A causa de la dificultat de poder-nos adaptar a les múltiples realitats que ens trobem a les aules dels Centres d'Educació Especial, cal tenir en compte que algunes dinàmiques necessitaran adaptacions encara més específiques per a algunes persones. Així doncs, recomanem una lectura prèvia abans de proposar-les, en el cas que sorgeixen dubtes sobre alguna adaptació, podeu demanar l'assessorament de la persona de referència del Sigues tu!
Els dos itineraris estan pensats per a alumnat de secundària d'Educació Especial. L'itinerari 1 - Promoció de les habilitats en relació amb la sexoafectivitat, està dissenyat per a tot l'alumnat, però especialment per a aquelles persones per a les quals el llenguatge verbal no és el més còmode. Les activitats que hi trobareu busquen connectar amb la vivència des de la sensació, l’emoció i la imatge i plantegen la possibilitat de generar discurs verbal d’una manera senzilla i sempre opcional.
La sexoafectivitat es tracta d'una temàtica encara molt condicionada per mites, prejudicis, riscos, pors, tabús i violències. I nosaltres, com a persones adultes, l'hem après a través d'aquests filtres. Per tant, per a poder acompanyar als infants i adolescents des d'un altre lloc i centralitzar l'aprenentatge en el plaer, cal que ens puguem revisar i qüestionar de forma continuada els nostres aprenentatges i les nostres creences respecte a la sexoafectivitat.
Sovint i al llarg de l'itinerari, aniran sortint riures, no cal tallar-los sinó que es pot aprofitar per a parlar-ne: Per què ens fa riure? D'on ve aquest riure? Vergonya, inseguretats, tabús... Interioritzem la sexualitat i tot el que hi està relacionat amb tabú i vergonya, i expressem la vergonya a través dels riures.
Cal tenir en compte que quan parlem de sexoafectivitat, també parlem de cossos i de relacions personals i, per tant, no podem deixar de posar la diversitat al centre al llarg de les sessions. És important que els infants i adolescents creixin amb el coneixement que les persones som i sentim de forma diversa, per tal de donar espai a l'acceptació pròpia i aliena. En conseqüència, al llarg de l'itinerari cal anar fent referència a tots els tipus de diversitat per tal de trencar amb la concepció del que és normal (la norma) i el que no: diversitat de cossos, de colors de pell, de genitals, de capacitats, de desitjos, de gènere, d'autopercepcions, d'expressió d'identitat, etc.
Abans d'iniciar cada una de les sessions, és important tenir en compte que quan ens disposem a treballar amb grups de manera col·lectiva i vivencial, la utilització del dispositiu grupal facilita la comunicació i fomenta la creativitat i l'experiència col·lectiva. Per tant, en cada sessió recomanem: