Aspectes a tenir en compte abans de començar

1. EL CONCEPTE DE LA MORT EN I5

De forma general, durant l’etapa de desenvolupament cognitiu i emocional dels infants entre 4 i 6 anys, la mort encara es percep com un fet reversible. És per això que poden pensar que les persones que han mort d’alguna manera continuen vivint, o bé podran tornar. És important tenir en compte aquesta visió i abordar les explicacions amb sensibilitat i claredat. Hem d’ajudar-los a entendre que la mort és irreversible, però evitant detalls que els puguin generar pors o angoixes excessives.

2. NORMALITZEM LES EMOCIONS

Quan treballem la mort i el dol és habitual que aflorin emocions com la tristesa, la por, la ràbia o un sentiment de soledat o d’abandonament. Hem de transmetre als infants que aquestes emocions són naturals i habituals, i donar-los espai per a expressar-les lliurement, ja sigui verbalment o bé amb dibuixos o altres mitjans creatius. Evitem dir «No t’enfadis tant», «Va, no ploris», «Com pots dir això?»...

3. CREEM UN AMBIENT SEGUR I ACOLLIDOR 

Abans de començar, cal que ens assegurem que l’aula és un espai segur on cada infant se senti respectat i valorat. Aquesta tasca l’haureu de fer davant les expressions emocionals en qualsevol moment, així que les dinàmiques de cohesió de grup, de respecte i de confiança mútua que aneu posant en pràctica durant el curs us seran de gran utilitat.

5. FEM SERVIR UN LLENGUATGE SENZILL I CLAR 

Evitem eufemismes quan parlem de la mort («Ha emprès un llarg viatge» o «S’ha adormit»), ja que el seu ús pot confondre els infants. Utilitzar paraules senzilles com «morir» i «estar mort» ajuda a clarificar el procés. Cal que ens assegurem que entenen les nostres explicacions, deixant-los espai per a fer preguntes i responent amb sinceritat, sempre de forma adequada a la seva edat i sense respondre el que no han preguntat. És possible que haguem de dir «No sé la resposta».

7. CAL ATENDRE ELS POSSIBLES SENYALS DE DIFICULTAT EMOCIONAL

Durant l’activitat cal que estiguem atentes a possibles reaccions emocionals especialment intenses. Algunes reaccions, com ara regressions, pors exagerades o ansietat per separació, poden indicar una vivència complicada d’algun dol. En aquests casos, és important oferir un acompanyament especial, mostrant-nos disponibles per parlar-ne i oferint el nostre suport. Caldria parlar-ne amb la família per tal d’identificar possibles dols no detectats (per mort, per separació de la família, episodis emocionalment intensos a casa...).

4. MITES I CREENCES ERRÒNIES

De vegades hi ha la creença que els infants no entenen la mort o que cal protegir-los —evitant el tema— per estalviar-los patiment i situacions traumàtiques, però és essencial incloure’ls en tot moment i donar-los informació, sempre amb respecte i adaptant-nos a les seves necessitats individuals. Cal que revisem les nostres inseguretats i pors de forma prèvia. 

6. RESPECTEM EL RITME INDIVIDUAL DE CADA INFANT

Cada infant viu el dol de manera única i no tots necessiten expressar les mateixes emocions o compartir experiències en el mateix moment ni de la mateixa forma. És fonamental respectar aquests ritmes i no forçar-los a participar si se senten incòmodes. Permetem-los expressar-se a través de jocs (titelles, simbòlic), moviments (dansa, animals) o altres activitats que facilitin una expressió emocional indirecta si així ho prefereixen (fang, pintura...).

8. FACILITEM LA GESTIÓ D'EMOCIONS A LLARG TERMINI

El dol infantil és un procés que es revisa a mesura que l’infant va creixent i madura. Aquesta activitat pot ser una primera introducció a la gestió emocional, que seguirà desenvolupant-se amb el temps. Podem anar proposant activitats senzilles que ajudin els infants a reconèixer i expressar les seves emocions de manera saludable i a integrar la vivència del dol de forma contínua. En general, la clau per acompanyar els infants en el dol és mantenir sempre una presència serena i oberta, facilitant espais d’expressió emocional i oferint explicacions senzilles i sinceres que els ajudin a comprendre i a integrar aquest procés vital.

Reconèixer i normalitzar les emocions. És fonamental permetre que l’infant expressi les seves emocions. Hem d'acompanyar-les des de la comprensió i l’afecte, evitant caure en una compassió exagerada, en paternalismes o en una sobreprotecció que inhibeixin l’aprenentatge cap a la seva autonomia emocional.

Establir límits clars i segurs. Els adults som models per als infants, també en la gestió emocional. És important establir límits en l’expressió de les emocions, mostrant com regular-les de manera saludable, evitant reaccions desbordades com ara crits o plors descontrolats que puguin generar inseguretat a la resta del grup.

Activitats que fomenten la serenitat. La pintura, el moviment i el retorn a la rutina seran eines molt útils per acompanyar el camí cap a un nou estat de calma i estabilitat emocional.

Atenció individualitzada en cas de reacció desmesurada. Quan un infant reacciona de manera desbordada, és probable que necessiti un acompanyament individualitzat. És aconsellable oferir-li l'oportunitat de sortir de l’aula i rebre una atenció personalitzada breu, per després tornar amb el grup. A més, cal realitzar un seguiment específic posterior per tal d’acompanyar-lo en el seu procés emocional.

Recolzar-se en tècniques de relaxació. Per reconduir el contagi emocional podem obrir les finestres i aplicar tècniques senzilles de relaxació com la respiració profunda o, per exemple, la tècnica 4-7-8 (inhalar pel nas durant 4 segons, retenir l’aire durant 7 segons i exhalar lentament per la boca durant 8 segons).