per exemple els canvis bruscos de conducta, els símptomes psicosomàtics i els comportaments sexuals poc adequats a l’etapa del desenvolupament en què es troba l'infant.

Cal tenir present que la socialització de gènere actua diferent respecte el tema de les responsabilitats i els sentiments de culpa. Pel que fa al treball dels límits, les nenes moltes vegades tenen majors dificultats per posar límits sense sentir-se culpables o malament. L’autoestima té un fort component de gènere i cal tenir-lo en compte al llarg de tot l’itinerari.

Cal evitar que les dinàmiques que es desenvolupin a classe generin comparació o competència negativa entre infants.

Atès que el tema que es treballa és força delicat, quan es realitzen les activitats és preferible que els infants puguin treballar i/o relacionar-se amb els/les companys/es amb qui se sentin més còmodes, sobretot en el cas d'aquells/es que estan menys integrats o integrades en el grup, o els infants que hagin pogut viure situacions més properes a la realitat de les violències sexuals. El fet de que apareguin biaixos de gènere o especificitats pot ser una bona forma de treballar-ho, identificant-los i fent reflexionar els alumnes sobre aquests comportaments.

Cal prendre consciència de les diferències que fem entre nens i nenes en algunes activitats i materials i intentar neutralitzar les diferències que ells i elles mateixes creen.

Equip «Siguestu» amb l'assessorament de l'Associació Reach.