LA SALUT ÉS UN DRET
L’Organització Mundial de la Salut (OMS, 1948) defineix la salut com un estat complet de benestar físic, mental i social, i no només l’absència de malaltia. D’aquesta manera, la salut no es considera un estat abstracte, sinó un recurs que permet dur a terme una vida plena en l’àmbit individual i social. Més recentment, s’ha proposat una nova definició amb una mirada més comunitària, centrada en el component ètic i que inclou, a més, aspectes emocionals i espirituals: «La salut és l’habilitat de les persones i les comunitats per gestionar els desafiaments ètics, físics, emocionals, socials i espirituals que es presenten a la vida» (Jadad et al., 2008).
Cal tenir en compte que la salut és un dret humà fonamental, de manera que les polítiques i els programes han d’oferir estratègies i solucions que permetin afrontar i corregir les desigualtats, les pràctiques discriminatòries i les relacions de poder injustes. En aquest sentit, la Carta d’Ottawa (OMS, 1986) destaca que els prerequisits per a la salut han de ser la pau, l’educació de qualitat, uns recursos econòmics i alimentaris adequats, l’habitatge digne, un ecosistema estable, justícia social i equitat. Així doncs, es posa en relleu l’estreta relació que hi ha entre les condicions socials i econòmiques, l’entorn físic, els estils de vida individuals i la salut.
De la mateixa manera, la Convenció sobre els Drets de la Infància (1989) defensa l’interès superior de l’infant. És d’obligat compliment per als països que l’han signat i, entre d’altres, reconeix a la infància el dret de ser escoltada i protegida i de tenir llibertat per expressar les seves opinions. Es posa de manifest la protecció i la promoció de la salut dels infants i adolescents des d’un punt de vista holístic, de manera que els estats n’han de garantir el desenvolupament físic i mental, però també l’espiritual, moral i social. Seguint aquest paradigma, el «Sigues tu» reconeix el paper actiu de les persones adolescents com a subjectes de ple dret, ciutadanes, creatives i amb capacitat de participació social.
PUNT DE VISTA SALUTOGÈNIC
Fa gairebé quaranta anys, el metge i sociòleg Aaron Antonovsky va plantejar la teoria salutogènica, un enfocament nou fins aleshores. Antonovsky va dur a terme un estudi amb dones jueves que havien sobreviscut a l’holocaust. Va observar que la majoria tenien molt mala salut, però que hi havia un petit grup que, tot i haver patit el mateix sofriment, gaudien d’una elevada qualitat de vida. Es va preguntar per què i va descobrir que aquestes dones tenien molt elevat el que ell va anomenar sentit de coherència (SOC), que va relacionar amb tres factors: la capacitat d’entendre el món, la destresa per aprofitar els recursos que tenim a l’abast i, el més important, la confiança que la vida té un sentit. A partir d’aquell moment, s’han anat desenvolupant diverses teories que pretenen explicar què crea salut i com podem millorar la nostra qualitat de vida centrant-nos en les capacitats de les persones i les societats. És a dir, una visió positiva de la salut que té com a objectiu generar-ne més. L’any 2007 es va crear un grup de treball internacional constituït per les persones expertes més destacades en promoció de la salut, amb l’objectiu d’estudiar, arreu del món, la relació entre el sentit de coherència i la salut. Els resultats són encoratjadors. Destaquen que un SOC fort està associat amb un estil de vida saludable, com per exemple fer activitat física, alimentar-se bé, no fumar i, en general, tenir consums més respectuosos amb la pròpia salut i la de les altres persones. Pel que fa al camp educatiu, s’ha comprovat l’associació entre un SOC elevat, l’èxit acadèmic i l’habilitat de resoldre conflictes a l’aula de manera constructiva.
El context educatiu és ideal per treballar de forma estructurada aquest concepte de salut integral i positiu, per tal que infants i joves aprenguin a afrontar l’estrès i millorin la seva qualitat de vida. Per aquest motiu, el «Sigues tu» incorpora la visió salutogènica en els diversos materials i serveis que ofereix, amb l’objectiu de posar a l’abast dels centres educatius recursos pedagògics que ajudin l’alumnat a entendre i gestionar millor el seu món intern i extern i afavorir, així, que desenvolupin el sentit de la seva vida.