Advocació i compromís social
Definició
En el marc de les 10 habilitats per a la vida, l’advocació i el compromís social és la que deriva directament del marc de la Promoció de la Salut. Es defineix com la capacitat de parlar, personalment o en grup, a favor d'una causa o bé comú (persona, concepte o objecte) a través de la raó, l'argumentació i l'emoció.
També inclou crear les condicions perquè altres persones puguin reflexionar sobre el que pensen, senten i fan, i això els permeti ampliar la seva comprensió sobre la causa i implicar-s’hi lliurement per provocar un efecte social positiu.
- Elements clau de l’habilitat
El concepte d’advocació es va definir inicialment al document de les habilitats per a la vida de l’OMS del 2003 i es planteja com una defensa del bé comú. Tanmateix, a partir de la revisió de Batlle (2023) es proposa afegir el matís de compromís social, ja que el grup de persones expertes participants en aquesta tesi doctoral entenen que les HpV estan al servei dels drets humans i del bé comú. Tenint en compte aquest fet, és aconsellable recalcar la necessitat de clarificar el compromís amb uns valors. En definitiva, no es tracta d’advocar pels interessos individuals, sinó comprometre’s amb causes que millorin la societat de forma global.
En primer lloc, val a dir que aquest concepte està estretament relacionat amb l’empoderament, que seria el procés mitjançant el qual les persones o grups adquireixen més control sobre les decisions que afecten la seva salut i la seva vida. La relació és cíclica i sinèrgica: està àmpliament demostrat que la salut està condicionada pels factors socials i econòmics i, per tant, advocar per canviar estructures injustes afavoreix un entorn en el qual les persones es poden empoderar. Alhora, com més empoderades estan les persones, més capacitat tenen per fer sentir la seva veu i defensar els seus drets.
En aquest mateix sentit, el masclisme, el racisme o el capacitisme comparteixen una estructura de poder que estableix la norma que cal seguir i discriminen les persones que no s'hi ajusten. Així doncs, l’advocació serà clau per combatre aquests sistemes d’opressió i construir una societat més justa, inclusiva i equitativa.
- Com acompanyar-la i entrenar-la
L’habilitat d’advocació i compromís social és de les anomenades «de segon ordre». Això vol dir que per poder posar-la en acció, ens caldrà primer entrenar d’altres habilitats de primer ordre, com per exemple, l’autoconeixement, l’empatia, la comunicació interpersonal o la gestió de les emocions. A més, també està molt relacionada amb una altra habilitat «de segon ordre»: la cooperació i el treball en equip, ja que l’advocació no pot ser un camí solitari, sinó que la transformació real només és possible quan es construeix col·lectivament.
Un altre aspecte a tenir en compte és la creació de condicions perquè les persones puguin reflexionar sobre el que pensen, senten i fan. En aquest sentit, advocar no vol dir imposar veritats i dominar, sinó convèncer a través del diàleg, la persuasió i la construcció col·lectiva en pro del bé comú. Per a fer-ho, a més de tot el que hem comentat anteriorment, cal crear espais de diàleg segurs on les persones puguin expressar-se sense por i, alhora, tenir capacitat d’autocrítica i consciència que no tenim totes les respostes. En definitiva, per entrenar l’habilitat d’advocació i compromís social és fonamental dur a terme un procés col·lectiu per ampliar el coneixement sobre la causa en la qual volem incidir i implicar-se lliurement per provocar un efecte social positiu.
Així doncs, l'advocació no pot ser un procés individual, ja que la salut tampoc no ho és. Les desigualtats que afecten la salut, com el masclisme, el racisme o el capacitisme, són estructurals i, per tant, només es podran combatre des de la col·lectivitat. Per parlar a favor d’una causa o bé comú ens cal poder comunicar-nos de forma adequada i expressar les idees de forma clara, empàtica i persuasiva. Per exemple, la narrativa o storytelling pot ser un bon recurs per transmetre un missatge amb impacte emocional i social, ja que visibilitza les persones afectades per una determinada injustícia i genera l’empatia necessària per promoure la mobilització social.
Per desenvolupar aquesta habilitat, a més de les habilitats comunicatives és fonamental que les persones ens impliquem en allò que és injust, encara que no ens afecti directament. En el marc de l'antiracisme, l'activista i referent en la defensa dels drets civils de les persones negres, Angela Davis, va encunyar la famosa frase «en una societat racista, no n’hi ha prou amb no ser racista, cal ser antiracista». Això vol dir que la neutralitat davant de la injustícia, la perpetua. Per tant, l’advocació antiracista no vol dir simplement respectar les persones de forma passiva, també hauria d’incloure denunciar les pràctiques discriminatòries, visibilitzar les persones afectades pel racisme, educar, promoure canvis estructurals...
També caldrà tenir en compte la raó, l’argumentació i l’emoció:
- Raó: cal buscar fonaments sòlids de la causa que volem defensar, informar-nos de la realitat d’aquella situació utilitzant fonts oficials i evidència científica. Pot ser molt útil treballar en equip, ja que això ens ajudarà a ampliar la capacitat creativa i el repartiment de tasques.
- Argumentació: suposa construir discursos coherents, convincents i estructurats, que incloguin respostes a possibles contradiscursos i conclusions que apel·lin a l’acció.
- Emoció: és fonamental per connectar amb les persones que ens estan escoltant i humanitzar el discurs; per tant, podem expressar indignació o tristesa davant d’una situació injusta sense deixar-nos emportar per aquestes emocions i allunyar-nos de l’objectiu d’advocació.
A continuació trobareu diferents recursos per treballar a l’aula:
- Com avaluar-la
Tot seguit us proposem una sèrie de preguntes validades extretes de la tesi doctoral Elaboració i validació d’un qüestionari per avaluar les habilitats per a la vida (Batlle, 2023). Aquestes preguntes analitzen les diferents dimensions d’aquesta habilitat i estan validades amb persones adolescents. Es poden puntuar de l’1 al 7 en funció de si hi estem molt d’acord (7) o molt en desacord (1).
- Parlar a favor d’una causa o bé comú: En una conversa amb els meus amics i amigues, expresso el que penso amb facilitat? Acostumo a participar a les converses, encara que el tema no m'afecti? Si a la meva classe hi ha una situació injusta, m'organitzo amb els meus companys i companyes per solucionar-la? Quan hi ha una situació injusta m’hi implico encara que em compliqui la vida?
- Raó, argumentació i emoció: Tinc facilitat per argumentar les meves opinions en públic? Quan tinc una opinió clara sobre un tema o assumpte, m'agrada intentar convèncer els meus amics i amigues?
- Crear condicions perquè les persones puguin reflexionar sobre el que pensen, senten i fan: M'agrada que les altres persones m'imposin les seves opinions? M’agrada parlar amb persones que sempre volen tenir la raó?
- Ampliar la comprensió sobre la causa: A les xerrades-debats amb els meus companys i companyes acostumo a aportar idees noves?
- Implicar-se lliurement i provocar un efecte social positiu: Davant d’una situació injusta, aconsegueixo que els meus companys i companyes s’impliquin per resoldre-la?
